Jardí de l’Abadessa, un oasi a l’asfalt

Malgrat ser en divendres i de sopar, ha vingut de gust explicar un curiós descobriment d’un oasi al mig de l’asfalt. Pels que passeu cada dia per la Ronda de Dalta de Barcelona, en un dels tunels d’abans de creuar la Diagonal, just a sobre s’hi troba aquesta joia sorprenent: El Jardí de l’Abadesa.

Molt proper al Reial Monestir de Pedrables i en una zona privilegiada de la ciutat comtal es trova aquest plàcid jardí de repòs i de sustentació, batejat com el Jardí de l’Abadessa segurament en inspiració al Monestir i al carrer on es trova de nom Abadessa Olzet.

La visita habitual però només està a l’abast d’alguns privilegiats i afortuntats, en el nostre cas la visita és molt puntual i per una important celebració d’aniversari, pel que esperem properes celebracions molt especials per poder-hi tornar.

L’entrada és per un ampli i cuidat jardí i el local està totalment integrat i orientat a ell. Amples vidrieres construeixen un espai on malgrat ser dins ets al jardí. De nit la sensació de calma i tranquilitat és encara major. Malgrat ser una gèlida nit de gener, s’estava molt de gust al jardí, pel que amb una mica de més bon temps i temperatura de ben segur que el lloc millora encara més .

Ens van preparar una taula molt ample i confortable a una ala del menjador, pel que vàrem tenir a tocar del gaudi de dos laterals del Jardí. Els comensals erem molts i ens vem entregar al ritme frenètic del pica pica inicial amb excel·lents platillos per compartir: carxofes fregides, amanides, patates totes elles presentades amb delicadesa i atenció. Diverses onades de vi blanc i negre van fer posar dempeus als comensals rejovenits pel record d’àpats i trobades anteriors.

Els segons van poder ser escollits i cadascú va poder gaudir de la seva elecció, destacant entre els comentaris entre altres el del bacallà i el carpacció. El moment culimant sens dubte va ser el pastís de celebració presentant amb espelmes i bengala al cant de cor tal orgue de grills “Per Molts Anys”. El pastís un tall excel·lent del Pep, com sempre una obre mestre, combinant nata i xocolata, cruixents i batuts que ens van acabar de projectar estrelles amunt junt amb un brindis de cava.

Per rematar-ho els agosarats van fer copes d’espiritosos i uns cafés van posar per alguns punt i final per la vetllada i per uns altres punt i seguit ja que van continuar la animada vetllada, però aquest és un altre tema que mereixeria blog apart. Sens dubte serà una celebració molt ben recordada i que demanarà repetició.

 

La Masia de l’Ametlla, tot un referent

Qui no ha anat mai a la Masia de l’Ametlla? A un casament, a una comunió, a un menú… aquesta casa pairal és famosa al mòn sencer pel “Filet Roca” que s’hi serveix i un referent de l’hosteleria i del menjar “de categoria”, tot un monument als plats tradicionals i al bon servei, ahir, avui i demà.

En el nostre cas les nostres visites malauradament és limiten a convits o actes excepcionals però diversos avatars ens van portar a una invitació de un grup de fidels i casualment en dijous… i arròs!

L’arròs es va despatxar com a segon plat i amb presentació a la taula, com ha de ser en els grans arrossos: què millor que veure i conèixer a la vista i als sentits allò que t’ha d’alimentar? En una gran paella el nostre arròs recièn fet va desfilar davant dels nostre ulls i va seure a la taula del costat, on va ser enplatat i posteriorment servit. Aquest cerimonial del passeig i presentació afageix sempre un gran valor al plat així com l’explicació i detall que s’en pot fer. En opinió del qui escriu, con més vista i expectació porta un plat que ho mereix sempre s’en gaudeix més i s’hi un bon arròs així vol ser anomenat hauria de fer sempre “la vuelta al ruedo” abans de ser emplatat.

Sobre l’arròs res afagir a la maravellosa sinfonia de la visita al Mas per antonomasia: arròs arròs! És el que necessiten els nostres estòmacs i esperits en un dia feiner qualsevol per convertir-lo en la millor de les festes majors. Traca i mocador als postres i cafès, just per completar el que seria una merescuda sortida a hombros i per la porta gran.

Això si, el que és bó i excel·lent s’ho val i l’import del menú com l’experiència no és el mateix que a tot arreu, però la diferència és poca per la millora que s’en obté i val la pena.

Resumint i per concloure, visita i repetició obligada. I com deia aquell Terminator en la película amb el mateix nom…” Volveré!”

Bar Talet, un Bar d’anunci

Sempre ho hem dit que el Bar Talet és un bar d’anunci. Per fi els publicistes ho han vist i el passat dilluns 26 de gener de 2015 van estar tot el dia rodant un anunci. L’expectació al poble era enorme i ja desde la matinada la zona del Plà del Òs era plena de camions, autobusos i gent fent preparatius.

D’entre els rumors que més corren però menys contrastats és que es va veure el Gorge Clooney voltant per allà i dient que el cafè era més bó que el de la càpsules que anuncia.  També n’hi ha un que diu que li han dit que es va veure l’Steven Spielberg dirigint el montatge i que l’anunci seria de una nova película de Indiana Jones que es rodarà a la cova dels Travertins de Sant Miquel del Fai… sigui com sigui el trànsit i expectació va ser màxim i tots esperem ja veure el resultat qualsevol dia a la TV.

L’endemà tot va tornar a la normalitat i vem poder tornar a gaudir del cafè cafè que cada dia alimenta els nostros cossos i escalfa els nostres esperits. Sense dubte una de les millors cafeteres i servei de la comarca i part de l’extranger sense oblidar també els vermuts, entrepans i gelats que fan que sigui un lloc de gran concurrència i dels preferits per les millors tertúlies.

Proper repte… Fonda Rius?

Un dels temes tractats en el menú del dijous 22 de gener és que cal preparar una visita a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall. La logística pot ser complexa ja que fins a Sant Llorenç hi ha 16 kms d’anada i els mateixos de tornada, i en un migdia s’ha de ser puntual en plegar i tornar de la feina. Queda dit que cal fer mans i mànigues per visitar aquesta mítica casa de menjars llorençana!

Data i voluntaris?

Fitxa de la Fonda Rius:

  • Nom: Fonda Rius
  • Adreça: Carrer Ripoll, núm. 13
  • Població Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, Barcelona, Catalunya.
  • Telèfon: +34 93 714 00 44
  • Web: No l’hem sabut trobar
  • Xarxes Socials: No les hem sabut localitzar

Olimpo, dinar dijous 22 de gener de 2015

Sorpresa!

Després de passar-hi cada dia per davant un munt de vegades i de tenir-lo present com un dels llocs mítics, avui hem trencat l’habitual rutina de enfilar cap al Moianès i ens hem quedat a la cuneta de última frontera de la plana del Vallès amb les “muntanyes del Preprineu”. Hi ha qui explica la llegenda que aquesta casa de menjars ja funcionava al temps dels grecs i aquests van ser els que li van posar el nom “Olimpo”, ja que en aquell temps la carretera s’acabava allà i quedava a dalt de una muntanya que els semblava molt alta, per que els va recordar la casa a on menjàven les seves divinitats… pot ser un tema per estudiar però ho deixem pels lletraferits i savis que ja n’hi ha!

Anem als assumptes terrenals i estomacals que aquí ens citen. Fàcil aparcament a peu de cuneta, galeria amb vidrera avui molt acollidora perqué el sol de migdia hi donava de plè, i menjador amb entrada directe. Brasa a la dreta de la porta al final de la barra que presideix la sala. Sense concessions i a lo pràctic. Taules repartides i tele amb el 324 enxufat. La casa amb bona representació de parroquians que semblen fidels. Tots entregats a la tasca. Pissarra amb informació del menú, amb diverses opcions que ni miram. Arròs! I que bó! Sense filigranes però contundent i gustós arròs amb carn, com una paella de muntanya.

I lo millor, de segon que voleu? De brasa el que volgueu! Doncs secret, i quin secret! Recital d’aquesta exquisida peça porcina cuinada a la brasa de llenya.

De postre també bones opcions, hem caigut a la temptació del flam amb nata, flam boníssim. Amb un cafè hem rematat el dinar però els fumadors han repetit al sortir a fora a aprofitar el solet i a gaudir del seu fum.

Possibles conclusions:

Menu: molt bé, la possibilitat de combinar brasa sols apta pels baixos en colesterol. *****

Arròs: sense concessions. Clàssic amb carn, de muntanya. ****

Segons: excel·lent brasa, el secret per mantenir-lo secret no fos cas ens l’esguerrin *****

Postres: bé, el flam molt bó. ***

Cafè, vi, gasosa i aigua: bé, correcte ***

Preu: 11,30 € amb el menú i cafè. Correcte ***

Servei: ràpid i per feina, com ha de ser entre setmana ***

Acolliment: bé, amb atenció i servei atent ***

Recomanable: si, per repetir ****

Propera setmana més! Es parla d’una anada a la Fonda Rius de Sant Llorenç! I és que després de l’arròs, de la brasa, del postre i del cafè tots son molt valents i plens d’energia per nous capitols!

Previa, dijous 22 de gener de 2015

Avui dijous 22 de gener de 2015 dia de molta feina i encara de ressaca de Sant Antoni. Es proposa explorar nous reptes i buscar nous camins o recuperarn-ne d’antics. La cita es decideix 13:40 al Olimpo, tot un clàssic i a peu de carretera. Som-hi!

Foto 22-1-15 15 16 18

Fonda Safaja, dinar dijous 8 de gener de 2015

Primer dijous de l’any i arròs com uns campions!

Avui dijous la Fonda Safaja està inusualment “buida” i tenim lloc a la taula “presidencial”. El “Paquito de Castell” i el Jordi ens comparteixen taula i dinar i amb ells entre grans i divertides converses ens donem un homentatge amb l’arròs del dia i “carn del putxero”, que resulten impresionants

La ressaca de Reis potser ha fet que avui siguin pocs els que pujin a Sant Quirze i ens fa sentir afortunats de que el Joan i la Iolanda treguin els plats com llampecs i a dos quarts de tres amb un gran ritme ja estiguem i poguem arrodonir el primer arròs de l’any amb una bonica sobretaula.

Despedim la Fonda amb l’especial ” Tió de Nadal” que cada any fa el Joan a la terrassa de la banda de la carretera, ens desitja encara bones festes i de fet l’arròs d’avui ho ha estat!