Dijous d’arròs de primavera a la Fonda Safaja. Avui hem repetit visita al Moianès, però en comptes d’anar als confins com aquell qui diu ens hem quedat a les portes. Que tindrà aquesta nova comarca i els seus arrossos que sempre ens hi atrauen?

Quan hi hem arribat queia xàfec de dimonis i quan n’hem marxat dominava un sol radiant i tot de verd i brillant. Avui hem anat per feina i tan sols arribar ens han fet lloc a la presidencia i en una très i no res ja ha sortit l’arròs. I tal com ha marxat el primer, també ho han fet el segon, el postre i el cafè. Per tan, en aquest aspecte dels millors dies: el menú de feiner ha de ser ràpid, sense pressa però sense pausa.

A la taula presidencial molt bon ambient amb els companys del Moianès, avui la taula malgrat encadenar una plat rera l’altre la conversa ha estat molt animada, amb tot de bromes i anècdotes que ens han fet estar de vacances en aquesta petita pausa del dinar. Ens hem quedat amb les ganes de probar la Ginebra del Joan i altres herbes i licors remeiers que sabem que crea. Els que si que han aprofitat han estat els mestres que aquests si que s’han quedat a fer un gintònic, per motius digestius han al·legat, però nosaltres ja hem enfilat Coll de Posas avall per poder enllestir temes i fer rutllar la tarda.

La propera setmana més arròs i cròniques! Aconseguirem fer un “Arròs Imperial”?