L’Arròs de Somni d’una Nit d’Estiu

A part dels dijous, altres dies i hores a vegades també mengem arròs i també fora de menú. Dit això quedi clar que la experiència que s’explicarà a continuació no té res que veure amb l’arròs de dinar de menú dels dijous que tan ens agrada, en el que circumstàncies son unes altres. L’arròs i les emocions que ens genera, ens porten a parlar nostres somnis i il·lusions.

Lluna Plena. Agost. Pals. El Sol Blanc. Arròs Brutal. Els ingredients de un arròs de somni d’una nit d’estiu. Diverses casualitats ens apleguen a diversos, sabem que la terrassa del Sol Blanc està molt demanada però hi tenim lloc. La motivació és màxima i la experiència  resulta com el Arròs que vàrem gaudir: Brutal!

Aquest dies la concurrència de propis i visitants a la zona de Pals és màxima, la celebració del White Summer Festival fa que les multituds col·lapsin els accessos i la zona, però per nostra sort el Sol Blanc està una mica apartat i queda a resguard dels banys de multituds.

En ruta per la carretera després de les rotondes de Pals, enfilem la carretera de Torruella de Montgrí, tot col·lapsat. Veiem el trencall a l’esquerra després del camp de futbol, i ja sembla que entris en una altre dimensió. Entre els camps, seguim el camí que et guia cap al Sol, i de nit l’efecte encara és més intens amb la bona il·luminació que té fa que el Sol sembli un far al mig del mar de camps.

El jardí i la terrassa impecables, amb unes taules de vidre sobre caixes de fruita amb diverses inspiracions a dins. Com sempre la Sònia molt amable i atenta. Conversem sobre el sopar i el que ens agradaria provar. Com sempre el Xef Ribas està inspirat hi ha genero i del bò. Ens aconsella molt bé sobre els plats i les racions, cal triar bé però tampoc passar-se. Amanides del hort, tomàquets, arròs brutal i txuletons, en diverses racions i per compartir.

La tria resulta fantàstica, de “dream team”! Les verdures, enciams i tomàquets del seu hort amanits i guarnits estan impressionants i ja ens posen en solfa… i arriba el gran moment! L’arròs brutal! Alguns ja n’havíem provat en d’altres ocasions, però com que sempre canvia segons els ingredients de la setmana, resulten ser rossinyols, vieires amb paté i metoerito, increïble! Doncs ens arriben les llaunes amb els arrosos i a “flipar”, veure-ho i menjar-ho per creure-ho! Aneu caçant “poquemons” terrícoles!

Si, resulta difícil de trobar paraules per explicar-ho, el millor que es pot dir es que millor provar-lo que descriure’l. Molt gustos, profunds, molt bones sensacions, perfecte punt de cocció, saborós, cremós, cruixent… i la guarnició fabulosa, perfectament integrada i a més visualment sensacional. El “metorito” fins ara no havíem vist res igual, i a veure si sabem explicar que és, ens va sembla com un bunyol gegant format a base de formatge i pernil que al obrir-se es desfeia i complementava perfectament amb l’arròs… I per bon consell de la Sònia, no ens vàrem passar amb les racions i vàem tenir lloc per compartir un fantàstic txuletón fet a la brasa que tenen a la terrassa que estava simplement espectacular. El festival es va poder tancar amb uns mallorquins i uns bunyols de xocolata, rematats amb algun que altre gin tònic. Els mallorquins son unes ensaïmades amb xocolata, nata i maduixes que junt amb el bunyols de xocolata ens van posar la guinda a la festa i van donar pas a una magnífica sobretaula que es va acabar de matinada.

I tot sota una fantàstica lluna plena sobre el mar de camps i amb el turonet de Pals i les seves torres medievals de fons. Un somni d’una nit d’estiu!

Explica la llegenda que més d’un van tenir la mateixa experiència per dues nits…

I aquí algunes de les proves gràfiques del que va veure la lluna plena d’agost…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.