Estiuet de Sant Martí i gaudint de bon arròs i bones vistes a la plaça de Sant Feliu. Convocatòria sota mínims i “tete a tete” per un “mano a mano” amb l’arròs del Vidal.
Dijous 19 de novembre, anem molt bé, son quarts de dues en punt i som els primers. Agafem taula i demanem, avui entrant d’amanida, arròs i ous amb patates. Som-hi! En cinc minuts el menjador s’omple i comença el bullici. Amb un “pim-pam” ja ens han passat l’amanida i ja tenim l’esperat arròs aquí, amb excel·lent presència, i anem a ajusticiar-lo amb ganes.
Bon color, sabor, consistència i un escamarlà fregit amb oli i julivert que posa la guinda a un excel·lent arròs. I és que l’arròs de Vidal guanya adeptes per moments! Bé i Bé!
Acabat l’arròs, hem anat a molt bon ritme, uns ous fregits amb patates fregides, si senyor. Ou i patata fregits al punt i hi suquem pa.
Ens falla una mica el postres ja que avui el dels congelats no ha passat el “corte”, però un bon flam de la casa dribla el “percanç” i seguim a bon ritme. Flam “finiquitat” i encara no son dos quarts de tres i demanem per prendre al cafè a les taules de fora.
Decisió molt encertada i celebrada, fa un solet espectacular i una temperatura perfecte. I avui hi ha una bona distracció a la plaça i molt bona companyia i tertúlia. Estan podant els arbres i n’han emparrat algunes branques, com si fóssim granes experts en el “corte” i poda de la morera tenim converses i bona xerrera per estona.
I a les tres menys cinc, “campana i se acabó”, recollim “trapaus”, passem comptes i a tornar-hi, ha estat un molt bon dijous d’arròs i sols podem demanar-ne més i millors que aquests!
