Dijous, 18 de febrer, 2016, hivern, migdia fred però assolellat. Hora de dinar. Avui dijous convocatòria molt especial d’arròs en un lloc especial. Ja sentim “la llamada”!

Desplaçament en vehicle 4×4 creuant torrents, boscaines de pins, alzines i bardissars i boniques pistes de mitja muntanya, a la Catalaunya interior i al interior del interior, que ens obre la vista i la gana.

Ja arribem, som a la Masia, feia estona veiem com albiraven els vessants de la seva teulada. Voregem els camps i feixes que la rodegen i arribem. Travessem el barri i seguim fins l’era, que fa una bonica i ample plaça que il·lumina i connecta la Masia i les seves dependències, on veiem també uns estables i gàbies amb gallines i aviram, nets i curiosos, quin goig, i a fora, unes gallines que campen a “les seves amples”, bestiar i paisatge feliços…

I passem a la cuina menjador, orientada a migdia on una finestra ens omple de llum i una càlida llar de focs ens escalfa. Entrem i ens acomoden en una taula amb els seus bancs de fusta ja posada i ben parada.

L’Antònia avui ha matinat de valent i ja ho té tot a punt i ens ha preparat un arròs especialitat de la casa. La cassola d’arròs està tapada amb un drap, quan s’apaga el foc s’ha de tapar perquè s’acabi de fer per dins. I el millor moment, el destape, tret el drap veiem la cassola en el seu esplendor amb un bellissim aspecte i una oloreta que entra sola. L’arròs bé acompanyat de musclús, gamba pelada, espàrrecs, pèsols, pop i calamar. La qüestió és que està impresionantment boníssim i espectacular, al punt! Fantàstic! I amb repetició que ens fa adonar que quan es refreda una mica també agafa un nou matís encara més bo.

Acompanyament a base d’escarola, ceballot i pebrot escalivat, tot de la casa, tot espectacularment deliciós amb gran sabor. Destacar també la bodega de la casa de la que ha sortit un boníssim vi Italià, sobre rodes i pedals, el de la XIX “L’Eroico” que ha combinat molt bé amb l’arròs.

I si l’arrancada ha estat de campionat del mòn, acabem amb els postres en plan de jocs olimpics:  que vingui la banda municipal, l’orquestra de Barcelona, el Cor del Liceu i la escolania de Montserrat en pleno i entonin  el la salve a la Glòria Divina!

Flam d’Ou, si d’ou, allò que fan les gallines gallines, aquelles que hem vist als corrals i estables i campant feliçment. Doncs senyors avui hem tornat a veure lo que és un flam i lo que és un ou, i lo senzills i exquisits que poden ser… De l’arròs ja ha quedat ben clar! Vet-ho aquí qui sap lo que ens mengem i comprem per aquests móns de Déu…

Mes esquisideses de Masia, aquestes però no de la casa sino de ultramar, el cafè preparat a la vietnamita del cafè de mustela. Si, muestela, weasel en anglès, una bèstia que menja els grans de cafè i quan els evacua en recullen els excrements, els netejen i els tracten i en surt un cafè molt apreciat i d’un gust i dolçor únics. Doncs avui remat per l’esquadra amb aquest extraordinari cafè i unes gotes de licors anyencs per fer una gran sobretaula, de la que no ens n’haguéssim aixecat si no fos per les ditxoses obligacions… si mai hi ha un aiguat de dies o una nevada de pams, que ens agafi en un lloc així i poguem esperar varios dies a que arribin els equips de rescat!

Resumint, Festival amb majúscula i arròs inoblidable, gràcies de veritat a l’Antònia i a l’Andreu per aquest gran dinar i gran dia que han fet d’aquest petit moment una gran jornada per recordar.

Dijous, Arròs!