Impressionant arròs de calamars i verdures el menjat el passat 28 de maig al Centre Cívic de Sant Feliu de Codines. El Paco es va inspirar i ens va fer gaudir d’aquesta arrossada per quatre de la que no va quedar ni un gra.
Gran nivell d’arrossos al Centre Cívic de Sant Feliu!
El passat divendres 22 de maig tocava fer sopar de la colla del futbol. Bingo!
El Quim s’ha ofert a fer un arròs! Ens ha tocat la Loteria, i grossa!
Resultat: grandíssim sopar a base de senzills i fàcils ingredients que amb la “maestria” del arrosser ens van fer gaudir a tots. No en va sobrar ni un gra! Tot un gran sopar!
La Dolors del Bar del Futbol ens va complementar amb unes amanides, el pa, els postres, i per suposat algun que altre caixó de quintus ja que la preparació del arròs fa que es formin diversos grups de treball que vagin preparant i cuinant els ingredients, amb lo qual tots els preparatius ja son una gran prèvia al menjar mateix.
Aquí teniu la recepta i unes fotografies del “making off”. Ingredients per 20 persones aprox. d’un bon i sabrós Arròs de Conill i Tocino:
Instruccions: fregir la carn, començant pel conill, la costella, la cansalada i la botifarra en oli abundant i remenar perquè no s’enganxi. Un cop fregit retirem la carn i sofregim la ceba i el pebrot verd que prèviament hem tallat el més petit possible. Afegim els alls i el bitxos. Afegim l’arròs i la carn. Afegim el caldo (si pot ser ja escalfat) i que fagi xup xup fins que quedi reduït al gust. Parem el foc i tapem uns minuts amb diaris. Servim i gaudim de l’arròs!
Dijous de tràmit el passat 21 de maig. Clavats com un rellotge al Remei de Caldes a dos quarts de dues, amb pocs elements concurrents a l’arròs per diferents circumstàncies i execució del menú clàssic dels dijous, sense sorpreses i al tempo.
Com marca el bonic rellotge de sol de l’Ermita del Remei:
“Jo si no tinc sol
Tu si no tens fé
¿És que valem res?”
Hi hauríem de afegir alguna frase tipus “els dijous sense arròs no valen res”!
Sempre que algun arrossaire es desplaça a altres ciutats o llocs li demanem que com sempre gaudeixi de l’arròs i si pot que ens passi algunes fotos i comentaris.
Doncs el cas és que uns arrossaire van tenir el privilegi d’estar per Formentera i visitar la mítica “Fonda Pepe”, establiment de restauració i de hosteleria de referència de Sant Ferran. A un costat del carrer Major de Sant Ferràn hi ha el Bar i Restaurant i a l’altre l’Hostal, de nom “Pepe” ambdós.
Ens el van descriure com un local ampli, clàssic i de solera, amb un servei molt ràpid i atent. Els plats de la cuina tradicional balear on destacaven sens dubte els productes del mar, amb gran assortit de peixos i mariscos frescos.
L’arròs que es va demanar va ser la paella de marisc, que en generoses racions es va presentar en taula annexa i emplatar amb gran traça i delicadesa. L’arròs es presentava amb gran quantitat de peces de marisc que li van donar un gran sabor i una gran intensitat sent de l’agrat dels arrossaire. Es va acompanyar de uns pica pica de fregits i musclos i es va culminar amb els postres típics i un cafè.
Fem per bons els comentaris dels col·laboradors i diem Fonda Pepe” com casa de referència, pel que tal com ens han dit, us recomanem que si visiteu Formentera visiteu aquest petit i bonic poble interior que és Sant Ferran de Ses Roques i que feu taula a la Fonda Pepe.
Nota: algunes de les fotos no són pròpies a la fi que tingueu una mica més de visió i comprensió del local.
El dijous 14 de maig de 2015 vàrem visitar un dels establiments més antics i amb solera de Sant Feliu de Codines en la cèntrica Plaça Josep Umbert. Podríem comparar-lo amb el “Cafè Zurich” de la capital, gran terrassa i lloc de contemplació de la vida de l’arteria principal.
Si senyors, ens referim a “Can Vidal” on no hi passen els anys i al mateix temps cada any que passa s’hi està més bé. Cada matí amb els primers raigs de sol les seves cadires a primera línia de plaça s’omplen d’un exercit fidel d’habituals que esmorzen i conversen a les seves buscades taules. Als migdies els vermuts quan el sol ja està més alt son molt concorregudes i apreciades i els vespres d’estiu les tertúlies a les seves taules són de les més congratulades i comentades.
Entrar a Can Vidal és fer una parada en el temps, el gran quadre amb la vista de Sant Feliu amb Sant Sadurní al fons a tots en porta molts i bons records. Fins i tot sembla que entre pi i pi de la foto hagi d’aparèixer en Jaume Dagoll tot dient “Nooooi”! Quins bons elements i quin bon temps!
Per tan estem davant d’un dels referents de la restauració de la població i la comarca. Pel que fa al arròs, dues petites introduccions. Fa uns anys al tombar del segle XXI es van fer unes reformes al local segregant l’enorme menjador que hi havia que va formar finca a part i que desde llavors ocupen diverses entitats bancaries en funció de les diferents fusions i transformació del sector bancari. Pel que fa a la direcció de l’establiment, s’està completant amb èxit el sempre delicat pas de la transició generacional. Ens trobem en l’establiment amb més anomenada i tradició de les paelles dels dijous i dels diumenges. I pel que vàrem poder comprovar, la continuïtat està assegurada.
Amb el privilegi de tenir una taula interior amb vistes a la plaça, el grup d’arrossera va demanar el menú del dia on l’arròs és sempre l’estrella. Una amanida per obrir boca i un suculent arròs que es va rematar amb un pollastre a la brasa molt al punt i un gelat de postres.
Es va tancar el gran àpat com mereix, amb un bon cafè a una taula a peu de plaça, amb una bona tertúlia i tot gaudint del transcórrer d’anades, vingudes i parades de la gent de Sant Feliu de Codines.
Doncs si, ja la tenim aquí! Cafetera nova al Talet!
Malgrat no és un tema arrosser, el cafè sempre és present en tots els àpats i moments del dia i molts del arrossers compartim l’afició de fer cafè en bona companyia.
I bona la sorpresa avui al matí quan ens hem pogut anar desvetllant amb un cafè CAFÈ, si cafè amb totes les seves lletres i en majúscula. I un bon canvi per seguir millorant i tenint sempre un dels millors nivells cafeters.
Ja ho sabíeu, ho sap tothom però ho recordem, cafè cafè al Bar Talet de Sant Feliu!
Imperdonable tenir el blog dels arrossos del dijous endarrerit. En fi, posem-hi remei! Avui actualitzem el blog amb les entrades corresponents a maig i juny. Comencem.
Fonda Sant Quirze, dijous 7 de maig de 2015
Sort que vàrem fer algunes fotografies del dia i podem fer memòria de un bon dijous d’arròs. La primavera va arrancar d’hora i calurosa al Moianès i en un dijous atapeït l’arròs fonda va estar a bon nivell. La concurrència però va ser minsa i sols tres dels irreductibles arrossaires van fer camí a la nostra preuada Fonda.
Nou arròs de dijous al Moianès. Avui en comptes del “cuarter general” de Sant Quirze ha tocat la “subdelegació” de Castellterçol. Dia amb sol i núvol amb verd radiant dels prats i boscos de la “pirinenca” vila del “Castell del Terçol”.
Molt concorreguda i animada la carretera de Sant Quirze a Moià amb la cruïlla amb la carretera de Granera i la de Castellcir, a pocs metres de l’estàtua de Cebrià Canet “el Canuto”. Quatre establiments un a tocar de l’altre flanquejen el tram urbà de la C59 i temptejen al públic, complint tots per igual bones espectatives. Pujant de Sant Quirze al flanc dret ens queda l’Hostal Castellterçol i a l’esquerra enjeguem pel Valencia, seguim per l’Imperial i acabem amb la Violeta. Quatre establiments molt interessants i variats i tots ells mereixen una atenció especial.
Avui però era el torn de l’Imperial, la fama dels seus arrossos va en augment i crida especial atenció seva presentació en paelles individuals. Entrats a l’establiment ampli menjador amb dues alçades, totes elles amb molta llum i amb taules per totes les capacitats. Al fons llar de foc que avui ja era fora de servei però que de ben segur que a l’hivern als seus vols deu tenir les taules més demanades. Sobre la llar, unes ampolles gegants del “Ponche Caballero” i del “Anis del Mono” donen un caire simpàtic al conjunt a on la fusta i la pedra denoten que estem a zona de muntanya i a l’hivern de mosques ben poques o glaçades.
Centrem-nos doncs amb l’avui: dijous d’arròs de menu. S’anuncia junt amb entrants consistents en sucs o amanides, de primers unes amanides de formatge i de segon el plat estrella o millor dit plat paella, l’arròs. Tot i que hi ha hagut un certa incertesa en l’espera després de les amanides, aquesta ha valgut la pena i cada un dels comensals ha tingut la seva recompensa: una paella individual, presentada junt amb una base de fusta que permet manipular-la i evita que ens poguem cremar i que hi poguem menjar directament. I aquí ja entrem en el fons de la qüestió. El fet de menjar directe sobre la paella ens assegura un arròs calent tota l’estona de forma que en tot moment s’en gaudeix de la intensitat i l’arròs continua al punt. L’arròs era de inspiració marinera amb musclos, gamba i calamars, sense massa feina i sense verdures ni carn a la vista. El gust ha estat de l’agrat de tothom , per unanimitat en que ha estat un bon arròs i per repetir. S’ha debatut en la presentació i sobre si sobre paella o si sobre plat, assumpte al que no s’ha assolit cap consens i s’ha dit que s’ha de seguir investigant i per tan menjant més arròs per seguir formant opinió, i a poder ser, en molts i més variats llocs i amb bones i enteses companyies.
Ja de tornada, un bon record de la visita a Castellterçol i si més no recomenar-vos que un dia hi feu cap i proveu a veure que us semblen les paelles individuals de l’Imperial. Visiteu també el monument a “el Canuto”, el teniu a peu de carretera!
Sant Jordi amb Arròs de Dijous. La bonica i literaria festa en laborable de les roses i llibres enguany ha estat en dijous i per tan ha pogut gaudir també de un bon arròs de dijous.
La inspiració i la festa també va arribar als fogons de la Fonda i podríem dir que vam poder gaudir de un dels arrossos fonda més celebrats de l’any.
Arribats puntuals a la rivera del Riu Tenes, a l’exterior de la Fonda i amb un sol primaveral hi havia la parada de l’associació de pares i mares de Sant Quirze amb roses i llibres que ja van deixar a entreveure que la jornada prometia festa. Malgrat que l’expedició va pujar justa de components i de temps, aquests van trovar bon lloc taula presidencial de la Fonda a on van poder gaduir del dinar amb altres grans arrossaires i fidels comensals de la casa.
El fet d’anar d’hora va tornar a jugar a favor i l’arròs de la primera paella va sortir casi al moment. Un arròs al punt i de gust excel·lent i amb la justa companyia de sofregits, brous i bèsties marines encloscades i sense, va ser l’admiració de tots. Els segons també van triunfar, el salmó i les mandonguilles al punt van ser de l’agrat de tothom. De postres els iogurts i la crema van cloure la sessió de plats i obrir la dels cafès. El sector del Vallès mereix una autocrítica ja que argumentant manca de temps després del cafè vem marxar escopetejats. El sector Moianès, va mantenir el tipo amb els cafès i els van allargar amb unes ginebres tòniques. Si, amb enveja, els vàrem deixar allà amb dues copes, millors que les que pot tenir qualsevol vencedor de prova esportiva. La ginebra del Joan amb llimona, gel, aigua tònica i segur que una bona estona més després del gran dinar junt amb una bona i divertida tertúlia … que es pot demanar en la diada de Sant Jordi!
Destacar que la taula presidencial va ser unànim en el veredicte i la cuina i el servei van merèixer la felicitació i agraïment per l’arròs i dinar.
Dijous... Arròs! 