A part del clàssic arròs de dijous de menú, a vegades també compartir altres bons moments d’arròs com el de “Els Pescadors”. Bonica i agradable sorpresa la que ens explica el nostre arrosser que va tenir el dissabte passat. En visita a Barcelona va buscar un lloc autèntic i amb bon arròs i va “descobrir” un “diamant” al més autèntic i genuí barri del Poblenou. A la Plaça Prim, número 1 establiment “de pel·lícula”, autèntic, amb aquella gran combinació i integració del que és de sempre amb el confort de lo modern, amb unes taules a la plaça ben guarnides i resguardades per toldos i amb uns grans i confortables menjadors a l’interior.

I el més difícil a la nostra capital, que el que és autèntic a la vista, ho sigui al plat, i per fi un bon resultat. Per tan, gran combinació a la vista i al que ens interessa que és el paladar. I per donar més bones senyes, amb bona atenció i direcció que ens va dirigir bé a l’hora d’escollir i fer la comanda.

De primer perquè ja ens van avisar que els arrossos tenen el seu temps, uns espetos de sardina, que ens van fer recuperar la il·lusió i el gust per aquest popular i menystingut peix blau. La sardina ben pescada i cuinada és una gran menja i vàrem tenir la sort que ens la recomanessin ja que no era a la carta i a més va ser bona combinació amb l’arròs perquè va ser lleugera i digestiva.

De segons al que anem. Arrossos. I a quin millor! Érem quatre, cadascú un i com no, vàrem compartir fins liquidar fins l’últim gra d’aquest preuat cereal. Aquí us teniu “l’alineació” del tiberi:

• Arròs bomba melós de bacallà i pebrots del piquillo
• Arròs carnaroli verd de kokotxas de bacallà
• Arròs bomba de pescadors
• Arròs caldós de llamàntol

I de tan bó va que van ser les sardines i l’arròs, vàrem decidir rematar-ho amb els postres, uns sorbets i uns braços de crema i volta al “ruedu” i sortida a hombros.

Remat i escac i mat a base de cafès enmig de una gran tertúlia que hagués estat interminable ja que la plaça era molt agradable i tot i el sol entre els resguard dels toldos i l’airet que passava s’hi estava de fàbula.

Per tan, tornarem!