Font de la Pineda

La Font de la Pineda, dijous 14 de juliol

| Lluís

De nou sota la parra, buscant refugi i fugint de la calor. Malgrat aquesta setmana ha refrescat, de nou unanimitat per escollir l’ombra de la parra per fer l’arròs. I no hem errat, s’hi estava de pel·lícula.

Amb aquesta crònica ens posem al dia i després de dos mesos molt intensos ja tenim totes les cròniques “ordinàries” pujades, ara en buscarem alguna “d’especial”.

Afagim també a la habitual “galeria de fotos” unes fotos “aerees” de la zona de la Vall del Tenes a on hi ha la Font de la Pineda. No estan fetes desde cap avió ni “dròn” ni bitxu volador sinó desde la carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai que té una espectecular perspectiva de la zona i que si us agrada res millor que anar-la a gaudir un dia en directe.

Anar a fer les fotos el vespre abans va servir per obrir la gana i la ment al bon moment que així va arribar.

Seguriment informant!

 

Font de la Pineda, dijous 30 de juny de 2016

| Lluís

Ara si que l’estiu pica de ple i quan hem parlat de l’arròs del migdia, hi ha hagut unanimitat. A l’ombra sota parra. Doncs decisió més que encertada, avui no hi ha millor lloc per perdre’s a menjar arròs que sota la parra de la Font de la Pineda.

Cadires de fusta de tota la vida, la parra de tota la vida i les ganes i la il·lusió que sempre s’agraeixen. Pèrgola i parra plenes, sort que hem reservat, avui hi ha mestres que celebren fins de cursos i es nota.

Fem comanda i en un moment la ració d’arrós, avui caldós però saborós. Seguim amb la brasa i el postre.

Una mica de tertúlia i fem via que el migdia passa molt ràpid, baixar a sota la parra ha estat com les nostres minivacances del dia i el dinar un minifestival que fan gran un arròs qualsevol.

La Font de la Pineda, dijous 9 de juny de 2016, comença l’estiu

| Lluís

L’estiu de 2016 ja és a tocar. El dijous 6 de juny malgrat ésser encara a finals de primavera i després de uns dies de plujes i de refrescar, ja comença a fer calor. I venen les ganes de buscar sobres i aixoplucs.

Doncs enfilem la carretera de Riells del Fai i abans d’arribar-hi, ens desviem a l’esquerra, cap al camí de la Pineda. Seguim el camí, de sorra però ample i ven aplanat i desfilem paral·lels al Riu Tenes i a les seves Masies. Passem la imponent i històrica masia de La Pineda i seguim.

No hi ha pèrdua, el camí acaba a l’aparcament de la Font de la Pineda i hi entrem. Hi ha lloc i algunes sombres i ho aprofitem, el cotxe a sota un desmai restarà resguardat de la patacada de sol que cau.

I cap a la casa de la Font. No ens ens quedem a sota la pèrgola d’obra tot i que el dia invita sino que busquem la parra, millor dit, a sota la parra, on ja tenim taula.

I senyors, que explicar del menú de dijous de la Font de la Pineda? Clàssic de clàssics i a lo segur, arròs i brasa, especialitat de la casa, i no ens equivoquem. En un tres i no res arriben les racions d’arròs. Un arròs correcte, tall clàssic, que rematem amb la brasa i uns postres correctes. Un cafè, uns xupitos i això no ha estat res, Sant Tornem’hi i amb les piles recarregades després d’haver passat tan bona estona i tenir bona taula al cor de la Vall del Tenes.

Font de la Pineda, dijous 24 de setembre de 2015

| Lluís

Final de Vacances! Ja hem tornat a la rutina i després de diverses viscissituts ja s’ha tornat a aplegar el grup dels irreductibles del arròs del dijous!

Dijous 24 de setembre era el dia de la Mercè i amb un bon temps que feia semblava un dia qualsevol de finals d’agost i així va ser.

Perqué no anem a la Pineda de Riells que fa temps que no hi anem? Gran elecció pel bon temps que vem tenir i lo bé que hi vàrem estar.

Clàssics de clàssics, “merendero” des d’antvui i lloc tradicional d’esmorzars i de dinars familiars, i en un entorn paradisíac, com sempre impertèrrit al pas de les generacions i de les modes, la Pineda sempre hi és!

I sort que hi vàrem encarregar, doncs una multitud de visitants i comensals vàrem fer la mateixa tria i la Pienda estava de gom a gom! Ens va tocar un bon lloc a la magnífica pèrgola d’obra, amb les típiques taules i cadires.

Un platillo d’amanida i a per l’arròs, que va resultar ser excel·lent i del gust de tots fet a base de verdures i carnes “de muntanya” i acabat caldós. Els segons la brasa can predominar amb bones crítiques. Els postres es van fer pregar i algú que feia tard ja ni les va veure i el reste pels cafès també vem tenir espera… però va valdre la pena!

Esperem si encara la bonança aguanta i baixem un nou dijous a un nou arròs al paradís!

Us posem algunes fotos de la visita, algunes sòn propies i unes altres de la web de la Pineda (http://www.fontdelapineda.com)