Mes: febrer de 2015

Bar Winner, dijous 26 de febrer de 2015

| Lluís

Dijous de campions l’avui dinat al Bar Winner de Caldes. Al carrer del General Padrós número 87 de la termal vila, mig amagat, hi trovem aquesta joia, dels campions si en fem la traducció literal del seu nom “Bar Winner”.

Local ample i funcional, amb moltes taules que donen idea de la concurrència i passió que genera entre els vilatans de Caldes, i amb una fama que traspassa les fronteres de ser un dels locals més concorreguts i populars per trobades, àpats i ocasions vàries per sortir ven parat.

Per avui dijous ens hem enfrontat al següent desafiament:

  • Entrant, a escollir entre Amanida o Suc
  • Primer, a escollir entre Amanida, Marinera, Paella Mixta o Empanada
  • Segon, a escollir entre Butifarra, Llom, Ous amb xoriç o Lluç
  • Postre i beguda

Ens han advertit que la paella estava encara marxant i que es demoraria 10 minuts, fet que amb encert ens ha fet demanar la marinera de primer i la paella  de segon. La decisió ha estat del tot encertada. Els musclos i cloïses amb salsa ens han posat en linia i ja ens han fet sucar el pà. Al moment que ha vingut la paella ens hi hem pogut entregar amb passió. La paella: sense entrebancs i sense concessions, com ens agrada, amb personalitat i originalitat i que ens ha deixat a tots en solfa. Uns postres de flan amb nata i el cafè han tancat els terços i han sigut el colofó a un gran migdia i dinar pel qual fent els honors al nom i escut de la casa, hauríem d’haver-nos posat els llaurers dels campions i pujat en lo més alt del caixó dels premiats.

Com a novetat en la visita d’avui hem comptat amb l’acompanyament d’un casi vehicle oficial que ens ha portat a fer una volta per la popular zona del Bugarai i de tornada ens ha tornat costes del Remei amunt de volta a la nostra rutina i a les nostres feines, això si, amb gran puntualitat que és d’agraïr i amb el bon record d’un gran i brillant Dijous d’Arròs.

El Remei, dijous 19 de febrer de 2015

| Lluís

S’acosta la Quaresma, temps de mil·lenàries costums de penitència i reflexió, on el el dejuni i l’abstinència eren guardats quaranta dies fins a la setmana santa.

Aquí però parlem de temes més mundans i vulgars, com són un dinar d’un dia qualsevol en un lloc qualsevol, per uns éssers qualsevols. La qualssevolitat però acaba allà on comença la sigularitat o bé quan un acte quotidià es converteix en un acte festiu.

Així avui hem fet la nostra petita gran festa amb el menú d’arròs d’El Remei. En aquest tradicional establiment hem gaudit de l’arròs de paella casolà, servit amb rapdiesa i atenció suficient, als que hem acompanyat amb uns suculents ous al plat, uns postres i un cafè.

El “Centre de Caldes”, interessantíssim menú

| Lluís

La bonica i termal vila de Caldes de Montbui està plena de nombrosos i bons racons per fer un bon menjar. Una de les propostes recents i comentades és el servei de Bar i Restaurant del “Ateneu Demoncràtic i Progressista El Centre”. El Cafè del Centre o “El Centru” s’ha renovat i és manté actiu com sempre i un jove, cooperatiu i preparat equip va rutllar el bar restaurant de mil maravellés.

Al migdia és serveix un interessant menú: ràpid, molt bé i de preu correcte, i per tan el donem per repetible i sovint. El local té una gran sala on se serveixen des de tapes, begudes, combinats, …  a plats ben elaborats combinats amb una calurosa estufa i un escenari a on tot sovint es fan tot tipus d’actuacions amb una cartellera d’activitats de categoria.

La visita s’ha fet en divendres i el menu tenia moltes opcions, hi tornarem algun dijous per si podem trobar el nostre preuat arròs del dijous!

 

Dinar de Dijous Gras, dijous 12 de febrer de 2015

| Lluís

Molt nombrosa i animada ha estat avui la convocatoria de l’especial de Dijous Gras dels del “Dijous Arròs!”.

La Fonda Safaja ha superat les espectatives i hem pogut complir amb les tradicions amb nota. Les espectatives avui eren altes i ha calgut destinar dos vehicles a traslladar els arrossaires que puntualment hem arribat a la cita i hem pogut tenir cabuda a la “taula presidencial” fet que ha permés gaudir del dinar amb tots els detalls.

A més els més detallistes han portat una botifarra d’ou i una coca de llardons per marcar encara més la trobada i l’encert no podia ser millor. La Fonda avui ha preparat l’ocasió i ja el menú es titulava “Menú Llarder” i ja deixava entreveure les grasses intencions. Mentre decidiem els plats del menú, a títol d’apertiu s’ha servit la botifarra d’ou de “Can Valentí” que ens pocs segons s’ha anat reduint fins acabar-se, entre les alabances dels que l’han gaudit. Pel que fà a la comanda del menú, hem tingut que sacrificar tres arrossos per tres escudelles perquè la paella que estava al punt sols tenia quatre racions i ens tindriem que haver esperat 20 minuts per les altres, i això en un feiner és impossible. El sacrifici dels tres ha valgut la pena perqué la escudella estava impressionant. I és que el dijous és tal la concurrència i fama de l’arròs safagenc que cal anticipar-se perqué el producte s’esgota!

La delegació de Castellterçol d’habituals ha vingut una mica més tard i ha tingut que seure a les taules de l’entrada, fent companyia al “Trasto” i conformant-se també amb una espera perqué la seva arribada ha coincidit amb la delegació de parroquians.

De segons avui han sovintejat la truita i la botifarra d’ou amb patates que han fet la delicia i han carregat d’energia i colesterol del bó als que l’han escollit. Ha acompanyat als postres de la casa una coca de Llardons que dolça i cruixent junt amb els cafès ha posat punt i final aquest dijous del que guardarem molt bon record.

Una proposta sorgida avui a la conversa és referent als cants del canari per endolcir el dinar, malgrat els concorrents ser fervents admiradors de l’ornitologia i de les virtuts dels cants pajarils, el debat sobre si son reconstituents i recomanables en plè tiberi ha quedat en seguir-ne parlant.

I així, un dijous més, i com diu la tradició, el dijous gras dona la benvinguda al Carnaval, endavant i ferms!

Avui dijous 12 de febrer de 2015 és “Dijous Gras o Llarder”

| Lluís

Avui dijous 12 de febrer de 2015 és Dijous Gras o Llarder i tradicionalment és el primer dia del Carnaval. En aquest dia és costum menjar botifarra d’ou  i coca de llardons.

El repte d’avui dijous doncs serà aconseguir un menú amb algun d’aquests ingredients… Som-hi?

Fonda Safaja, dinar dijous 5 de febrer de 2015

| Lluís

Arròs de dijous de llibre el viscut avui al migdia a la part alta de la riba del Tenes, a la safajenca Fonda del mateix nom. Diem de llibre perqué és com creiem que hauria de ser l’esperit d’un dinar de menu de feiner per fer una petita festa major entre una dura jornada de treball.

El sol lluia fort avui al migdia al Moianès després de la jornada siberiana d’ahir, i ja poca neu quedava als marges de les carreteres i sols es veia el record blanc a les parts més obagues. L’aire era glaçat però el sol escalfava de valent, però és dijous i no ens entretenim a fora i ja entrem directes al menjador de la popular casa safajenca.

Hem fet bé ja que hem anat puntuals i avui tenim lloc a la “taula presidencial” que és com està a tribuna del Camp Nou o més. I a més només arribar ens diuen que l’arrós surt en vuit minuts, diem que endavant i tenim el temps just de fer un glop d’aigua, sucar una torradeta amb l’allioli marca de la casa i pam, ja tenim a la “criatura” davant”. S’ha fet el silenci i a lo que anàvem, i hem anat molt bé, arròs al punt i per feina.

Mentrestant, han anat arribant més peregrins i la taula s’ha anat omplint, així com la conversa enriquint. De segons ta triunfat un tall de pollastre a la brasa que feia la rodona del plat, hem estat valents i l’hem fet passar, entre una conversa de batalletes que ens ha fet escurar l’ossam de la cuixa i ni ens n’hem adonat.

Postre i cafè, entre converses de records que han millorat amb els projectes del proper cap de setmana, el que assegura que a la propera setmana  segur que hi ha encara més per menjar i per explicar.

I en tot això ens acomiadem i tirem avall, tot just les tres i cinc, per tan hem complert objectius, hem passat molt bona estona i ens queda tot el llarg de la tarda per acabar el que tenim empantanegat a les feines. Resumint doncs, objectius complerts en els termes, per tan jornada rodona i la qualifiquem “de llibre” amb el benentés que ha estat el que ha de ser.

Aquí us posem algunes fotos del “subjecte actiu” d’avui, l’arròs de llibre de la jornada. També retratat l’objecte persistent que recordarem nosaltres i els nostres acompanyants fins ben entrada la vesprada.

Hostal Castellterçol, visita de postal

| Lluís

El dimecres 4 de febrer de 2015 serà recordat com el de la nevada de febrer de 2015. Aquest dia una intensa nevada va afectar la zona de Tarragona i Lleida i va provocar un caos total a les principals autopistes i carreteres de la zona. Al Vallès però la nevada no va ser tan intensa i no va provocar gaires problemes que se sàpiga i en canvi ens va fer gaudir de boniques vistes en un dia d’ambient hivernal que aquest any encara no s’havia viscut.

Diferents casualitats van fer que acabessim a Castellterçol i la taula escollida va ser la de l’Hostal, un d’aquells llocs de tota la vida que bé mereix parar-hi sovint. Després de fer el dominguero a l’entrada de la carretera de Castellterçol i visitar les figures del pastor i les ovelles que donen la benvinguda a aquesta pintoresca vila, vàrem fer unes fotos de rigor a les vistes de postal dels vorals.

L’Hostal és un clàssic hostal dels d’abans, segurament la seva existència és remunta molts segles endarrera i ja des d’antivui que acollia als viatgers i traginers que feien la ruta del Moianès.

El menú que s’hi ofereixia en dimecres era del tot atractiu. I va ser servit en gran rapidesa en un càlid i acollidor interior amenitzat per una gran llar de foc i una bona calefacció que ens va fer abstraure de l’ambient siberià que haviem tingut a l’exterior.

Els plats van ser de l’agrat dels comensals, servits a bona temperatura i amb quantitat i qualitat acceptable, destacant al final després del postre i del cafè que era un dels menús més assequibles que havíem gaudit ultimament.

Per tot això ens sentim afortutants d’haver pogut visitar un lloc de postal i de tenir-ne bon record.

Fitxa de l’Hostal Castellterçol: