Riells del Fai és d’aquests pocs llocs plens de pau que sols arribar-hi et canvia el ritme i et poses de bon humor. Tenir uns dies de pont i vacances és genial, però quan tornes a agafar el ritme i veus que se’t acaba la setmana t’accelerés. Acostar-nos a Riells i parar a Can Oliveras ha estat de lo millor que hem decidit.
Com sempre l’establiment amb un gran nombre de fidels seguidors, hem arribat prou a temps i hem tingut taula privilegiada amb espectaculars vistes al Cingle del Parer, al Cingles de Batlles i a la Vall de Sant Miquel del Fai.
Sense temps de entretenir-nos amb les vistes ja ha marxat l’arròs. Arribar i moldre! Ja el tenim aquí, i sense demora i amb el cant dels àngels entre d’allò més bé. Està al punt, amb toc de pebrot verd i vermell que el suavitzen. Boníssim, ja ens hem acabat el plat! Una mica d’amanida i els segons, pim pam sense aturador. Remat per l’escaire de postres, braç de nata, amb toc de xocolata, som llaminers de mena. El cafè, a fora.
Tot i que el cel estava força entrenyinat, el sol treia el cap insistentment i s’estava prou bé, un cafè de cinc estrelles i els fumadors gaudint del vici i la resta lectura de diari de luxe. Una tertúlieta i, vés per on, encara és prou d’hora. Som a lloc a les tres menys cinc, tot un rècord i un gran record.
