Can Vidal, dijous 16 de juliol de 2015

Un arròs refrescant! Quina calor que queia a Codines, les pedres cremaven!

La mil·lenària sorra de la plaça de Sant Feliu de Codines qüasi capital del Vallès i perquè no dir-ho del mon, bullia. Els granets del sauló que escampadament amorosits jeien a mercè de l’astre rei cremador semblaven brases. No s’hi podia passar per sobre, valga’m Déu es podria haver fet un concurs o peregrinatge d’aquells que hi caminen descalsos i no escremen…

Però a recer de la plaça i amb una bona sombra, a Can Vidal ens vàrem anar a refrescar amb un bon arròs.  El menjador del Vidal, a mà esquerra, com als grans temps, a tope. Taula per cinc, una mica apretats, però amb germanor, que ens agrada, i en una taula mítica, a davant del escultural bimobo del racó dels serveis, lloc en segur tots hem transitat i en alguna vesprada potser fins i tot hem patinat com feia el Danone del Juan Fernández en la Pujada en Cuesta… però això si, segur que a donar-ho tot…

En fi, torem a l’arròs que potser la calor ens ha trastocat i hem de parlar d’Arròs de Dijous que per això hi sóm i serem.

Avui res de amanides de entrant. Volem arròs. I vet-ho aquí que ja ve, ha marxat ràpid, com un llamp, i ja està emplatat per apaivagar les feres, que acalorades encara son més perilloses. I després del plat, les feres van quedar com xais, muts i distrets amb el pollastre arrabossat amb patates que es serví de segon. Bon senyal, l’arròs estava bò i refrescava tot i estar calent. Com pots ser? Doncs coses màgiques del arròs, esperem que ja alguna universitat de Washingthon, Winscosin o de on sigui facin un estudi ja!

Doncs finiquitat arròs i pollastre, postre. Divergències entre gelats, iogurts i cremes, però unanimitat per anar a fora, a la millor terrassaplaça del mòn a fer cafè. I res, 10 minuts de cafè i de entretinguda i divertida tertúlia i sanstornemi, un dijous més, un gran dijous, un dijous d’arròs.

 

 

 

Arrossers. Arròs de Llobergant i peix per 40

Seguim amb el “tour” d’arrosos populars. Ahir a Solanes arròs per 40… i quin arròs, brutal!

L’Agustí i el Joan ja fa anys que en festes, festetes i aplecs traginen paelles, olles i cassoles i preparen tot tipus d’arrosos i menjars al gust amb gran éxit. L’encàrrec de Solanes era un arròs per quaranta i de ben segur n’haguessin menjat més de 50 i bé. Els 40 afortuntats s’en van fer els plats que van voler i fins i tot “tapers” perquè va agradar i molt.

Els seus secrets: el producte i el saber fer. I sobretot inspiració. Només calia veure com era de fresc el peix i closques que portaven i ja es veia que l’arròs triunfaria.

Aquest teniu algunes fotos pròpies i “pescades” de facebook d’aquesta nova gran jornada arrossera.

Centre Cívic de Sant Feliu, dijous 9 de juliol de 2015

I de tornada al Centre Cívic! No podem estar sense l’Arròs del Paco!

Avui inspiració a base d’arròs amb costella i botifarra negre que ens han alegrat el dijous.

Per fi una mica de treva de la calorassa i en un agradable Restaurant del Centre Civic La Fonteta de Sant Feliu de Codines hem tingut el nostre petit paradís i curt gran moment de l’arròs dels dijous.

D’entrada una refrescant amanida que ens ha posat ja les piles. Sobre les olives de l’amanida, etern debat igual que sobre els arrossos… olives negres o olives verdes? Pot ser que algunes agradin més que les altres? Doncs si senyors, hem tingut debat i tampoc hem tingut conclusió, doncs per gustos, olives!

Però hem vingut al que hem vingut, i vet aquí l’arròs. Cinc avui cinc privilegiats hem afrontat una imponent paella, però que no ens ha intimidat i hem traginat de bon grat. La botifarra negra i la costella li han donat un bon i intens gust a l’arròs que ha fet gaudir a tothom.

Per rematar-ho, una cafè ràpid que s’ens feien les tres i tots teniem que tornar-hi, santornem-hi que els nostre moment de glòria arrossera, breu però intens, ja és sols un bon record al nostre paladar i memòria…

Fonda Safaja, dijous 2 de juliol de 2015

Excel·lent arròs el del dijous 2 de juliol de 2015. Ja sota el jou de l’onada de calor, un suprem arròs ens va refrescar i fer gaudir de un bon moment de dijous.

Els experts el van qualificar de 8 sobre 10, o sigui que felicitats a la Fonda per la bona crítica! I això que aquest dijous la taula presidencial estava al completo amb tots els pesos pesants i crítics de paladar fi.

 

Fonda Sant Quirze, dijous 11 de juny de 2015

Gran dijous el del 11 de juny a Sant Quirze! La Fonda Safaja com sempre refugi de un dels millors menús que ens fa sentir i anar millor.

Com a aperitiu i que potser no vindria al cas però ens bé de gust, us hem fotografiat un element que no falta mai a la Fonda: la caixa de Vinos Rial que marca el lloc on de cap manera podeu deixar el cotxe. Hi ha dos aparcaments, un de immens i inacabable al segon nivell a la vora del Riu Tenes i un altre el clàssic a l’atre costat de la Fonda, també molt gran però on hi ha unes sortides de garatge que per evitar que posin cotxes al mig s’hi posa aquesta clàssica i incombustible Vinos Rial desde temps immemorial. Caldria potser entrada especial i estudi detingut per copsar les costums i formes d’aparcar, ja que també davant de la Fonda hi ha lloc per aparcar i que sols els VIPs hi aconsegueixen lloc. La vorera de la carretera també és un clàssic i estalvia tenir que creuar.

Arribar d’hora el dijous a la Fonda ens assegura a més de un aparcament proper un lloc a la taula “presidencial” amb els mestres i entesos de l’arròs i del devenir, és com estar a l’Aula Magna i debatre entre cadetràtics!

Va ser un bon i ràpid dijous en que a més el Joan de la Fonda ens va deleitar amb les seves herbes, ens va treue-re una trepadella que va rematar i va posar en bon camí l’arròs i ens va fer la tornada al mòn més agradable.

Centre Cívic, dijous 4 de juny de 2015

Com que el dijous anterior l’arròs del Paco del Centre Cívic ens van entusiasmar tan, el dijous següent vàrem repetir, i també amb gran resultat i encert.

Aquest dijous però l’arròs va ser de costella de tocino i també estava molt gustós, espectacular!

I és que l’arròs combina molt bé amb la carn, ens va agradar el gust que va agafar i el que estava més socarrat va entusiasmar als d’arròs sec. Els de més arròs caldós el van trobar molt bó malgrat els agrada que sempre sigui remullat i amb caldet, però en fi, que direm per gustos colors, i per arrossos tot un mòn!

 

 

Centre Civic, dijous 28 de maig de 2015

Impressionant arròs de calamars i verdures el menjat el passat 28 de maig al Centre Cívic de Sant Feliu de Codines. El Paco es va inspirar i ens va fer gaudir d’aquesta arrossada per quatre de la que no va quedar ni un gra.

Gran nivell d’arrossos al Centre Cívic de Sant Feliu!

lmperial Castellterçol, dijous 30 d’abril de 2015

Nou arròs de dijous al Moianès. Avui en comptes del “cuarter general” de Sant Quirze ha tocat la “subdelegació” de Castellterçol. Dia amb sol i núvol amb verd radiant dels prats i boscos de la “pirinenca” vila del “Castell del Terçol”.

Molt concorreguda i animada la carretera de Sant Quirze a Moià amb la cruïlla amb la carretera de Granera i la de Castellcir, a pocs metres de l’estàtua de Cebrià Canet “el Canuto”. Quatre establiments un a tocar de l’altre flanquejen el tram urbà de la C59 i temptejen al públic, complint tots per igual bones espectatives. Pujant de Sant Quirze al flanc dret ens queda l’Hostal Castellterçol i a l’esquerra enjeguem pel Valencia, seguim per l’Imperial i acabem amb la Violeta. Quatre establiments molt interessants i variats i tots ells mereixen una atenció especial.

Avui però era el torn de l’Imperial, la fama dels seus arrossos va en augment i crida especial atenció seva presentació en paelles individuals. Entrats a l’establiment ampli menjador amb dues alçades, totes elles amb molta llum i amb taules per totes les capacitats. Al fons llar de foc que avui ja era fora de servei però que de ben segur que a l’hivern als seus vols deu tenir les taules més demanades. Sobre la llar, unes ampolles gegants del “Ponche Caballero” i del “Anis del Mono” donen un caire simpàtic al conjunt a on la fusta i la pedra denoten que estem a zona de muntanya i a l’hivern de mosques ben poques o glaçades.

Centrem-nos doncs amb l’avui: dijous d’arròs de menu. S’anuncia junt amb entrants consistents en sucs o amanides, de primers unes amanides de formatge i de segon el plat estrella o millor dit plat paella, l’arròs. Tot i que hi ha hagut un certa incertesa en l’espera després de les amanides, aquesta ha valgut la pena i cada un dels comensals ha tingut la seva recompensa: una paella individual, presentada junt amb una base de fusta que permet manipular-la i evita que ens poguem cremar i que hi poguem menjar directament. I aquí ja entrem en el fons de la qüestió. El fet de menjar directe sobre la paella ens assegura un arròs calent tota l’estona de forma que en tot moment s’en gaudeix de la intensitat i l’arròs continua al punt. L’arròs era de inspiració marinera amb musclos, gamba i calamars, sense massa feina i sense verdures ni carn a la vista. El gust ha estat de l’agrat de tothom , per unanimitat en que ha estat un bon arròs i per repetir. S’ha debatut en la presentació i sobre si sobre paella o si sobre plat, assumpte al que no s’ha assolit cap consens i s’ha dit que s’ha de seguir investigant i per tan menjant més arròs per seguir formant opinió, i a poder ser, en molts i més variats llocs i amb bones i enteses companyies.

Ja de tornada, un bon record de la visita a Castellterçol i si més no recomenar-vos que un dia hi feu cap i proveu a veure que us semblen les paelles individuals de l’Imperial. Visiteu també el monument a “el Canuto”, el teniu a peu de carretera!

Fonda Sant Quirze, dijous 23 d’abril de 2015

Sant Jordi amb Arròs de Dijous. La bonica i literaria festa en laborable de les roses i llibres enguany ha estat en dijous i per tan ha pogut gaudir també de un bon arròs de dijous.

La inspiració i la festa també va arribar als fogons de la Fonda i podríem dir que vam poder gaudir de un dels arrossos fonda més celebrats de l’any.

Arribats puntuals a la rivera del Riu Tenes, a l’exterior de la Fonda i amb un sol primaveral hi havia la parada de l’associació de pares i mares de Sant Quirze amb roses i llibres que ja van deixar a entreveure que la jornada prometia festa. Malgrat que l’expedició va pujar justa de components i de temps, aquests van trovar bon lloc taula presidencial de la Fonda a on van poder gaduir del dinar amb altres grans arrossaires i fidels comensals de la casa.

El fet d’anar d’hora va tornar a jugar a favor i l’arròs de la primera paella va sortir casi al moment. Un arròs al punt i de gust excel·lent i amb la justa companyia de sofregits, brous i bèsties marines encloscades i sense, va ser l’admiració de tots. Els segons també van triunfar, el salmó i les mandonguilles al punt van ser de l’agrat de tothom. De postres els iogurts i la crema van cloure la sessió de plats i obrir la dels cafès. El sector del Vallès mereix una autocrítica ja que argumentant manca de temps després del cafè vem marxar escopetejats. El sector Moianès, va mantenir el tipo amb els cafès i els van allargar amb unes ginebres tòniques. Si, amb enveja, els vàrem deixar allà amb dues copes, millors que les que pot tenir qualsevol vencedor de prova esportiva. La ginebra del Joan amb llimona, gel, aigua tònica i segur que una bona estona més després del gran dinar junt amb una bona i divertida tertúlia … que es pot demanar en la diada de Sant Jordi!

Destacar que la taula presidencial va ser unànim en el veredicte i la cuina i el servei van merèixer la felicitació i agraïment per l’arròs i dinar.