Cafè del Centre, dijous 10 de març de 2016

Arròs de Mar i Muntanya del Vallès, del Centre, del Centre de Caldes, del Centre del Vallès, del Centre del Mòn.

Antiga capital del Vallès, i potser també de la província i del país per la basta quantitat i qualitat de restes dels “romans” i potser molts més, Caldes de Montbui atesora gran quantitats de monuments, termes, ponts, fonts, molins, esglesies, ermites, adoquins, carquinyolis, Licor del Remey… i el Centre.

El Centre és una centenària entitat de Caldes, Ateneu Popular, que en els seus baixos disposa de un bar restaurant, El Cafè del Centre, que funciona a la perfecció, amb bona cuina i bon menjador. Lloc molt concorregut per la bona qualitat i bon preu del producte, al migdia hi ha un menú molt raonable i, com no, en els dijous, amb arròs.

Després de la bonica passejada pel Caldes històric, la seva font de canaletes, la seva font d’aigua calenta, la plaça de l’esglesia (o casi de la catedral, per les grans dimensions del temple), en els “corredossos” o carrers de l’antiga muralla arribem al “Centru”.

L’edifici, recentment renovat i pintat, recupera el seu esplendor i dignitat de temps passats. Es troba situat just davant d’un carrer que cantoneja amb el Pi i Margall, el carrer Major de Caldes i posterior Passeig del Remei quan més endevant es fa ample i ens porta a la pintoresca ermita i després enfila costes amunt cap el Farell o cap els Saulons i Codines.

Doncs en aquest carrer consta marcat com “La Bretxa” o lloc a on explica la placa turística que l’antiga muralla va cedir al no va poder contenir les tropes borbòniques en el setge que van sometre a la població el passat 1714 i que van passar a sang i foc tot el que van trobar… tràgics passats, mirem endavant el futur…

I tornant a lo nostre, a la façana un cavallet que ens anuncia el menú. Com que ja l’hem vist a la seva web (http://www.cafedelcentre.cat/) entrem per la porta i anem a la taula, que ja havíem encarregat, i, és que cal ser previsor, al migdia el Centre s’omple i val més avisar que esperar torn.

Demanem i amb certa rapidesa ens arriba l’arròs. I emplatat, aquí el tenim, titulat “Mar i Muntanya” ens el menjarem a la vall. I bon compte s’ha donat del mateix, bona crítica de tots, molt gustós i al punt de lo bo del terra endins i de lo bo de la mar. Hem seguit amb el festival amb el menú, de segons unes maires arrebossades, de postres bunyols i cafè per la traca i mocador.

Hem conclòs la gran jornada amb una visita a la millor pastisseria de Caldes de Montbui i de “10.000km a la redonda”, la Pastisseria Sant Antoni, que també te establiment a Sant Feliu de Codines. En plena “voràgine” xocolatera, hem vist com s’estan preparant unes mones de pasqua espectaculars que de ben segur triomfaran per Pasqua. Ja n’hem encarregat algunes, segur que faran la felicitat dels fillols i familiars.

I per marxar com Déu mana de Caldes, cal emportar-se algo de lo millor del poble, els carquinyolis, una bossa dels quals de la Pastisseria Sant Antoni que ens farà tornar el bon record de la jornada amb tan saborós dolç.

Fonda Safaja, dijous 3 de març de 2016

Avui després d’uns dijous de “tournee” tornada a Safaja. Dijous ventós i d’aire frescot. Puntuals a la cita enfilem Coll de Poses i en un moment ja som als bancs de fusta del menjador del Bar de la Fonda. Avui arribem dels primers i tenim lloc a presidència. Les “forçes vives” arriben una mica més tard, han tingut entreteniments administratius i arriben estranyament mansois i semblen desgants. Tot i això agafem ritme i de seguida ens arriba l’arròs, ració generosa i bona presència però avui ens ve sense la força i sabor que ens té acostumats, sembla que el vent li ha fet perdre la força. Tot i això passa bé i seguim endavant, conill amb bolets i fresons per completar el menú.

El vent s’emporta els núvols i ens deixa un bon sol que ens anima a sortir a fora a pendre el cafè. Parem una taula i cadires a la terrasseta de creuant la carretera i allà despatxem el cafè i una bona tertúlia que s’acaba ràpid perquè l’aire és fresquet i no ànima a entretenir-se. Entrem a dins a tornar les tasses, passem comptes i ens acomiadem, un nou dijous i com sempre amb arròs.

La propers setmana, més i millor. Dijous, Arròs!

 

 

Fonda Rius, dijous 25 de febrer de 2016

Amb uns dies de retard arriba la crònica d’un repte assolit. En una de les nostres primeres entrades en el dijousarros, del 25 de gener de 2015 ens posàvem com a repte visitar la mítica Fonda Rius de Sant Llorença Savall, al Vallès Occidental.

Doncs al cap de un any i un mes, visita, arròs de ceps i menu complert com uns campions! La visita però va ser en super petit comitè, va ser complicat encaixar les sempre “apratades” agendes dels arrossers. Fer les sinuoses corbes i gaudir de les espectaculars vistes de les serres llorençanes van valdre la pena i ens van deixar feliços i contents i amb moltes ganes de tornar.

De la visita destaquem el gran nivell de l’arròs de ceps, molt gustós, sabrós i en ració abundant. El vem disfrutar. Vem acompanyar el festival amb uns calamars planxa de segon i flan de la casa de postre, també a gran nivell. Una Fonda amb molta solera i empenta que ens fa fer gaudir a nosaltres i a una gran concurrència en un menjador animat i amb bones vistes.

Sols podem dir una cosa, Tornarem! I esperem sigui aviat!

Llàstima que vàrem estar menguats de memòria i ens vàrem deixar els telèfons al cotxe i no vàrem poder fer fotografies, les que ara posarem son de la hemeroteca i de la crònica que fa a la casa la revista “Vallesos”.