Arròs

Resum del Trimestre Arrosser de Dijous (1T 2015)

| Lluís

Com sabeu el passat dia 20 va tocar donar compte al fisc del compliment fiscal i tributari li liquidar els ingressos del primer trimestre de l’any 2015.

A Dijous Arròs hem tancat també el trimestre arrosser i aquí us donarem declaració ampliada ja que donem dades fins dijous 16 d’abril.

Fins els 16 d’abril, el 2015 ha tingut 16 dijous. De 16 dijous possibles, 12 han estat amb arròs, o sigui s’ha assolit un 75% d’efectivitat arrossera. El total d’arrossos ha estat de 50, repartits entre 15 comensals. L’assistència mitja a cada dijous d’arròs ha estat de 4,16. Pel que fa a les destinacions, Sant Quirze guanya per golejada amb 7 arrosos, segueix Caldes amb 3 i empatats a 1 tenim L’Estany i Sant Feliu. D’entre els arrossers, com hem dit 15 comensals dels quals en destaquen tres, un amb 11 arrossos, un amb 9 i un darrer amb 6. Pel que fa a l’activitat a les xarxes socials, activitat repidant que amb aquesta entrada són ja 30 les publicacions al blog. Al Twitter hem fet 85 piulades i tenim 19 seguidors. Al perfil del Facebook de moment tenim 9 “M’agrades”. En resum, Molts Bé els Arrossos, Fantàstics els Arrossaires i Estratosfèrica i Impensable fa un temps presència a Internet i Xarxes Socials.

Dites les xifres avui dia de Sant Jordi i Dijous, veurem si és possible compartir Roses, Llibres i Arrossos! Bon Sant Jordi

 

La Barceloneta i els seus arrossos

| Lluís

El popular barri de la Barceloneta, o la Ribera, a Barcelona, és un lloc tradicional i bressol de gran arrossos. Avui un dels nostres col·laboradors ha tingut la sort de visitar un establiment de la zona i gaudir de l’arròs i del Passeig Marítim de Barcelona.

Ens comenta el col·laborador que no va tenir la sort de gaudir dels autèntics xiringuitos ni de la Barceloneta preolímpica. Ens diu que malgrat això i fós com fós la Barcelona i els seus arrossos en aquells temps dels que tothom n’explica grandeses, el passeig marítim de Barcelona és avui i ara un lloc molt concorregut i realment molt recomanable de visitar. Així doncs passem a publicar la crònica:

Avui al matí feia força sol i tot el litoral estava a vessar, semblava Les Rambles. Es nota que la gent té moltes ganes de platja i a la que amainava el vent la sorra  s’omplia de gent  i tothom es destapava el que podia. Sigui com sigui, no hem anat a fer platja sino una celebració familiar i ens han convidat a un establiment a tocar dels carrers clàssics de la Barceloneta i els seus noms d’almiralls llegendaris de les flotes i estols catalans (Aixada, Barceló, Cervera, Andrea Dorio, etc.) i de noms 100% mariners (Del Mar, Pescadors, Drassana, Sant Telm, Santa Clara, Sant Miquel, etc.).

El públic i concurrència, com el barri. Doncs com la Barcelona d’ara: cosmopolita i local i tradicional a l’hora. Els arrossos i peixos, les estrelles de la casa. La decoració, estudiada i posada, de inspiració de pescadors i de barri d’abans. Així doncs hem anat a “La Barraca”, primer establiment del Passeig Marítim a tocar de la Barceloneta. Ja teníem la reserva feta i ens han acomodat, certament molt bé ja que a la familia hi ha infants i a vegades s’agraeix la comprensió i atenció de la casa perqué tothom estigui ben acomodat i se es pugui centrar en la trobada i en el menjar.

D’entrants, pica pica de tapes, ben orientats pels cambrers que ens han servit la mida justa de popets fregits, patates braves, amanides i croquetes per posar-nos en solfa i inspirar-nos per l’arròs, que ha vingut puntual i a taula i l’hem pogut gaudir i compartir des de la paella. Un fresc vi blanc “Manganito” ens ha acompanyat amb molt bon fer i combinació amb els plats. El triumf dels arrossos i plats ha estat absolut i a penes n’han sobrat alguns uns grans. Unes postres i uns cafès i una llarga sobretaula han rematat el dinar i una perfecta i entranyable celebració familiar, que de ben segur serà recordad per molt temps.

Per tan, conclou el col·laborador, la Barceloneta és un lloc molt recomanable per visitar i per fer-hi celebracions. Caldria veure i estudiar fer la visita en dijous feiner com marquen els cànons i veure i provar si els menus i arrossos de platja son encertats i autèntics. Acceptem reptes i desafiaments!

Unes fotos:

Fonda Sant Quirze, dijous 16 d’abril de 2015

| Lluís

Dijous d’arròs de primavera a la Fonda Safaja. Avui hem repetit visita al Moianès, però en comptes d’anar als confins com aquell qui diu ens hem quedat a les portes. Que tindrà aquesta nova comarca i els seus arrossos que sempre ens hi atrauen?

Quan hi hem arribat queia xàfec de dimonis i quan n’hem marxat dominava un sol radiant i tot de verd i brillant. Avui hem anat per feina i tan sols arribar ens han fet lloc a la presidencia i en una très i no res ja ha sortit l’arròs. I tal com ha marxat el primer, també ho han fet el segon, el postre i el cafè. Per tan, en aquest aspecte dels millors dies: el menú de feiner ha de ser ràpid, sense pressa però sense pausa.

A la taula presidencial molt bon ambient amb els companys del Moianès, avui la taula malgrat encadenar una plat rera l’altre la conversa ha estat molt animada, amb tot de bromes i anècdotes que ens han fet estar de vacances en aquesta petita pausa del dinar. Ens hem quedat amb les ganes de probar la Ginebra del Joan i altres herbes i licors remeiers que sabem que crea. Els que si que han aprofitat han estat els mestres que aquests si que s’han quedat a fer un gintònic, per motius digestius han al·legat, però nosaltres ja hem enfilat Coll de Posas avall per poder enllestir temes i fer rutllar la tarda.

La propera setmana més arròs i cròniques! Aconseguirem fer un “Arròs Imperial”?

Ca La Tona, Dijous 9 d’abril de 2015

| Lluís

Dijous d’arròs intens i plè. El repte del dia s’ho mereixia i han fet falta dos vehicles per encabir a tots els seguidors del bon arròs per arribar a la recerca del millor arròs fins als confins del Moianès.

La Carmen de la Ca La Tona a través del Facebook ens va fer una proposta d’arròs de dijous i com a arrossaires de paraula hem acudit a la cita. En un migdia radiant, la visita a la bonica i tranquila vila de L’Estany no podía haver sortit millor.

Aquí en teniu algunes de les fotografíes que hem anat fent:

La passejada fins L’Estany és molt bonica però llarga, i ens ha fet arribar amb la gana ben oberta. La Carmen de Ca La Tona ens ha rebut amb un grandíssim somriure i ens ha acomodat en una taular al costat de l’entrada i en un moment ens ha explicat el menú i ens ha près nota.

L’arrós avui era de segon, de primers hi han hagut ensaladilles i cremes de bacallà, tot molt encertat i en una curta espera que ha passat volant entre unes llesques de pà amb tomàquet amb fuet, el vinet i unes conegudes que ens saludàven (bé, saludàven una darrera a l’altre, però sempre al mateix, que per un dó natural ja s’ha assentat al costat de l’entrada).

Ens han avisat que l’arrós estava en camí però li quedàven cinc minuts, però amb gran habilitat, i coneixent que la música amansa a les feres, ens han portat unes torrades amb paté de becada que ens han portat a les portes del cel.

I les portes del cel s’han obert de bat a bat amb l’arribada de la paiella amb l’arròs, que molt bé ens ha sortit a saludar i s’ha presentat a tothom. Ens l’han emplatat un a un amb generoses raccions carregades de músclos, cloïsses i escamarlans. La resta falten paraula per explicar-ho, sempre diem que més que parlar i escriure s’ha de menjar i sentir… Memorable.

Aquí hauriem d’acabar i parar perqué quan s’està a dalt en un gran moment s’hauria d’aturar tot, espai i temps… No sabem com però hem tingut lloc pels postres, tots casolans i també boníssims, rematats amb uns carquinyolis i xocolates del Pep que junt amb els cafès ens han posat més amunt del cel que ja deu ser la òrbita troposèferica o com se digui.

I es clar, després de tot això qui vol anar a treballar? L’Estany i el seu esplèndid monestir romànic i vila petria mereixien una visita, però haurà de ser un altre dia ja que no ens quedava més temps, esperem que sigui ben aviat. La feixuga tornada s’ens ha fet més curta tot recordant l’arròs i gaudint de les bones vistes de intensos verds i forts blaus que tenien aquesta tarda els boscos i cels del Moianès.

 

L’arròs dels confins que et porta al cel:

Ca La Tona

Carrer Major

L’Estany

El Moianès.

Telèfon 938303154

Facebook: https://www.facebook.com/calatona

Queda doncs palesa la paraula i compliment dels de dijousarròs. Quedem a l’espera de nous reptes, qui ens fa una nova proposta per un dijous d’arròs?

Repte per l’arròs de demà dijous: Ca La Tona, a l’Estany

| Lluís

Fa uns dies al Facebook de Dijous Arros: https://www.facebook.com/DijousArros  vàrem contactar amb la Carmen de Ca La Tona.

La Carmen ens va explicar que a Ca La Tona els Dijous també és dia d’arròs i del bó. Li vàrem dir que ens passés una proposta i que el dijous després de Setmana Santa l’aniriem a veure.

Aquest és la seva proposta de menu diari per aquest proper dijous d’arròs :

Primers plats a escollir :

– Xatonada de bacallà esqueixat amb el nostre romesco

– Musclos al vapor de vi blanc i picada de julivert

– Espàrrecs collonuts amb pernil d’aglà

– Amanida de brots tendres i cruixent de formatge de cabra i la nostra melmelada de tomata

Segons plats a escollir :

– Paella marinera de Carmen Ca La Tona

– Paella d’arròs negre de Ca La Tona

– Calamarcets a la brasa

– Pollastre de pagès a la brasa

Les postres a escollir :

– Iogurt natural amb mèl de l’Estany

– Crema Catalana

– Flam Estanyenc

– Pinya natural tropical caramelitzada

Pa i vi 12’50€

Ens va donar la benvitguda a l’Estany i ens va comentar que a Ca La Tona de l’Estany fan l’arròs al moment , no utilitzen cap tipus de potenciador de gust ni preparats pre-cuinats de fumet o caldo. Diu que ells mateixos es fan el fumet de peix o de brou , depenent si la paella es marinera o mixta, i es fan tan sols utilitzant peix , marisc ,carns i verdures fresques. Fan servir grà d’arròs “bomba” i fan la paella al forn per aconseguir que quedi un arròs torrat ler de dalt i caldòs per dins. Diu que sota comanda i PSM (preu segons mercat ) també poden fer paella de llamantol o llagòsta del Cantabric, gambes de Palamós i escamarlans d’Arenys. Diu que si anéssims sols, cap problema, també es fan paelles individuals.

Doncs la proposta va endavant i demà dijous 9 d’abril cap a l’Estany a Ca La Tona. Veurem com fan l’arròs als confins del Moianès! Ja passarem reportatge.

 

Visites recomanades: Sol Blanc de Pals, l’essència de l’arròs

| Lluís

Una de les altres visites del nostres col·laboradors d’aquest Setmana Santa ens porta fins a una de les zones arrosseres més antigues però també més desconegudes: Pals, al cor de l’Empordà i la Costa Brava.

L’Empordà i la seva plana ens diuen que va ser la primera terra ferma que van rebre les visites de fenicis, grecs i demés, i per on a partir de llavors els antics habitants de la zona ens vàrem començar a civilitzar. Amb la civilització es van fer millores agrícoles i la fèrtil zona de la desmbocadura del riu Ter va ser i encara és lloc d’arrossers. Per tan quin millor lloc per anar a menjar un bon arròs!

I a tocar dels camps arrossers i amb una vista de postal sobre la vila de Pals hi ha el paradís, de nom “Sol Blanc”. En aquesta antiga Masia el xef Jordi Ribas i el seu equip ens mostren la seva passió pels productes i elaborats de la terra i el mar i en permeten gaudir al complert. Són uns incondicionals del producte i la qualitat i treballen a la carta, amb una completa selecció d’arrossos.

Per anar fent boca us posem unes fotografies del dia, que lluïa clar amb una espectacular vista amb el Canigó i tot el Pirineu encara amb els cims nevats. La Masia també és molt bonica i està molt ben arreglada i preparada per fer gaudir de la visita. A fora hi ha una terrassa que de ben segur promet les millors tardes i vespres a la fresca. I tot en un mar de verd amb les millors vistes!

L’arròs de Pals i la mitja ració de l’arròs d’espardenyes espectaculars. Presentació impecable i execució al punt, de deliri i d’asseure’s bé a la cadira i agafar-se per no caure del gust. Els primers i els postres també de gran nivell. Vem tenir la sort de poder fer el cafè a fora i fer la xerrada amb el Xef Ribas. Tota una festa que recomanem feu quan pogueu i ben sovint.

Un dels reptes de Dijous Arros serà aconseguir un dia formar equip i fer visita en dijous.

Per contactar amb el Sol Blanc teniu totes les dades i fotos a la seva web: www.restaurantsolblanc.com/

Telèfon 972 66 73 65
També els trovareu a Facebook i Tuitter

Fonda Safaja, dijous 2 d’abril de 2015

| Lluís

Després d’una setmana sense arròs de dijous i d’una altre de circumstàncies, avui dijous hem lograt fer un plè d’arrossaires i d’homenatge. La Fonda Safaja ens ha acollit una setmana més,  en un migdia primaveral i ja calurós. La concurrència de visitants avui a la ribera del Tenes era considerable, i segurament serà el preludi d’un seguit de jornades que no donaràn treva ni migdia ni vespres a la Fonda. I, és que què té la Fonda que agrada tant?

Avui hem estat puntuals com sempre però ja no hem trobat taula a l’entrada, hem tingut que entrar al menjador dels senyors i com ells avui servei amb estovalla i tovalló de roba i parament… que carai que som vacances de Setmana Santa!

Les paelles fonda avui anàven que volàven i hem tingut que partir comanda, uns arròs fonda de primer i uns de segon que en la que sortia no n’hi havia per tots. I és que el bó es fa esperar! Algú ho ha cambiat per les monegetes i carai, quines mongetes, al punt i amb una cansalada que cruixent es fonia a la boca! Per sucar-hi pà! I amb allioli!

Segons també alavats, els salmó a la planxa molt aclamat, el llom arrabossat diuen al punt i les galtes guisades s’hi han llepat els dits. De postre un gelat de turró a la ratafia ha triumfat, i de tan, ens han portat uns xupitos de la ratafia que han rematat el festival. Uns cafès han donat per conclosa la jornada arrossera i tot sortint, a la porta i amb els cants celestials del pajaritu, ens hem fet una foto per recordar aquesta bonica jornada arrossera. Segons les nostres estadístiques, avui ha estat el catorzè dijous del 2015 dels quals deu consten amb arròs, suma i sigue!

Ara toquen els dies de Pasqua, però la setmana vinent tenim un repte quasibé transmoianenc: un dijous a L’Estany. De moment, molta espectació i voluntàris. Seguirem informant!

 

El Remei, dijous 19 de febrer de 2015

| Lluís

S’acosta la Quaresma, temps de mil·lenàries costums de penitència i reflexió, on el el dejuni i l’abstinència eren guardats quaranta dies fins a la setmana santa.

Aquí però parlem de temes més mundans i vulgars, com són un dinar d’un dia qualsevol en un lloc qualsevol, per uns éssers qualsevols. La qualssevolitat però acaba allà on comença la sigularitat o bé quan un acte quotidià es converteix en un acte festiu.

Així avui hem fet la nostra petita gran festa amb el menú d’arròs d’El Remei. En aquest tradicional establiment hem gaudit de l’arròs de paella casolà, servit amb rapdiesa i atenció suficient, als que hem acompanyat amb uns suculents ous al plat, uns postres i un cafè.

Dinar de Dijous Gras, dijous 12 de febrer de 2015

| Lluís

Molt nombrosa i animada ha estat avui la convocatoria de l’especial de Dijous Gras dels del “Dijous Arròs!”.

La Fonda Safaja ha superat les espectatives i hem pogut complir amb les tradicions amb nota. Les espectatives avui eren altes i ha calgut destinar dos vehicles a traslladar els arrossaires que puntualment hem arribat a la cita i hem pogut tenir cabuda a la “taula presidencial” fet que ha permés gaudir del dinar amb tots els detalls.

A més els més detallistes han portat una botifarra d’ou i una coca de llardons per marcar encara més la trobada i l’encert no podia ser millor. La Fonda avui ha preparat l’ocasió i ja el menú es titulava “Menú Llarder” i ja deixava entreveure les grasses intencions. Mentre decidiem els plats del menú, a títol d’apertiu s’ha servit la botifarra d’ou de “Can Valentí” que ens pocs segons s’ha anat reduint fins acabar-se, entre les alabances dels que l’han gaudit. Pel que fà a la comanda del menú, hem tingut que sacrificar tres arrossos per tres escudelles perquè la paella que estava al punt sols tenia quatre racions i ens tindriem que haver esperat 20 minuts per les altres, i això en un feiner és impossible. El sacrifici dels tres ha valgut la pena perqué la escudella estava impressionant. I és que el dijous és tal la concurrència i fama de l’arròs safagenc que cal anticipar-se perqué el producte s’esgota!

La delegació de Castellterçol d’habituals ha vingut una mica més tard i ha tingut que seure a les taules de l’entrada, fent companyia al “Trasto” i conformant-se també amb una espera perqué la seva arribada ha coincidit amb la delegació de parroquians.

De segons avui han sovintejat la truita i la botifarra d’ou amb patates que han fet la delicia i han carregat d’energia i colesterol del bó als que l’han escollit. Ha acompanyat als postres de la casa una coca de Llardons que dolça i cruixent junt amb els cafès ha posat punt i final aquest dijous del que guardarem molt bon record.

Una proposta sorgida avui a la conversa és referent als cants del canari per endolcir el dinar, malgrat els concorrents ser fervents admiradors de l’ornitologia i de les virtuts dels cants pajarils, el debat sobre si son reconstituents i recomanables en plè tiberi ha quedat en seguir-ne parlant.

I així, un dijous més, i com diu la tradició, el dijous gras dona la benvinguda al Carnaval, endavant i ferms!