Nou arròs de dijous al Moianès. Avui en comptes del “cuarter general” de Sant Quirze ha tocat la “subdelegació” de Castellterçol. Dia amb sol i núvol amb verd radiant dels prats i boscos de la “pirinenca” vila del “Castell del Terçol”.

Molt concorreguda i animada la carretera de Sant Quirze a Moià amb la cruïlla amb la carretera de Granera i la de Castellcir, a pocs metres de l’estàtua de Cebrià Canet “el Canuto”. Quatre establiments un a tocar de l’altre flanquejen el tram urbà de la C59 i temptejen al públic, complint tots per igual bones espectatives. Pujant de Sant Quirze al flanc dret ens queda l’Hostal Castellterçol i a l’esquerra enjeguem pel Valencia, seguim per l’Imperial i acabem amb la Violeta. Quatre establiments molt interessants i variats i tots ells mereixen una atenció especial.

Avui però era el torn de l’Imperial, la fama dels seus arrossos va en augment i crida especial atenció seva presentació en paelles individuals. Entrats a l’establiment ampli menjador amb dues alçades, totes elles amb molta llum i amb taules per totes les capacitats. Al fons llar de foc que avui ja era fora de servei però que de ben segur que a l’hivern als seus vols deu tenir les taules més demanades. Sobre la llar, unes ampolles gegants del “Ponche Caballero” i del “Anis del Mono” donen un caire simpàtic al conjunt a on la fusta i la pedra denoten que estem a zona de muntanya i a l’hivern de mosques ben poques o glaçades.

Centrem-nos doncs amb l’avui: dijous d’arròs de menu. S’anuncia junt amb entrants consistents en sucs o amanides, de primers unes amanides de formatge i de segon el plat estrella o millor dit plat paella, l’arròs. Tot i que hi ha hagut un certa incertesa en l’espera després de les amanides, aquesta ha valgut la pena i cada un dels comensals ha tingut la seva recompensa: una paella individual, presentada junt amb una base de fusta que permet manipular-la i evita que ens poguem cremar i que hi poguem menjar directament. I aquí ja entrem en el fons de la qüestió. El fet de menjar directe sobre la paella ens assegura un arròs calent tota l’estona de forma que en tot moment s’en gaudeix de la intensitat i l’arròs continua al punt. L’arròs era de inspiració marinera amb musclos, gamba i calamars, sense massa feina i sense verdures ni carn a la vista. El gust ha estat de l’agrat de tothom , per unanimitat en que ha estat un bon arròs i per repetir. S’ha debatut en la presentació i sobre si sobre paella o si sobre plat, assumpte al que no s’ha assolit cap consens i s’ha dit que s’ha de seguir investigant i per tan menjant més arròs per seguir formant opinió, i a poder ser, en molts i més variats llocs i amb bones i enteses companyies.

Ja de tornada, un bon record de la visita a Castellterçol i si més no recomenar-vos que un dia hi feu cap i proveu a veure que us semblen les paelles individuals de l’Imperial. Visiteu també el monument a “el Canuto”, el teniu a peu de carretera!