On es menja el millor arròs de la Costa Brava?

Diari de Girona 01.09.2017, 12.11h

On es menja el millor arròs de la Costa Brava?

Participa a l’enquesta i tria el millor restaurant d’arrossos del litoral gironí

“A “El què hem menjat”, Josep Pla deia que “aquest és un país devorador d’arròs. El paladar català tendeix a aquesta classe de plats (….)”. I afegia que “la cosa bàsica, important, essencial de l’arròs és el sofregit. Si el sofregit queda integrat i es converteix en un licor, l’arròs es torna monumental, sigui el que sigui el que es posi a la cassola; és igual”.

A la Costa Brava hi ha desenes de restaurants que cuinen uns arrossos excepcionals. Us demanem que ens ajudeu a trobar el millor a partir d’una selecció de vint establiments. Ja us avancem que no hi són tots els que hi haurien de ser, per això, si en trobeu a faltar algun el podeu afegir en el camp de comentaris del final de la notícia.”

Ho podeu fer a l’enllaç:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/09/01/menja-millor-arros-costa-brava/865200.html

Els Arrossos de Pals, visita imprescindible! Crònica d’una nova vista al Sol Blanc

Del 1 d’abril al 14 de maig els amants del arròs tenim una cita ineludible: a Pals la XXIV Promoció Gastronòmica Pals i la cuina de l’arròs. Amb la participació d’una excel·lent llista d’establiments aquesta promoció sens dubte ens obliga a peregrinar una vegada i una altre a aquesta zona de l’Empordà que és el bressol de l’arròs i de la bona cuina. En podreu trobar més informació al següent link: http://www.visitpals.com/ca/l-arros-de-pals/pals-i-la-cuina-de-l-arros-2017/

Feu-hi tantes visites i a tants llocs com podeu i envieu-nos les vostres cròniques i fotos!

Compartit això us advertim que les fotos i crònica de continuació poden ferir la vostra salivera si la teniu sensible…

El primer cap de setmana de primavera vàrem tenir el privilegi de visitar el Sol Blanc i donar regna solta a les nostres passions. Això si, quedi clar que no es tracta de un dijous arròs rutinari de un dijous sinó de un dijous arròs especial i premeditat. Què faríem si cada dijous arròs pogués ser així! 😉

Un dia espectacular de primavera amb tots els ingredients de la primavera ens va acompanyar, vent, aire fres, sol, núvols, una estona de calma, més núvols i intent de tempesta… la primavera!

Molt important vàrem poder gaudir de la terrassa i el jardí, al anar d’hora vàrem començar a pecar fent un impagable vermut al sol i a les increïbles vistes a Pals i a la plana emporitana fins a les muntanyes fresques i regalades del Pirineu així com al Montgó … impressionant!

Ja a dins vàrem advertir que veníem amb ganes de fer “algo” gros i així va ser. Molt ben aconsellats vem compartir uns primers, molt encertats i variats: fresquíssima amanida, carxofes fregides al punt, pop a la brasa i poca cosa més, per deixar lloc als arrosos. Si, ho hem viscut i menjat! Un arròs brutal! I uns brutal ben brutal més que brutal: amb múrgoles i llom ibèric.

Poques paraules ens venen per descriure un arròs brutal, primer de tot veure i viure per creure. Si no ho heu fet no ho podeu saber. Hi ha un abans i un després. Per tan, proveu, i parlarem de com anar al cel, a lo màxim, menjant arròs… si, pot passar!

Ja ben desmuntats i en “trance”, proposta de un nou arròs que ens allarga l’èxtasi: un arròs en “papillot” i acabat a la taula pel Xef Ribas en persona… Més que brutal! Haurem de buscar adjectius més brutals que brutal ja que és queden curts!

El més brutal del brutal és que no és un arròs que et totalitza i deixa “butit” i ja tancat a més, si, pot passar, ens deixa lloc als postres que al Sol Blanc son també igualment brutals! Uns xuxos, unes ensiamades amb xocolata… allarguen la brutalitat mentre arriba també un cafè excel·lent que ens prenem a fora al sol, de nou, amb l’èxtasi de la tarda amb la vista a Pals com al seu darrera el sol s’emmandreix i agafa el camí de la posta…

És complicat des de un gris teclat de ordinador i davant de una pantalla poder expressar els fets i els sentiments… com hem dit viure i veure per creure i tenint davant aquesta promoció de la cuina de l’arròs de Pals només us podem dir que aneu i gaudiu, i ens compartiu!

Visca l’Arròs, Visca Pals, Visca Sol Blanc, Visca el Xef Ribas i Visca tot l’equip de Sol Blanc!

 

Tres Tombs, Dijous 2 de Març de 2017

Avui dijous 2 de Març de 2017 fem dijous arròs al caòtic Sant Feliu de Codines. Avui de nou el poble col·lapsat per unes obres al carrer principal que no és altre que la carretera de Mollet a Oló, al que s’ha ajuntat un petit incendi en un pis que ha obligat la assistència de quatre camions de bombers. Així que el sempre concorregut transit de Codines avui ha estat una autèntica retenció de ciutat capital, síntoma sinó de lloc on es progressa o de greu decadència segons com es miri.

La caravana però ha valgut la pena i l’Angel, juntament amb l’Eva i l’Angel Junior, ens han preparat l’Arròs del Dijous als Tr3s Tombs i certament hem de dir que ho han fet, ho estan fent i ho faran fenomenal. Als Tombs els dijous que fem Arròs és estratosfèric, i els altres dies, també.

Escriurem però sobre lo nostre i lo d’avui i ho il·lustrarem amb alguna que altre fotografia. Arròs de Galta de Rap, després de un lleuger vermut i unes bones sopes de peix. Un arròs fantàstic, gustós i al punt. Com ens agrada. I hem de dir que avui era una Dijous Arròs Internacional, amb la presència de dos delegats de la nova secció dels Dijous Arròs al nostre país veí i germà que és Portugal que han quedat maravellats dels Tr3s Tombs.

“En resumidas cuentas”, dijous fantàstic i políglota del que s’ha gestat una futura explotació de les illes Açores, que aviat es diu.

Seguirem informant, el proper dijous, més i millor!

Can Vidal, dijous 23 de febrer de 2017

Avui dijous 23 de febrer hem fet el dinar de dijousarros també de dijous gras o dijous llarder.

Com cada setmana, el matí ha estat un bullici de missatges en el mòbil. Hi ha hagut consens i una bona proposta. Anar a Can Vidal, a la Plaça de Sant Feliu de Codines. I ha estat un encert ja que a més de fer l’arròs dels dijous també hem fet la típica botifarra d’ou i la coca de llardons que no poden faltar en un dijous gras “com il fault”.

Dijous Gras és senyal de Carnastoltes, o sigui que aquest cap de setmana a gaudir-lo i a aprofitar que la setmana vinent toca dimarts de cendra, “enterru” de la sardina i … la quaresma…

La setmana que ve més i millor arròs!

Fonda Safaja, dijous 16 de febrer de 2017

Reprenem els escrits dels arrosos del dijous! Ja era hora, això estava parat i ben parat des de setembre de 2016 … i no serà ni per falta d’arrosos menjats ni de llocs interessants visitats! Podem prometre i prometrem que el que hem menjat i viscut aquests dies quan es pugui serà pujat també entre les cròniques.

Reprenem doncs el nostre fil arrosser que havíem deixat alimentat sols per les fotos que posem a Instagram i els Tuits que puntualment fem. De tornada als escrits, ho fem per la porta gran i en una de les nostres places favorites i que encapçala de sempre el nostre rànquing de visites i arrosos: la Fonda Safaja, a Sant Quirze Safaja, El Moianès, Barcelona.

Bon arròs i ben menjat l’arròs fonda del menú d’avui, en una jornada en què les expectatives i motivació eren altes. Un arròs amb bon gust i a bon punt, com sempre, a la concorreguda fonda safajenca. El Joan i l’equip de la Fonda sempre a punt.

De la taula presidencial han donat el vist i plau i la qualificació de bo i bé, unànime qualificatiu també per la nostra taula de sis. Es totalment intolerable que haguem deixat passar tants dies des de l’anterior visita, tornarem a venir més sovint!

Bon Dijous Arròs i endavant les atxes!

 

 

Can Vidal, Dijous 8 de setembre de 2016

Ja de tornada a la rutina post-vacances, visita a obligada a Can Vidal, a la Plaça de Sant Feliu de Codines. Som a setembre però sembla juliol, quina calor que cau al sorral de la Josep Umbert! Ens refugiem a dins de Can Vidal, menys mal que aquí s’està fresquet i tot va molt ràpid, la Olga ens fa seure a la taula amb vistes a la plaça i ja arriben d’entrants unes amanides.

Ens asserenem i respirem, ja entrem en ritme i ja ens arriba l’arròs, avui amb calamar, gamba i pèsols! Si, els pèsols, gran debat i sempre acaba amb empat… però la veritat és que en aquest arròs lligaven molt bé i estaven bonissims donant una armonia i gust molt bons. Els cinc arrossers del dia unànimes, un molt bon arròs!

Un gelat de postres, cafè a les taules de la plaça, sobretaula i s’ha acabat la festa, de tornada a la rutina. Tot encadenat i ràpid, un dijous amb arròs ha de ser per aprofitar el migdia i fer un bon àpat amb arròs i si sobre algo de temps dedicar-lo a la sobretaula per decidir noves expedicions.

Una setmana més, que ens deixa “molt fans” del Bon Arròs de Can Vidal!

Tr3s Tombs, dijous 1 de setembre de 2016

Ja som a setembre i els Tr3s Tombs ja ens va preparant, avui dijous 1 de setembre de 2016, han preparat amb el menú un fabulós arròs amb botifarra negra i ceps.

Tot i que avui hem tingut diàspora d’arrossers, el trio irreductible puntual i eficaç s’ha presentat als Tombs i ha compartit conversa amb un dels grands jugadors de hoquei patins locals que també estava dinant al local, en Sergi Fajas. Donem fé que està fent una bona pretemporada ja que ha fet un gran paper amb l’arròs, tal i com també hem fet nosaltres!

La combinació de la botifarra negra amb els ceps ha estat molt encertada i ens ha fet gaudir de valent d’aquest inici de setembre encara estival però ara ja si amb uns petits tocs de tardor.

L’Arròs de Somni d’una Nit d’Estiu

A part dels dijous, altres dies i hores a vegades també mengem arròs i també fora de menú. Dit això quedi clar que la experiència que s’explicarà a continuació no té res que veure amb l’arròs de dinar de menú dels dijous que tan ens agrada, en el que circumstàncies son unes altres. L’arròs i les emocions que ens genera, ens porten a parlar nostres somnis i il·lusions.

Lluna Plena. Agost. Pals. El Sol Blanc. Arròs Brutal. Els ingredients de un arròs de somni d’una nit d’estiu. Diverses casualitats ens apleguen a diversos, sabem que la terrassa del Sol Blanc està molt demanada però hi tenim lloc. La motivació és màxima i la experiència  resulta com el Arròs que vàrem gaudir: Brutal!

Aquest dies la concurrència de propis i visitants a la zona de Pals és màxima, la celebració del White Summer Festival fa que les multituds col·lapsin els accessos i la zona, però per nostra sort el Sol Blanc està una mica apartat i queda a resguard dels banys de multituds.

En ruta per la carretera després de les rotondes de Pals, enfilem la carretera de Torruella de Montgrí, tot col·lapsat. Veiem el trencall a l’esquerra després del camp de futbol, i ja sembla que entris en una altre dimensió. Entre els camps, seguim el camí que et guia cap al Sol, i de nit l’efecte encara és més intens amb la bona il·luminació que té fa que el Sol sembli un far al mig del mar de camps.

El jardí i la terrassa impecables, amb unes taules de vidre sobre caixes de fruita amb diverses inspiracions a dins. Com sempre la Sònia molt amable i atenta. Conversem sobre el sopar i el que ens agradaria provar. Com sempre el Xef Ribas està inspirat hi ha genero i del bò. Ens aconsella molt bé sobre els plats i les racions, cal triar bé però tampoc passar-se. Amanides del hort, tomàquets, arròs brutal i txuletons, en diverses racions i per compartir.

La tria resulta fantàstica, de “dream team”! Les verdures, enciams i tomàquets del seu hort amanits i guarnits estan impressionants i ja ens posen en solfa… i arriba el gran moment! L’arròs brutal! Alguns ja n’havíem provat en d’altres ocasions, però com que sempre canvia segons els ingredients de la setmana, resulten ser rossinyols, vieires amb paté i metoerito, increïble! Doncs ens arriben les llaunes amb els arrosos i a “flipar”, veure-ho i menjar-ho per creure-ho! Aneu caçant “poquemons” terrícoles!

Si, resulta difícil de trobar paraules per explicar-ho, el millor que es pot dir es que millor provar-lo que descriure’l. Molt gustos, profunds, molt bones sensacions, perfecte punt de cocció, saborós, cremós, cruixent… i la guarnició fabulosa, perfectament integrada i a més visualment sensacional. El “metorito” fins ara no havíem vist res igual, i a veure si sabem explicar que és, ens va sembla com un bunyol gegant format a base de formatge i pernil que al obrir-se es desfeia i complementava perfectament amb l’arròs… I per bon consell de la Sònia, no ens vàrem passar amb les racions i vàem tenir lloc per compartir un fantàstic txuletón fet a la brasa que tenen a la terrassa que estava simplement espectacular. El festival es va poder tancar amb uns mallorquins i uns bunyols de xocolata, rematats amb algun que altre gin tònic. Els mallorquins son unes ensaïmades amb xocolata, nata i maduixes que junt amb el bunyols de xocolata ens van posar la guinda a la festa i van donar pas a una magnífica sobretaula que es va acabar de matinada.

I tot sota una fantàstica lluna plena sobre el mar de camps i amb el turonet de Pals i les seves torres medievals de fons. Un somni d’una nit d’estiu!

Explica la llegenda que més d’un van tenir la mateixa experiència per dues nits…

I aquí algunes de les proves gràfiques del que va veure la lluna plena d’agost…

El Camí de l’Esglesia, dijous 25 d’agost de 2016

Espectacular terrassa amb molt boniques vistes sobre el poble de Gallifa vàrem escriure a finals de juliol per les referències que ens havien passat els nostres observadors. Tornats de vacances, pensàrem a buscar llocs i recuperarem el contacte i ens va passar el telèfon per fer la reserva, i ho hem encertat!

Avui dijous 25 d’agost de 2016 a les 13:30h hem visitat el lloc i hi hem dinat. Sols en podem donar elogis. Hem tingut taula a la magnífica pèrgola que ens ha resguardat del sol i ens ha fet passar l’aire amb unes fabulosos vistes sobre Gallifa i els seus entorns. El menú amb amanides, tomàquets i musclos estaven fresquíssimes i molt bones i l’arròs a la marinera estava simplement espectacular. A més ens han tractat molt bé i no ens ha faltat de res. Postres i cafè.I tot a preu de menú, de pel·lícula, tornarem a Gallifa sovint!

Us acompanyem d’un seguit de fotos que hem anat fent fins arribar a Gallifa i del dinar. Els 8 kms. que separen aquest indret de Sant Feliu de Codines, o de Sant Llorenç Savall, semblen molts més, i al arribar-hi i trobar la pau,  la tranquil·litat i la serenitat que s’hi respira i s’hi viu generen molt bones sensacions i predisposen els sentits a aturar el temps i de gaudir dels moments… i això que sols hi hem anat a fer un menu de dinar de dijous i tan abans com després hem de treballar!

El Camí de l’Esglesia

Telèfon per reserves: 687 751 639

web: http://elcamidelesglesia.cat

Facebook: https://www.facebook.com/El-cami-de-lesglesia-62680975676