Autor: Lluís

Resum del Trimestre Arrosser de Dijous (1T 2015)

| Lluís

Com sabeu el passat dia 20 va tocar donar compte al fisc del compliment fiscal i tributari li liquidar els ingressos del primer trimestre de l’any 2015.

A Dijous Arròs hem tancat també el trimestre arrosser i aquí us donarem declaració ampliada ja que donem dades fins dijous 16 d’abril.

Fins els 16 d’abril, el 2015 ha tingut 16 dijous. De 16 dijous possibles, 12 han estat amb arròs, o sigui s’ha assolit un 75% d’efectivitat arrossera. El total d’arrossos ha estat de 50, repartits entre 15 comensals. L’assistència mitja a cada dijous d’arròs ha estat de 4,16. Pel que fa a les destinacions, Sant Quirze guanya per golejada amb 7 arrosos, segueix Caldes amb 3 i empatats a 1 tenim L’Estany i Sant Feliu. D’entre els arrossers, com hem dit 15 comensals dels quals en destaquen tres, un amb 11 arrossos, un amb 9 i un darrer amb 6. Pel que fa a l’activitat a les xarxes socials, activitat repidant que amb aquesta entrada són ja 30 les publicacions al blog. Al Twitter hem fet 85 piulades i tenim 19 seguidors. Al perfil del Facebook de moment tenim 9 “M’agrades”. En resum, Molts Bé els Arrossos, Fantàstics els Arrossaires i Estratosfèrica i Impensable fa un temps presència a Internet i Xarxes Socials.

Dites les xifres avui dia de Sant Jordi i Dijous, veurem si és possible compartir Roses, Llibres i Arrossos! Bon Sant Jordi

 

La Barceloneta i els seus arrossos

| Lluís

El popular barri de la Barceloneta, o la Ribera, a Barcelona, és un lloc tradicional i bressol de gran arrossos. Avui un dels nostres col·laboradors ha tingut la sort de visitar un establiment de la zona i gaudir de l’arròs i del Passeig Marítim de Barcelona.

Ens comenta el col·laborador que no va tenir la sort de gaudir dels autèntics xiringuitos ni de la Barceloneta preolímpica. Ens diu que malgrat això i fós com fós la Barcelona i els seus arrossos en aquells temps dels que tothom n’explica grandeses, el passeig marítim de Barcelona és avui i ara un lloc molt concorregut i realment molt recomanable de visitar. Així doncs passem a publicar la crònica:

Avui al matí feia força sol i tot el litoral estava a vessar, semblava Les Rambles. Es nota que la gent té moltes ganes de platja i a la que amainava el vent la sorra  s’omplia de gent  i tothom es destapava el que podia. Sigui com sigui, no hem anat a fer platja sino una celebració familiar i ens han convidat a un establiment a tocar dels carrers clàssics de la Barceloneta i els seus noms d’almiralls llegendaris de les flotes i estols catalans (Aixada, Barceló, Cervera, Andrea Dorio, etc.) i de noms 100% mariners (Del Mar, Pescadors, Drassana, Sant Telm, Santa Clara, Sant Miquel, etc.).

El públic i concurrència, com el barri. Doncs com la Barcelona d’ara: cosmopolita i local i tradicional a l’hora. Els arrossos i peixos, les estrelles de la casa. La decoració, estudiada i posada, de inspiració de pescadors i de barri d’abans. Així doncs hem anat a “La Barraca”, primer establiment del Passeig Marítim a tocar de la Barceloneta. Ja teníem la reserva feta i ens han acomodat, certament molt bé ja que a la familia hi ha infants i a vegades s’agraeix la comprensió i atenció de la casa perqué tothom estigui ben acomodat i se es pugui centrar en la trobada i en el menjar.

D’entrants, pica pica de tapes, ben orientats pels cambrers que ens han servit la mida justa de popets fregits, patates braves, amanides i croquetes per posar-nos en solfa i inspirar-nos per l’arròs, que ha vingut puntual i a taula i l’hem pogut gaudir i compartir des de la paella. Un fresc vi blanc “Manganito” ens ha acompanyat amb molt bon fer i combinació amb els plats. El triumf dels arrossos i plats ha estat absolut i a penes n’han sobrat alguns uns grans. Unes postres i uns cafès i una llarga sobretaula han rematat el dinar i una perfecta i entranyable celebració familiar, que de ben segur serà recordad per molt temps.

Per tan, conclou el col·laborador, la Barceloneta és un lloc molt recomanable per visitar i per fer-hi celebracions. Caldria veure i estudiar fer la visita en dijous feiner com marquen els cànons i veure i provar si els menus i arrossos de platja son encertats i autèntics. Acceptem reptes i desafiaments!

Unes fotos:

Fonda Sant Quirze, dijous 16 d’abril de 2015

| Lluís

Dijous d’arròs de primavera a la Fonda Safaja. Avui hem repetit visita al Moianès, però en comptes d’anar als confins com aquell qui diu ens hem quedat a les portes. Que tindrà aquesta nova comarca i els seus arrossos que sempre ens hi atrauen?

Quan hi hem arribat queia xàfec de dimonis i quan n’hem marxat dominava un sol radiant i tot de verd i brillant. Avui hem anat per feina i tan sols arribar ens han fet lloc a la presidencia i en una très i no res ja ha sortit l’arròs. I tal com ha marxat el primer, també ho han fet el segon, el postre i el cafè. Per tan, en aquest aspecte dels millors dies: el menú de feiner ha de ser ràpid, sense pressa però sense pausa.

A la taula presidencial molt bon ambient amb els companys del Moianès, avui la taula malgrat encadenar una plat rera l’altre la conversa ha estat molt animada, amb tot de bromes i anècdotes que ens han fet estar de vacances en aquesta petita pausa del dinar. Ens hem quedat amb les ganes de probar la Ginebra del Joan i altres herbes i licors remeiers que sabem que crea. Els que si que han aprofitat han estat els mestres que aquests si que s’han quedat a fer un gintònic, per motius digestius han al·legat, però nosaltres ja hem enfilat Coll de Posas avall per poder enllestir temes i fer rutllar la tarda.

La propera setmana més arròs i cròniques! Aconseguirem fer un “Arròs Imperial”?

Ca La Tona, Dijous 9 d’abril de 2015

| Lluís

Dijous d’arròs intens i plè. El repte del dia s’ho mereixia i han fet falta dos vehicles per encabir a tots els seguidors del bon arròs per arribar a la recerca del millor arròs fins als confins del Moianès.

La Carmen de la Ca La Tona a través del Facebook ens va fer una proposta d’arròs de dijous i com a arrossaires de paraula hem acudit a la cita. En un migdia radiant, la visita a la bonica i tranquila vila de L’Estany no podía haver sortit millor.

Aquí en teniu algunes de les fotografíes que hem anat fent:

La passejada fins L’Estany és molt bonica però llarga, i ens ha fet arribar amb la gana ben oberta. La Carmen de Ca La Tona ens ha rebut amb un grandíssim somriure i ens ha acomodat en una taular al costat de l’entrada i en un moment ens ha explicat el menú i ens ha près nota.

L’arrós avui era de segon, de primers hi han hagut ensaladilles i cremes de bacallà, tot molt encertat i en una curta espera que ha passat volant entre unes llesques de pà amb tomàquet amb fuet, el vinet i unes conegudes que ens saludàven (bé, saludàven una darrera a l’altre, però sempre al mateix, que per un dó natural ja s’ha assentat al costat de l’entrada).

Ens han avisat que l’arrós estava en camí però li quedàven cinc minuts, però amb gran habilitat, i coneixent que la música amansa a les feres, ens han portat unes torrades amb paté de becada que ens han portat a les portes del cel.

I les portes del cel s’han obert de bat a bat amb l’arribada de la paiella amb l’arròs, que molt bé ens ha sortit a saludar i s’ha presentat a tothom. Ens l’han emplatat un a un amb generoses raccions carregades de músclos, cloïsses i escamarlans. La resta falten paraula per explicar-ho, sempre diem que més que parlar i escriure s’ha de menjar i sentir… Memorable.

Aquí hauriem d’acabar i parar perqué quan s’està a dalt en un gran moment s’hauria d’aturar tot, espai i temps… No sabem com però hem tingut lloc pels postres, tots casolans i també boníssims, rematats amb uns carquinyolis i xocolates del Pep que junt amb els cafès ens han posat més amunt del cel que ja deu ser la òrbita troposèferica o com se digui.

I es clar, després de tot això qui vol anar a treballar? L’Estany i el seu esplèndid monestir romànic i vila petria mereixien una visita, però haurà de ser un altre dia ja que no ens quedava més temps, esperem que sigui ben aviat. La feixuga tornada s’ens ha fet més curta tot recordant l’arròs i gaudint de les bones vistes de intensos verds i forts blaus que tenien aquesta tarda els boscos i cels del Moianès.

 

L’arròs dels confins que et porta al cel:

Ca La Tona

Carrer Major

L’Estany

El Moianès.

Telèfon 938303154

Facebook: https://www.facebook.com/calatona

Queda doncs palesa la paraula i compliment dels de dijousarròs. Quedem a l’espera de nous reptes, qui ens fa una nova proposta per un dijous d’arròs?

Repte per l’arròs de demà dijous: Ca La Tona, a l’Estany

| Lluís

Fa uns dies al Facebook de Dijous Arros: https://www.facebook.com/DijousArros  vàrem contactar amb la Carmen de Ca La Tona.

La Carmen ens va explicar que a Ca La Tona els Dijous també és dia d’arròs i del bó. Li vàrem dir que ens passés una proposta i que el dijous després de Setmana Santa l’aniriem a veure.

Aquest és la seva proposta de menu diari per aquest proper dijous d’arròs :

Primers plats a escollir :

– Xatonada de bacallà esqueixat amb el nostre romesco

– Musclos al vapor de vi blanc i picada de julivert

– Espàrrecs collonuts amb pernil d’aglà

– Amanida de brots tendres i cruixent de formatge de cabra i la nostra melmelada de tomata

Segons plats a escollir :

– Paella marinera de Carmen Ca La Tona

– Paella d’arròs negre de Ca La Tona

– Calamarcets a la brasa

– Pollastre de pagès a la brasa

Les postres a escollir :

– Iogurt natural amb mèl de l’Estany

– Crema Catalana

– Flam Estanyenc

– Pinya natural tropical caramelitzada

Pa i vi 12’50€

Ens va donar la benvitguda a l’Estany i ens va comentar que a Ca La Tona de l’Estany fan l’arròs al moment , no utilitzen cap tipus de potenciador de gust ni preparats pre-cuinats de fumet o caldo. Diu que ells mateixos es fan el fumet de peix o de brou , depenent si la paella es marinera o mixta, i es fan tan sols utilitzant peix , marisc ,carns i verdures fresques. Fan servir grà d’arròs “bomba” i fan la paella al forn per aconseguir que quedi un arròs torrat ler de dalt i caldòs per dins. Diu que sota comanda i PSM (preu segons mercat ) també poden fer paella de llamantol o llagòsta del Cantabric, gambes de Palamós i escamarlans d’Arenys. Diu que si anéssims sols, cap problema, també es fan paelles individuals.

Doncs la proposta va endavant i demà dijous 9 d’abril cap a l’Estany a Ca La Tona. Veurem com fan l’arròs als confins del Moianès! Ja passarem reportatge.

 

Visites recomanades: Sol Blanc de Pals, l’essència de l’arròs

| Lluís

Una de les altres visites del nostres col·laboradors d’aquest Setmana Santa ens porta fins a una de les zones arrosseres més antigues però també més desconegudes: Pals, al cor de l’Empordà i la Costa Brava.

L’Empordà i la seva plana ens diuen que va ser la primera terra ferma que van rebre les visites de fenicis, grecs i demés, i per on a partir de llavors els antics habitants de la zona ens vàrem començar a civilitzar. Amb la civilització es van fer millores agrícoles i la fèrtil zona de la desmbocadura del riu Ter va ser i encara és lloc d’arrossers. Per tan quin millor lloc per anar a menjar un bon arròs!

I a tocar dels camps arrossers i amb una vista de postal sobre la vila de Pals hi ha el paradís, de nom “Sol Blanc”. En aquesta antiga Masia el xef Jordi Ribas i el seu equip ens mostren la seva passió pels productes i elaborats de la terra i el mar i en permeten gaudir al complert. Són uns incondicionals del producte i la qualitat i treballen a la carta, amb una completa selecció d’arrossos.

Per anar fent boca us posem unes fotografies del dia, que lluïa clar amb una espectacular vista amb el Canigó i tot el Pirineu encara amb els cims nevats. La Masia també és molt bonica i està molt ben arreglada i preparada per fer gaudir de la visita. A fora hi ha una terrassa que de ben segur promet les millors tardes i vespres a la fresca. I tot en un mar de verd amb les millors vistes!

L’arròs de Pals i la mitja ració de l’arròs d’espardenyes espectaculars. Presentació impecable i execució al punt, de deliri i d’asseure’s bé a la cadira i agafar-se per no caure del gust. Els primers i els postres també de gran nivell. Vem tenir la sort de poder fer el cafè a fora i fer la xerrada amb el Xef Ribas. Tota una festa que recomanem feu quan pogueu i ben sovint.

Un dels reptes de Dijous Arros serà aconseguir un dia formar equip i fer visita en dijous.

Per contactar amb el Sol Blanc teniu totes les dades i fotos a la seva web: www.restaurantsolblanc.com/

Telèfon 972 66 73 65
També els trovareu a Facebook i Tuitter

Visites recomanades: Mas Fonoll, brasa tradicional de qualitat

| Lluís

Aquests dies de Setmana Santa i Pasqua els nostres col·laboradors han demostrat que no sols d’arròs viu l’home i que hi llocs molt bonics i curiosos que cal visitar si o si. Tot i que la nostra especialitat és la de l’arròs del dijous “del treballador”, si algun dia visitem algun lloc agradable i interessant també en podrem fer esment.

Un d’aquest llocs és molt proper i alhora molt llunyà. Ens recorda al costat de casa les nostres arrels i en un petit viatge ens endinsa en un bosc i ens trasllada al passat de la vida de la popular Masia catalana i els seus menjars.

La visita val molt la pena ja que la visita al passat és amb el confort dels temps actuals i no ens faltarà de res. Desde de fà ja moltes generacions la familia Codina té cura d’aquest petri Mas, el Mas Fonoll,  i serveix dinars els caps de setmana. Antigament sembla ser que també havia tingut fins i tot hostatgeria, i son moltes persones i families que hi venen des d’antuvi.

D’entreda us posem les fotogràfies de l’exterior perqué aneu ben boca que nosaltres ja vem fer vermut a l’entrada:

Com heu vist a les fotos si no ho heu vist en directe, el Fonoll es trova a ponent del turó de Solanes, en una part que en mala hora es va assignar al terme municipal de Caldes de Montbui però que és a tocar de Sant Feliu i Gallifa que tots dos mereixerien ser sobirans d’aquest assolellat i ventilat paratge.

S’hi arriba per una pista forestal que sempre està en molt bon estat que s’agafa a la cruïlla amb la Zona Esportiva de Solanes, a dos km de Sant Feliu en la carretera direcció Gallifa. No té pèrdua perqué hi ha uns indicadors molt bon posats.

El camí va planejant enmig de frondosos boscos de pins i ens porten fins al Mas que és el mirador natural a Gallifa, a Sant Sadurní i al Ponent del Farell de Caldes. Tambés tenim vista sobre Sant Sebastià de Montmajor i una mica més lluny Sant Llorenç del Munt.

Es pot aparacar a tocar de les Oliveres en múltiples racons, no cal patir, hi ha lloc per tots al sol, les sombre van buscades. El Mas disposa de diversos volums i magatzems, no patim que la porta d’entrada està ben visible i ho trovareu de seguida. Primer advertiment important: obert dissabte, diumenge i festius. Segon advertiment no escrit: encarregueu abans d’anar-hi! Hi ha dies que es tanta la concurrència que si no heu encarregat podeu fer la passejada en va, per tan una trucada als telèfons 93 866 12 03 o 93 744 20 41 us faràn reserva. Hi ha diversos menjadors en el els diferents cossos de la Masia, si aneu en parella o pocs demaneu els menjadors amb visites, i si aneu en colla també tenen taules molt grans.

Bé, ja estem entrant al barri del Mas, a l’esquerra tenim un petit safreig i en aquesta mena de pati hi ha diverses taules que si fa sol son de parada obligada. Aneu-hi d’hora i demaneu el vermut, serà la millor preparació pel que us espera. Si heu dinat i us agrada el sol, demaneu si podeu fer els cafès allà. Son poques taules però privilegiades.

Superat aquest petit patí amb taules, antic safareig i passadís amb el serveis, de baixada, hi ha l’entrada al Mas. Compte amb les escales. Entrem i tenim un rebedor, ja som dins la Masia, tot de pedra! Sempre hi ha exposats productes del temps de la casa: ous, verdures, mels. oli,.. si a casa us en falta, aprofiteu.

Ja som dins, i de seguida surt el Miquel o la seva filla sempre amb una gran atenció, i ens fan passar. Seiem també en paratge de Masia: algun banc, taula i parament “d’abans” però impecable i la carta: tradició de Masia. Amanides, verdures, escudella, mongetes, i més de primers i brasa de segon. Postres casolans.

No hem fet fotografies al menjar, heu de de venir i provar-ho per comprovar que tot de primera i al punt. La carn a la brasa està exquisida, i les patates fregides o mongetes de guarnició amb l’allioli estàn de pecat. Al nostre parer i semblar, de les millors carns a la brasa i de les millors combinacions per un dinar “de Masia” o tradicional popular català.

Com a resum i titular, al Fonoll no hi han arrossos però de la carn a brasa no en deixareu ni els ossos!

Per més informació, ens sembla que no tenen web, però si un perfil de Facebook:

https://ca-es.facebook.com/pages/Restaurant-Mas-Fonoll/260971390633085

Fonda Safaja, dijous 2 d’abril de 2015

| Lluís

Després d’una setmana sense arròs de dijous i d’una altre de circumstàncies, avui dijous hem lograt fer un plè d’arrossaires i d’homenatge. La Fonda Safaja ens ha acollit una setmana més,  en un migdia primaveral i ja calurós. La concurrència de visitants avui a la ribera del Tenes era considerable, i segurament serà el preludi d’un seguit de jornades que no donaràn treva ni migdia ni vespres a la Fonda. I, és que què té la Fonda que agrada tant?

Avui hem estat puntuals com sempre però ja no hem trobat taula a l’entrada, hem tingut que entrar al menjador dels senyors i com ells avui servei amb estovalla i tovalló de roba i parament… que carai que som vacances de Setmana Santa!

Les paelles fonda avui anàven que volàven i hem tingut que partir comanda, uns arròs fonda de primer i uns de segon que en la que sortia no n’hi havia per tots. I és que el bó es fa esperar! Algú ho ha cambiat per les monegetes i carai, quines mongetes, al punt i amb una cansalada que cruixent es fonia a la boca! Per sucar-hi pà! I amb allioli!

Segons també alavats, els salmó a la planxa molt aclamat, el llom arrabossat diuen al punt i les galtes guisades s’hi han llepat els dits. De postre un gelat de turró a la ratafia ha triumfat, i de tan, ens han portat uns xupitos de la ratafia que han rematat el festival. Uns cafès han donat per conclosa la jornada arrossera i tot sortint, a la porta i amb els cants celestials del pajaritu, ens hem fet una foto per recordar aquesta bonica jornada arrossera. Segons les nostres estadístiques, avui ha estat el catorzè dijous del 2015 dels quals deu consten amb arròs, suma i sigue!

Ara toquen els dies de Pasqua, però la setmana vinent tenim un repte quasibé transmoianenc: un dijous a L’Estany. De moment, molta espectació i voluntàris. Seguirem informant!

 

Tot Kafe, dijous 12 de març de 2015

| Lluís

Ahir Arròs de Dijous ho va tenir Tot molt fàcil i en safata per poder fer una gran festa de l’arròs dels dijous. Sense tenir que tocar cotxe ni aparcament i com aquell qui diu servit com a casa i al costat de casa, ens vem desplaçar al popular Tot Kafè situat al carrer Travessia de Sant Feliu.

Ja ens havien donat l’alerta que el Luis i la Mari tenien un arròs de “perill” i per això els nostres “ojeadors” ja van fer una visita. El dijous a mig matí varem fer recompte i ja ho varem deixar encarregat: taula per sis a les dues.

I puntuals nosaltres i ells ens presentaven en punt la paella de l’arròs, fet d’agraïr ja que vàrem poder veure i conèixer allo que després ens van enplatar. Destacar també la rapidesa i atenció amb la que ens van parar la taula i servir uns entrants d’amanides i gambes, així com un fresquíssim Verdejo que ens va posar a tó i en solfa pel gran moment.

I una generosa ració d’arrós de dijous, que va ser comentada pel bon sabor i gust. Destacar les opinions que van en van remarcar la particularitat de ser menys caldós i els pèsols que el feien suau i gustós. La opinió de tots els comensals va ser la de felicitar  la cuinera i a tot l’equip perqué es van entregar a la causa i van fer que un simple arròs de migdia dijous fós una gran i llarga festa, que es va rematar amb uns postres i amb uns cafès a la terrassa de fora.

Mentre menjàvem l’arròs i brindàvem amb el fresquíssim Verdejo ens preguntàvem si és que no sentíem el mar i l’estiu, doncs era tal i bona la sensació de la combinació que ens traslladava a un xiringutio de platja i ens sentíem com en unes vacances estivals… tot el que es pot demanar a un arròs o un arròs total…

A la terrassa de fora vem aprofitar que feia un dia radiant i vem acompanyar els cafès amb unes pastes que van permetre fer una bona tertúlia en que els fumadors també van poder fer les seves pràctiques tabaqueres. Total, un arròs i un tot molt bé, i podem dir de tot, que del tot cafè el cafè és el tot però que també té de tot i que té un arròs total, total que del tot recomanable del tot.

I en tot això, total, eren poc més de les tres i ja vàrem poder tornara a la nostra gris rutina després de un gran moment que malgrat ser molt curt va semblar com tot un dia de vacances estivals a la platja del millor xiringuito. Coses de l’arròs!

I una altre pota de la vella Quaresma que salta avui ja falta menys per Setmana Santa!