Ara si que l’estiu pica de ple i quan hem parlat de l’arròs del migdia, hi ha hagut unanimitat. A l’ombra sota parra. Doncs decisió més que encertada, avui no hi ha millor lloc per perdre’s a menjar arròs que sota la parra de la Font de la Pineda.

Cadires de fusta de tota la vida, la parra de tota la vida i les ganes i la il·lusió que sempre s’agraeixen. Pèrgola i parra plenes, sort que hem reservat, avui hi ha mestres que celebren fins de cursos i es nota.

Fem comanda i en un moment la ració d’arrós, avui caldós però saborós. Seguim amb la brasa i el postre.

Una mica de tertúlia i fem via que el migdia passa molt ràpid, baixar a sota la parra ha estat com les nostres minivacances del dia i el dinar un minifestival que fan gran un arròs qualsevol.