A part dels dijous, altres dies i hores a vegades també mengem arròs i també fora de menú. Dit això quedi clar que la experiència que s’explicarà a continuació no té res que veure amb l’arròs de dinar de menú dels dijous que tan ens agrada, en el que circumstàncies son unes altres. L’arròs i les emocions que ens genera, ens porten a parlar nostres somnis i il·lusions.

Lluna Plena. Agost. Pals. El Sol Blanc. Arròs Brutal. Els ingredients de un arròs de somni d’una nit d’estiu. Diverses casualitats ens apleguen a diversos, sabem que la terrassa del Sol Blanc està molt demanada però hi tenim lloc. La motivació és màxima i la experiència  resulta com el Arròs que vàrem gaudir: Brutal!

Aquest dies la concurrència de propis i visitants a la zona de Pals és màxima, la celebració del White Summer Festival fa que les multituds col·lapsin els accessos i la zona, però per nostra sort el Sol Blanc està una mica apartat i queda a resguard dels banys de multituds.

En ruta per la carretera després de les rotondes de Pals, enfilem la carretera de Torruella de Montgrí, tot col·lapsat. Veiem el trencall a l’esquerra després del camp de futbol, i ja sembla que entris en una altre dimensió. Entre els camps, seguim el camí que et guia cap al Sol, i de nit l’efecte encara és més intens amb la bona il·luminació que té fa que el Sol sembli un far al mig del mar de camps.

El jardí i la terrassa impecables, amb unes taules de vidre sobre caixes de fruita amb diverses inspiracions a dins. Com sempre la Sònia molt amable i atenta. Conversem sobre el sopar i el que ens agradaria provar. Com sempre el Xef Ribas està inspirat hi ha genero i del bò. Ens aconsella molt bé sobre els plats i les racions, cal triar bé però tampoc passar-se. Amanides del hort, tomàquets, arròs brutal i txuletons, en diverses racions i per compartir.

La tria resulta fantàstica, de “dream team”! Les verdures, enciams i tomàquets del seu hort amanits i guarnits estan impressionants i ja ens posen en solfa… i arriba el gran moment! L’arròs brutal! Alguns ja n’havíem provat en d’altres ocasions, però com que sempre canvia segons els ingredients de la setmana, resulten ser rossinyols, vieires amb paté i metoerito, increïble! Doncs ens arriben les llaunes amb els arrosos i a “flipar”, veure-ho i menjar-ho per creure-ho! Aneu caçant “poquemons” terrícoles!

Si, resulta difícil de trobar paraules per explicar-ho, el millor que es pot dir es que millor provar-lo que descriure’l. Molt gustos, profunds, molt bones sensacions, perfecte punt de cocció, saborós, cremós, cruixent… i la guarnició fabulosa, perfectament integrada i a més visualment sensacional. El “metorito” fins ara no havíem vist res igual, i a veure si sabem explicar que és, ens va sembla com un bunyol gegant format a base de formatge i pernil que al obrir-se es desfeia i complementava perfectament amb l’arròs… I per bon consell de la Sònia, no ens vàrem passar amb les racions i vàem tenir lloc per compartir un fantàstic txuletón fet a la brasa que tenen a la terrassa que estava simplement espectacular. El festival es va poder tancar amb uns mallorquins i uns bunyols de xocolata, rematats amb algun que altre gin tònic. Els mallorquins son unes ensaïmades amb xocolata, nata i maduixes que junt amb el bunyols de xocolata ens van posar la guinda a la festa i van donar pas a una magnífica sobretaula que es va acabar de matinada.

I tot sota una fantàstica lluna plena sobre el mar de camps i amb el turonet de Pals i les seves torres medievals de fons. Un somni d’una nit d’estiu!

Explica la llegenda que més d’un van tenir la mateixa experiència per dues nits…

I aquí algunes de les proves gràfiques del que va veure la lluna plena d’agost…