Malgrat ser en divendres i de sopar, ha vingut de gust explicar un curiós descobriment d’un oasi al mig de l’asfalt. Pels que passeu cada dia per la Ronda de Dalta de Barcelona, en un dels tunels d’abans de creuar la Diagonal, just a sobre s’hi troba aquesta joia sorprenent: El Jardí de l’Abadesa.
Molt proper al Reial Monestir de Pedrables i en una zona privilegiada de la ciutat comtal es trova aquest plàcid jardí de repòs i de sustentació, batejat com el Jardí de l’Abadessa segurament en inspiració al Monestir i al carrer on es trova de nom Abadessa Olzet.
La visita habitual però només està a l’abast d’alguns privilegiats i afortuntats, en el nostre cas la visita és molt puntual i per una important celebració d’aniversari, pel que esperem properes celebracions molt especials per poder-hi tornar.
L’entrada és per un ampli i cuidat jardí i el local està totalment integrat i orientat a ell. Amples vidrieres construeixen un espai on malgrat ser dins ets al jardí. De nit la sensació de calma i tranquilitat és encara major. Malgrat ser una gèlida nit de gener, s’estava molt de gust al jardí, pel que amb una mica de més bon temps i temperatura de ben segur que el lloc millora encara més .
Ens van preparar una taula molt ample i confortable a una ala del menjador, pel que vàrem tenir a tocar del gaudi de dos laterals del Jardí. Els comensals erem molts i ens vem entregar al ritme frenètic del pica pica inicial amb excel·lents platillos per compartir: carxofes fregides, amanides, patates totes elles presentades amb delicadesa i atenció. Diverses onades de vi blanc i negre van fer posar dempeus als comensals rejovenits pel record d’àpats i trobades anteriors.
Els segons van poder ser escollits i cadascú va poder gaudir de la seva elecció, destacant entre els comentaris entre altres el del bacallà i el carpacció. El moment culimant sens dubte va ser el pastís de celebració presentant amb espelmes i bengala al cant de cor tal orgue de grills “Per Molts Anys”. El pastís un tall excel·lent del Pep, com sempre una obre mestre, combinant nata i xocolata, cruixents i batuts que ens van acabar de projectar estrelles amunt junt amb un brindis de cava.
Per rematar-ho els agosarats van fer copes d’espiritosos i uns cafés van posar per alguns punt i final per la vetllada i per uns altres punt i seguit ja que van continuar la animada vetllada, però aquest és un altre tema que mereixeria blog apart. Sens dubte serà una celebració molt ben recordada i que demanarà repetició.

