Un arròs refrescant! Quina calor que queia a Codines, les pedres cremaven!

La mil·lenària sorra de la plaça de Sant Feliu de Codines qüasi capital del Vallès i perquè no dir-ho del mon, bullia. Els granets del sauló que escampadament amorosits jeien a mercè de l’astre rei cremador semblaven brases. No s’hi podia passar per sobre, valga’m Déu es podria haver fet un concurs o peregrinatge d’aquells que hi caminen descalsos i no escremen…

Però a recer de la plaça i amb una bona sombra, a Can Vidal ens vàrem anar a refrescar amb un bon arròs.  El menjador del Vidal, a mà esquerra, com als grans temps, a tope. Taula per cinc, una mica apretats, però amb germanor, que ens agrada, i en una taula mítica, a davant del escultural bimobo del racó dels serveis, lloc en segur tots hem transitat i en alguna vesprada potser fins i tot hem patinat com feia el Danone del Juan Fernández en la Pujada en Cuesta… però això si, segur que a donar-ho tot…

En fi, torem a l’arròs que potser la calor ens ha trastocat i hem de parlar d’Arròs de Dijous que per això hi sóm i serem.

Avui res de amanides de entrant. Volem arròs. I vet-ho aquí que ja ve, ha marxat ràpid, com un llamp, i ja està emplatat per apaivagar les feres, que acalorades encara son més perilloses. I després del plat, les feres van quedar com xais, muts i distrets amb el pollastre arrabossat amb patates que es serví de segon. Bon senyal, l’arròs estava bò i refrescava tot i estar calent. Com pots ser? Doncs coses màgiques del arròs, esperem que ja alguna universitat de Washingthon, Winscosin o de on sigui facin un estudi ja!

Doncs finiquitat arròs i pollastre, postre. Divergències entre gelats, iogurts i cremes, però unanimitat per anar a fora, a la millor terrassaplaça del mòn a fer cafè. I res, 10 minuts de cafè i de entretinguda i divertida tertúlia i sanstornemi, un dijous més, un gran dijous, un dijous d’arròs.