Fonda Rius, dijous 25 de febrer de 2016

Amb uns dies de retard arriba la crònica d’un repte assolit. En una de les nostres primeres entrades en el dijousarros, del 25 de gener de 2015 ens posàvem com a repte visitar la mítica Fonda Rius de Sant Llorença Savall, al Vallès Occidental.

Doncs al cap de un any i un mes, visita, arròs de ceps i menu complert com uns campions! La visita però va ser en super petit comitè, va ser complicat encaixar les sempre “apratades” agendes dels arrossers. Fer les sinuoses corbes i gaudir de les espectaculars vistes de les serres llorençanes van valdre la pena i ens van deixar feliços i contents i amb moltes ganes de tornar.

De la visita destaquem el gran nivell de l’arròs de ceps, molt gustós, sabrós i en ració abundant. El vem disfrutar. Vem acompanyar el festival amb uns calamars planxa de segon i flan de la casa de postre, també a gran nivell. Una Fonda amb molta solera i empenta que ens fa fer gaudir a nosaltres i a una gran concurrència en un menjador animat i amb bones vistes.

Sols podem dir una cosa, Tornarem! I esperem sigui aviat!

Llàstima que vàrem estar menguats de memòria i ens vàrem deixar els telèfons al cotxe i no vàrem poder fer fotografies, les que ara posarem son de la hemeroteca i de la crònica que fa a la casa la revista “Vallesos”.

 

 

Arròs de Masia, dijous 18 de febrer de 2016

Dijous, 18 de febrer, 2016, hivern, migdia fred però assolellat. Hora de dinar. Avui dijous convocatòria molt especial d’arròs en un lloc especial. Ja sentim “la llamada”!

Desplaçament en vehicle 4×4 creuant torrents, boscaines de pins, alzines i bardissars i boniques pistes de mitja muntanya, a la Catalaunya interior i al interior del interior, que ens obre la vista i la gana.

Ja arribem, som a la Masia, feia estona veiem com albiraven els vessants de la seva teulada. Voregem els camps i feixes que la rodegen i arribem. Travessem el barri i seguim fins l’era, que fa una bonica i ample plaça que il·lumina i connecta la Masia i les seves dependències, on veiem també uns estables i gàbies amb gallines i aviram, nets i curiosos, quin goig, i a fora, unes gallines que campen a “les seves amples”, bestiar i paisatge feliços…

I passem a la cuina menjador, orientada a migdia on una finestra ens omple de llum i una càlida llar de focs ens escalfa. Entrem i ens acomoden en una taula amb els seus bancs de fusta ja posada i ben parada.

L’Antònia avui ha matinat de valent i ja ho té tot a punt i ens ha preparat un arròs especialitat de la casa. La cassola d’arròs està tapada amb un drap, quan s’apaga el foc s’ha de tapar perquè s’acabi de fer per dins. I el millor moment, el destape, tret el drap veiem la cassola en el seu esplendor amb un bellissim aspecte i una oloreta que entra sola. L’arròs bé acompanyat de musclús, gamba pelada, espàrrecs, pèsols, pop i calamar. La qüestió és que està impresionantment boníssim i espectacular, al punt! Fantàstic! I amb repetició que ens fa adonar que quan es refreda una mica també agafa un nou matís encara més bo.

Acompanyament a base d’escarola, ceballot i pebrot escalivat, tot de la casa, tot espectacularment deliciós amb gran sabor. Destacar també la bodega de la casa de la que ha sortit un boníssim vi Italià, sobre rodes i pedals, el de la XIX “L’Eroico” que ha combinat molt bé amb l’arròs.

I si l’arrancada ha estat de campionat del mòn, acabem amb els postres en plan de jocs olimpics:  que vingui la banda municipal, l’orquestra de Barcelona, el Cor del Liceu i la escolania de Montserrat en pleno i entonin  el la salve a la Glòria Divina!

Flam d’Ou, si d’ou, allò que fan les gallines gallines, aquelles que hem vist als corrals i estables i campant feliçment. Doncs senyors avui hem tornat a veure lo que és un flam i lo que és un ou, i lo senzills i exquisits que poden ser… De l’arròs ja ha quedat ben clar! Vet-ho aquí qui sap lo que ens mengem i comprem per aquests móns de Déu…

Mes esquisideses de Masia, aquestes però no de la casa sino de ultramar, el cafè preparat a la vietnamita del cafè de mustela. Si, muestela, weasel en anglès, una bèstia que menja els grans de cafè i quan els evacua en recullen els excrements, els netejen i els tracten i en surt un cafè molt apreciat i d’un gust i dolçor únics. Doncs avui remat per l’esquadra amb aquest extraordinari cafè i unes gotes de licors anyencs per fer una gran sobretaula, de la que no ens n’haguéssim aixecat si no fos per les ditxoses obligacions… si mai hi ha un aiguat de dies o una nevada de pams, que ens agafi en un lloc així i poguem esperar varios dies a que arribin els equips de rescat!

Resumint, Festival amb majúscula i arròs inoblidable, gràcies de veritat a l’Antònia i a l’Andreu per aquest gran dinar i gran dia que han fet d’aquest petit moment una gran jornada per recordar.

Dijous, Arròs!

Fonda Safaja, dijous 11 de febrer de 2016

Dijous d’arròs hivernal avui als confins del Moianès. Plugim i fresqueta a la ribera del Tenes i als peus del majestuosos faigs dels contraforts del Plà del Badó.

Avui hem anat per feina amb l’arròs Fonda i hem gaudit més del txurrasco de segon i dels postres, que avui eren la coca de llardons pendent de dijous passat, i sens dubte, és el que ha triomfat en aquest nou peregrintatje del dijous.

 

 

 

 

 

Mestres Arrossers: Joan Roca “Marigó”

Com fer un gran arròs del no res en un pim-pam?

Com fer de una trobada una autèntica festa?

Doncs ja us direm el secret, i és diu Joan Roca alias “Marigó”. Membre de una llarga nissaga de mestres arrossers el benjamí d’ells mostra un gran talent i inspiració.

Avui ens ha deleitat amb una estupendo arròs de pollastre i tocino, del que ahir vespre va deixar preparat els ingredients i muntatge i en menys d’una hora ha fet de un dinar una gran festa. Amb el bon ofici i remenar d’avui, que el coneixiem però no l’havíem viscut, el posem en el nostra particular “hall of fame” i li atorguem el grau de mestre.

Aquí en teniu les proves:

Esperem que continui inspirat i ens faci molts més arrossos!

Centre Civic, dijous 4 de febrer de 2016

Dijous dia de Dijous Gras o Dijous Llarder, dia de tradicions, vem tenir un dia complicat en el que no vem comptar amb els principals arrossers però no per això ens vem arronsar i com valents vem afrontar el compromis amb el cereal.

El lloc escollit va ser el Centre Civic de Sant Feliu, i sense reserva, el Paco ens va obrir el menjador de bat a bat i en un tres i no res es va inventar i servir un gran arròs de carxofes i verdures, servit a la paella a un annexe a la taula i servit al gust…. tan que no en vem deixar ni un gra!

Can Vidal i els Tres Tombs, dijous 25 de gener de 2016

Can Vidal i els Tres Tombs, dijous 25 de gener de 2016 els clàssics de Sant Feliu de Codines sempre amb gran nivell.

Va ser un dijous a Sant Feliu de Codines amb dos opcions i dos grups, molts propers i amb gran paper els dos.

Els uns es van dirigir a la Plaça, pulmó i cor del poble. Allà a Can Vidal un nou dijous, com els de sempre, un gran arròs, gran dinar i gran tertúlia amb les millors vistes.

Els Tres Tombs va atraure el segon grup i també va fer les delícies.

Aperitiu boníssim, els calçots ja nets espectaculars, acompanyats amb truita amb tocs de botifarra negre, aletes de pollastre i les clàssiques patates xips amb salsa i olivetes.

Arròs de rap amb musclos sense closca amb allioli de julivert i carpaccio amb gran “aplauso”.

Postres amb pastís de crema amb pinyons per rematar la feina.

En resum un sol dijous dos arrossos, a qual millor!

Can Oliveras, dijous 21 de gener de 2016

Repetim arròs i repetiríem cada setmana a Can Oliveras!

Dijous de Sant Sebastià i vigília de Sant Vicens patró de Riells del Fai.

La Vall Blanca, la Vallderrós, la Vallroja i la Vall del Tenes, a qual millor vall de tan privilegiat enclavament, presidit per Can Oliveras a on de ben segur el savi creador es va inspirar, i sent atrevits, pensant que un dijous com avui en el paradís hi va fer el lloc i els homes per què gaudissin de l’arròs.

I així disposat, bon fer de visitar-ho i gaudir-ho. Servei impecable que en un très i no res organitza la comanda i en un moment ja porta una fresca amanida de senyal que en breu arriba lo bó. Arròs calent i caldós, amb carn i peix, mar i muntanya, dolç i salat, brillant sardana que amb bon ritme passa i de bon gust i sentit omple.

El pollastre rostit remata el vers i converteix en poema el seguir de l’arròs. Els postres també de de nivell, braç de nata o crema donen toc i preparen pel cafè que anuncia la sobretaula i la fi de la trobada per pensar que, en breu, dijous que ve nou tocarà un altre arròs.

I quin dia de primavera que feia! Aquest hivern fa amagos però no acaba mai d’arrancar, quin sol i quines vistes sobre els Cingles de Bertí, com ha valgut la pena aquest dijous arròs!

Can Oliveras, dijous 14 de gener de 2016

Tarda d’hivern però amb bon arròs, a Can Oliveras, a Riells del Fai, a aixopluc dels Cingles de Bertí.

Concorreguda convocatòria la que avui ha enfilat la vall del enguany escadusser Riu Tenes. Molta sequera i poc hivern en uns Cingles desdibuixats per la parsimònia del temps.

Però a mig aire de la Vall per recuperar forces i il·luminar l’esperit, parada i repostatge a Can Oliveras, i aconseguit amb escreix.

Sempre ple de fidels comensals, cada dijous i especialment avui ha estat celebrat el menu amb l’arròs a la paella de la vall del tenes. Caldós i un pèl crú però saborós i ben afinat ha deixat a tothom content i amb ganes de seguir amb el festí. De segon han triomfat les galtes a la brasa i el pollastre rostit i els més valents s’han atrevit a rematar-ho amb postres.

Cafè i una breu tertúlia han posat la guinda a la breu però magnífica estona del dina del dijous amb arròs.

Fonda Safaja, dijous 17 de desembre de 2015

Arròs prenadalenc a Sant Quirze.

Gran ambient a la ribera del Riu Tenes davant la majestuosa cinglera que braceja Sant Quirze i les seves cases.

Un majestuós Tió de Nadal ens saluda al costat de l’aparcament i junt amb un bonic arbre ens posen taula de nou a la Fonda.

Quin moviment que hi ha avui, sort que anem d’hora!

Vet-ho a aquí la concurrència, ens espera un gran arròs i un digne menú. En un moment ja el tenim a taula, hem estat de sort que encara en quedava de la primera cassola. Per llepar-s’hi els dits com sempre!

Unanimitat en la bondat del cereal i la seva preparació, els catedràtics habituals comenten que és dels dies bons i en donem fe.

Uns segons per rematar la feina i un bons postres i cafè per arrodonir la jornada.

I ja llests encarem el Nadal i les festes amb fantàstica preparació i motivació.

Us desitgem Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Per un Gran 2016 amb Bons i saborosos arrosos de Dijous!