Cafè del Centre, dijous 10 de març de 2016

Arròs de Mar i Muntanya del Vallès, del Centre, del Centre de Caldes, del Centre del Vallès, del Centre del Mòn.

Antiga capital del Vallès, i potser també de la província i del país per la basta quantitat i qualitat de restes dels “romans” i potser molts més, Caldes de Montbui atesora gran quantitats de monuments, termes, ponts, fonts, molins, esglesies, ermites, adoquins, carquinyolis, Licor del Remey… i el Centre.

El Centre és una centenària entitat de Caldes, Ateneu Popular, que en els seus baixos disposa de un bar restaurant, El Cafè del Centre, que funciona a la perfecció, amb bona cuina i bon menjador. Lloc molt concorregut per la bona qualitat i bon preu del producte, al migdia hi ha un menú molt raonable i, com no, en els dijous, amb arròs.

Després de la bonica passejada pel Caldes històric, la seva font de canaletes, la seva font d’aigua calenta, la plaça de l’esglesia (o casi de la catedral, per les grans dimensions del temple), en els “corredossos” o carrers de l’antiga muralla arribem al “Centru”.

L’edifici, recentment renovat i pintat, recupera el seu esplendor i dignitat de temps passats. Es troba situat just davant d’un carrer que cantoneja amb el Pi i Margall, el carrer Major de Caldes i posterior Passeig del Remei quan més endevant es fa ample i ens porta a la pintoresca ermita i després enfila costes amunt cap el Farell o cap els Saulons i Codines.

Doncs en aquest carrer consta marcat com “La Bretxa” o lloc a on explica la placa turística que l’antiga muralla va cedir al no va poder contenir les tropes borbòniques en el setge que van sometre a la població el passat 1714 i que van passar a sang i foc tot el que van trobar… tràgics passats, mirem endavant el futur…

I tornant a lo nostre, a la façana un cavallet que ens anuncia el menú. Com que ja l’hem vist a la seva web (http://www.cafedelcentre.cat/) entrem per la porta i anem a la taula, que ja havíem encarregat, i, és que cal ser previsor, al migdia el Centre s’omple i val més avisar que esperar torn.

Demanem i amb certa rapidesa ens arriba l’arròs. I emplatat, aquí el tenim, titulat “Mar i Muntanya” ens el menjarem a la vall. I bon compte s’ha donat del mateix, bona crítica de tots, molt gustós i al punt de lo bo del terra endins i de lo bo de la mar. Hem seguit amb el festival amb el menú, de segons unes maires arrebossades, de postres bunyols i cafè per la traca i mocador.

Hem conclòs la gran jornada amb una visita a la millor pastisseria de Caldes de Montbui i de “10.000km a la redonda”, la Pastisseria Sant Antoni, que també te establiment a Sant Feliu de Codines. En plena “voràgine” xocolatera, hem vist com s’estan preparant unes mones de pasqua espectaculars que de ben segur triomfaran per Pasqua. Ja n’hem encarregat algunes, segur que faran la felicitat dels fillols i familiars.

I per marxar com Déu mana de Caldes, cal emportar-se algo de lo millor del poble, els carquinyolis, una bossa dels quals de la Pastisseria Sant Antoni que ens farà tornar el bon record de la jornada amb tan saborós dolç.

Fonda Safaja, dijous 11 de febrer de 2016

Dijous d’arròs hivernal avui als confins del Moianès. Plugim i fresqueta a la ribera del Tenes i als peus del majestuosos faigs dels contraforts del Plà del Badó.

Avui hem anat per feina amb l’arròs Fonda i hem gaudit més del txurrasco de segon i dels postres, que avui eren la coca de llardons pendent de dijous passat, i sens dubte, és el que ha triomfat en aquest nou peregrintatje del dijous.

 

 

 

 

 

Can Vidal i els Tres Tombs, dijous 25 de gener de 2016

Can Vidal i els Tres Tombs, dijous 25 de gener de 2016 els clàssics de Sant Feliu de Codines sempre amb gran nivell.

Va ser un dijous a Sant Feliu de Codines amb dos opcions i dos grups, molts propers i amb gran paper els dos.

Els uns es van dirigir a la Plaça, pulmó i cor del poble. Allà a Can Vidal un nou dijous, com els de sempre, un gran arròs, gran dinar i gran tertúlia amb les millors vistes.

Els Tres Tombs va atraure el segon grup i també va fer les delícies.

Aperitiu boníssim, els calçots ja nets espectaculars, acompanyats amb truita amb tocs de botifarra negre, aletes de pollastre i les clàssiques patates xips amb salsa i olivetes.

Arròs de rap amb musclos sense closca amb allioli de julivert i carpaccio amb gran “aplauso”.

Postres amb pastís de crema amb pinyons per rematar la feina.

En resum un sol dijous dos arrossos, a qual millor!

Can Oliveras, dijous 14 de gener de 2016

Tarda d’hivern però amb bon arròs, a Can Oliveras, a Riells del Fai, a aixopluc dels Cingles de Bertí.

Concorreguda convocatòria la que avui ha enfilat la vall del enguany escadusser Riu Tenes. Molta sequera i poc hivern en uns Cingles desdibuixats per la parsimònia del temps.

Però a mig aire de la Vall per recuperar forces i il·luminar l’esperit, parada i repostatge a Can Oliveras, i aconseguit amb escreix.

Sempre ple de fidels comensals, cada dijous i especialment avui ha estat celebrat el menu amb l’arròs a la paella de la vall del tenes. Caldós i un pèl crú però saborós i ben afinat ha deixat a tothom content i amb ganes de seguir amb el festí. De segon han triomfat les galtes a la brasa i el pollastre rostit i els més valents s’han atrevit a rematar-ho amb postres.

Cafè i una breu tertúlia han posat la guinda a la breu però magnífica estona del dina del dijous amb arròs.

Fonda Safaja, dijous 17 de desembre de 2015

Arròs prenadalenc a Sant Quirze.

Gran ambient a la ribera del Riu Tenes davant la majestuosa cinglera que braceja Sant Quirze i les seves cases.

Un majestuós Tió de Nadal ens saluda al costat de l’aparcament i junt amb un bonic arbre ens posen taula de nou a la Fonda.

Quin moviment que hi ha avui, sort que anem d’hora!

Vet-ho a aquí la concurrència, ens espera un gran arròs i un digne menú. En un moment ja el tenim a taula, hem estat de sort que encara en quedava de la primera cassola. Per llepar-s’hi els dits com sempre!

Unanimitat en la bondat del cereal i la seva preparació, els catedràtics habituals comenten que és dels dies bons i en donem fe.

Uns segons per rematar la feina i un bons postres i cafè per arrodonir la jornada.

I ja llests encarem el Nadal i les festes amb fantàstica preparació i motivació.

Us desitgem Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Per un Gran 2016 amb Bons i saborosos arrosos de Dijous!

Fonda Safaja, dijous 3 de desembre de 2015

Avui Gran Jornada amb Arròs a La Fonda Safaja!
Sembla l’eterna primavera i en un nou i temperat dijous hem fet camí cap aquest bonic i agradable racó del Moianès.
Avui hem anat puntuals i a tres quarts de dues ja érem a taula. Hem hagut de presidir el menjador i l’arròs ja que els companys de fatigues i arrossos habituals no han vingut, ja els demanarem el certificat de no assistència. Per la nostra part ho hem donat tot en el dinar i esperem haver fet un digne paper i una presidencia arrossera digna del millor dignatari.
Asseguts i sense gaire temps de untar la torrada amb l’allioli ja ha vingut l’arròs. Aquí el tenim, al seu punt, sabrós i gustós amb una mica de muntanya i de mar, amb resultat espectacular, ha durat poc i hem sucat molt.

De segons empat entre peus de porc i conill guisat, dos plats encertats els dos. En tot plegat regat amb banda sonora de les millors sinfonies pajarils amb les que un inspirat pajariku ha fet les delícies de tot el menjador.

Postres de farts tres de mousse de xocolata per fer tirar avall arròs i segon, la mida perfecta per encaixar-ho tot.

Un cafè, una mica de sobretaula, i feina feta, tirem Coll de Poses avall i de tornada per servits i ben passejats hem passat un nou bon dijous d’arròs.

Ara que venen festes tocarà l’arròs de Nadal i el tancament arrosser de l’any. S’admeten propostes.

Can Traver, dijous 12 de novembre de 2015

Can Traver, establiment conegut per tots i popular entre populars. Qui no hi ha anat a celebrar un casament, comunió, bateig, banquet, dinar, sopar etc etc

Doncs també en dijous i de menú la millor de les celebracions i festes! Un menú ràpid i complert, amb qualitat i servit amb celeritat fa que aquesta petita gran estona del dinar del dijous amb la companyia de un bon arròs i de bons productes sigui tot un aconteixement.

Anar-hi és tota una experiència i ens situa dins d’alló més nostrat i sentit: un camp d’oliveres centenàries i una masia de les d’antes, de pedra i fusta molt ben condicionada. A l’antiga era un espectacular rellotge d’aigua que ens marca el pas del temps.

Ple a vessar, sort que hem anat anat d’hora per qué no hem encarregat, però hem tingut una bona taula amb vistes a les oliveres. Servei d’anar per feina, sense concessions, i plats encadenats. Amanida d’entrant, ous remenats uns i amanida de salmó els altres de primer, paella per unanimitat de segon, alguns valents amb postres els altres en sense i cafè. 12,20 €. Una festa, un regal!

Tornarem!

Fonda Safaja, dijous 22 d’octubre de 2015

Nova visita al Moianès, la “llamada” del arròs ens porta un altre cop a La Fonda Safaja, avui plena fins la bandera de parroquians del bon arròs i de la bondat d’aquest bonic racó de mon safajenc.

Lloc a la taula presidencial, avui consell de savis i comença el ritual. De seguida arriba el plat d’arròs, avui bó però no a tan nivell com altres dies, hi trobem a faltar calamar o sèpia però igualment de llibre. El segon ràpid i a continuació el postre. Sense temps ja arriba el cafè i una bona tertúlia de sobretaula que fa gran aquest petit àpat de rutina que amb l’arròs sembli el més gran dels banquets.

Dijous que ve més i més arròs!

Font de la Pineda, dijous 24 de setembre de 2015

Final de Vacances! Ja hem tornat a la rutina i després de diverses viscissituts ja s’ha tornat a aplegar el grup dels irreductibles del arròs del dijous!

Dijous 24 de setembre era el dia de la Mercè i amb un bon temps que feia semblava un dia qualsevol de finals d’agost i així va ser.

Perqué no anem a la Pineda de Riells que fa temps que no hi anem? Gran elecció pel bon temps que vem tenir i lo bé que hi vàrem estar.

Clàssics de clàssics, “merendero” des d’antvui i lloc tradicional d’esmorzars i de dinars familiars, i en un entorn paradisíac, com sempre impertèrrit al pas de les generacions i de les modes, la Pineda sempre hi és!

I sort que hi vàrem encarregar, doncs una multitud de visitants i comensals vàrem fer la mateixa tria i la Pienda estava de gom a gom! Ens va tocar un bon lloc a la magnífica pèrgola d’obra, amb les típiques taules i cadires.

Un platillo d’amanida i a per l’arròs, que va resultar ser excel·lent i del gust de tots fet a base de verdures i carnes “de muntanya” i acabat caldós. Els segons la brasa can predominar amb bones crítiques. Els postres es van fer pregar i algú que feia tard ja ni les va veure i el reste pels cafès també vem tenir espera… però va valdre la pena!

Esperem si encara la bonança aguanta i baixem un nou dijous a un nou arròs al paradís!

Us posem algunes fotos de la visita, algunes sòn propies i unes altres de la web de la Pineda (http://www.fontdelapineda.com)