Barcelona

Can Oliveras, dijous 7 d’abril de 2016

| Lluís

Migdia primaveral a la Vall del Tenes, a les faldes dels Cingles de Bertí. El Riu Tenes baixava generós i desfilava animadament entre les hortes i secants de Riells per perdre’s Fai avall. Finalment va arribar algo de pluja i els arbres i plantes han pogut esclatar de verdor i florir per complir el cicle de les estacions

Parada i fonda a Can Oliveras, menú de dijous 7 d’abril de 2016, amb vista privilegiada a la zona, amb un menjador que fa d’atalaia de la part alta de la Vall del Tenes.

Parlem d’arròs que és al que anem, però primer una amanida verda que ha fet el seu paper d’aperitiu junt amb unes torrades amb all i oli de la casa. I l’arròs, que ha tingut molt bona crítica, en ració abundant. Caldós amb tocino, pollastre, musclos, calamar i gamba, pèsol i pebrot vermell i verd, de bon gust i equilibrat que ha fet les delícies dels assistents. El festival ha continuat amb els segons, pollastre i conill a la brasa uns i sardines a la brasa els altres. Els postres no s’han perdonat i han caigut braça de gitano i crema catalana, com un campions, amb cafès i distreta sobretaula por concloure la petita gran festa que és un bon dinar de dijous d’arròs.

Destacar també les informacions que ens arriben de la costa, avui de la costa de Barcelona, a Castelldefels, on també consta que s’hi ha fet un excel·lent arròs a “Barracuda”, a peu de platja, amb un sol i vista excel·lents.

Així doncs en aquesta setmana 14 del 2016 fem recompte i en donem 12 amb arròs, fet que ens encoratja a seguir a esperar que per la propera setmana tinguem més i millor Dijous Arròs!

Fonda Safaja, dijous 3 de març de 2016

| Lluís

Avui després d’uns dijous de “tournee” tornada a Safaja. Dijous ventós i d’aire frescot. Puntuals a la cita enfilem Coll de Poses i en un moment ja som als bancs de fusta del menjador del Bar de la Fonda. Avui arribem dels primers i tenim lloc a presidència. Les “forçes vives” arriben una mica més tard, han tingut entreteniments administratius i arriben estranyament mansois i semblen desgants. Tot i això agafem ritme i de seguida ens arriba l’arròs, ració generosa i bona presència però avui ens ve sense la força i sabor que ens té acostumats, sembla que el vent li ha fet perdre la força. Tot i això passa bé i seguim endavant, conill amb bolets i fresons per completar el menú.

El vent s’emporta els núvols i ens deixa un bon sol que ens anima a sortir a fora a pendre el cafè. Parem una taula i cadires a la terrasseta de creuant la carretera i allà despatxem el cafè i una bona tertúlia que s’acaba ràpid perquè l’aire és fresquet i no ànima a entretenir-se. Entrem a dins a tornar les tasses, passem comptes i ens acomiadem, un nou dijous i com sempre amb arròs.

La propers setmana, més i millor. Dijous, Arròs!

 

 

Fonda Rius, dijous 25 de febrer de 2016

| Lluís

Amb uns dies de retard arriba la crònica d’un repte assolit. En una de les nostres primeres entrades en el dijousarros, del 25 de gener de 2015 ens posàvem com a repte visitar la mítica Fonda Rius de Sant Llorença Savall, al Vallès Occidental.

Doncs al cap de un any i un mes, visita, arròs de ceps i menu complert com uns campions! La visita però va ser en super petit comitè, va ser complicat encaixar les sempre “apratades” agendes dels arrossers. Fer les sinuoses corbes i gaudir de les espectaculars vistes de les serres llorençanes van valdre la pena i ens van deixar feliços i contents i amb moltes ganes de tornar.

De la visita destaquem el gran nivell de l’arròs de ceps, molt gustós, sabrós i en ració abundant. El vem disfrutar. Vem acompanyar el festival amb uns calamars planxa de segon i flan de la casa de postre, també a gran nivell. Una Fonda amb molta solera i empenta que ens fa fer gaudir a nosaltres i a una gran concurrència en un menjador animat i amb bones vistes.

Sols podem dir una cosa, Tornarem! I esperem sigui aviat!

Llàstima que vàrem estar menguats de memòria i ens vàrem deixar els telèfons al cotxe i no vàrem poder fer fotografies, les que ara posarem son de la hemeroteca i de la crònica que fa a la casa la revista “Vallesos”.

 

 

Arròs de Masia, dijous 18 de febrer de 2016

| Lluís

Dijous, 18 de febrer, 2016, hivern, migdia fred però assolellat. Hora de dinar. Avui dijous convocatòria molt especial d’arròs en un lloc especial. Ja sentim “la llamada”!

Desplaçament en vehicle 4×4 creuant torrents, boscaines de pins, alzines i bardissars i boniques pistes de mitja muntanya, a la Catalaunya interior i al interior del interior, que ens obre la vista i la gana.

Ja arribem, som a la Masia, feia estona veiem com albiraven els vessants de la seva teulada. Voregem els camps i feixes que la rodegen i arribem. Travessem el barri i seguim fins l’era, que fa una bonica i ample plaça que il·lumina i connecta la Masia i les seves dependències, on veiem també uns estables i gàbies amb gallines i aviram, nets i curiosos, quin goig, i a fora, unes gallines que campen a “les seves amples”, bestiar i paisatge feliços…

I passem a la cuina menjador, orientada a migdia on una finestra ens omple de llum i una càlida llar de focs ens escalfa. Entrem i ens acomoden en una taula amb els seus bancs de fusta ja posada i ben parada.

L’Antònia avui ha matinat de valent i ja ho té tot a punt i ens ha preparat un arròs especialitat de la casa. La cassola d’arròs està tapada amb un drap, quan s’apaga el foc s’ha de tapar perquè s’acabi de fer per dins. I el millor moment, el destape, tret el drap veiem la cassola en el seu esplendor amb un bellissim aspecte i una oloreta que entra sola. L’arròs bé acompanyat de musclús, gamba pelada, espàrrecs, pèsols, pop i calamar. La qüestió és que està impresionantment boníssim i espectacular, al punt! Fantàstic! I amb repetició que ens fa adonar que quan es refreda una mica també agafa un nou matís encara més bo.

Acompanyament a base d’escarola, ceballot i pebrot escalivat, tot de la casa, tot espectacularment deliciós amb gran sabor. Destacar també la bodega de la casa de la que ha sortit un boníssim vi Italià, sobre rodes i pedals, el de la XIX “L’Eroico” que ha combinat molt bé amb l’arròs.

I si l’arrancada ha estat de campionat del mòn, acabem amb els postres en plan de jocs olimpics:  que vingui la banda municipal, l’orquestra de Barcelona, el Cor del Liceu i la escolania de Montserrat en pleno i entonin  el la salve a la Glòria Divina!

Flam d’Ou, si d’ou, allò que fan les gallines gallines, aquelles que hem vist als corrals i estables i campant feliçment. Doncs senyors avui hem tornat a veure lo que és un flam i lo que és un ou, i lo senzills i exquisits que poden ser… De l’arròs ja ha quedat ben clar! Vet-ho aquí qui sap lo que ens mengem i comprem per aquests móns de Déu…

Mes esquisideses de Masia, aquestes però no de la casa sino de ultramar, el cafè preparat a la vietnamita del cafè de mustela. Si, muestela, weasel en anglès, una bèstia que menja els grans de cafè i quan els evacua en recullen els excrements, els netejen i els tracten i en surt un cafè molt apreciat i d’un gust i dolçor únics. Doncs avui remat per l’esquadra amb aquest extraordinari cafè i unes gotes de licors anyencs per fer una gran sobretaula, de la que no ens n’haguéssim aixecat si no fos per les ditxoses obligacions… si mai hi ha un aiguat de dies o una nevada de pams, que ens agafi en un lloc així i poguem esperar varios dies a que arribin els equips de rescat!

Resumint, Festival amb majúscula i arròs inoblidable, gràcies de veritat a l’Antònia i a l’Andreu per aquest gran dinar i gran dia que han fet d’aquest petit moment una gran jornada per recordar.

Dijous, Arròs!

Fonda Safaja, dijous 11 de febrer de 2016

| Lluís

Dijous d’arròs hivernal avui als confins del Moianès. Plugim i fresqueta a la ribera del Tenes i als peus del majestuosos faigs dels contraforts del Plà del Badó.

Avui hem anat per feina amb l’arròs Fonda i hem gaudit més del txurrasco de segon i dels postres, que avui eren la coca de llardons pendent de dijous passat, i sens dubte, és el que ha triomfat en aquest nou peregrintatje del dijous.

 

 

 

 

 

Can Oliveras, dijous 21 de gener de 2016

| Lluís

Repetim arròs i repetiríem cada setmana a Can Oliveras!

Dijous de Sant Sebastià i vigília de Sant Vicens patró de Riells del Fai.

La Vall Blanca, la Vallderrós, la Vallroja i la Vall del Tenes, a qual millor vall de tan privilegiat enclavament, presidit per Can Oliveras a on de ben segur el savi creador es va inspirar, i sent atrevits, pensant que un dijous com avui en el paradís hi va fer el lloc i els homes per què gaudissin de l’arròs.

I així disposat, bon fer de visitar-ho i gaudir-ho. Servei impecable que en un très i no res organitza la comanda i en un moment ja porta una fresca amanida de senyal que en breu arriba lo bó. Arròs calent i caldós, amb carn i peix, mar i muntanya, dolç i salat, brillant sardana que amb bon ritme passa i de bon gust i sentit omple.

El pollastre rostit remata el vers i converteix en poema el seguir de l’arròs. Els postres també de de nivell, braç de nata o crema donen toc i preparen pel cafè que anuncia la sobretaula i la fi de la trobada per pensar que, en breu, dijous que ve nou tocarà un altre arròs.

I quin dia de primavera que feia! Aquest hivern fa amagos però no acaba mai d’arrancar, quin sol i quines vistes sobre els Cingles de Bertí, com ha valgut la pena aquest dijous arròs!

Fonda Safaja, dijous 3 de desembre de 2015

| Lluís
Avui Gran Jornada amb Arròs a La Fonda Safaja!
Sembla l’eterna primavera i en un nou i temperat dijous hem fet camí cap aquest bonic i agradable racó del Moianès.
Avui hem anat puntuals i a tres quarts de dues ja érem a taula. Hem hagut de presidir el menjador i l’arròs ja que els companys de fatigues i arrossos habituals no han vingut, ja els demanarem el certificat de no assistència. Per la nostra part ho hem donat tot en el dinar i esperem haver fet un digne paper i una presidencia arrossera digna del millor dignatari.
Asseguts i sense gaire temps de untar la torrada amb l’allioli ja ha vingut l’arròs. Aquí el tenim, al seu punt, sabrós i gustós amb una mica de muntanya i de mar, amb resultat espectacular, ha durat poc i hem sucat molt.

De segons empat entre peus de porc i conill guisat, dos plats encertats els dos. En tot plegat regat amb banda sonora de les millors sinfonies pajarils amb les que un inspirat pajariku ha fet les delícies de tot el menjador.

Postres de farts tres de mousse de xocolata per fer tirar avall arròs i segon, la mida perfecta per encaixar-ho tot.

Un cafè, una mica de sobretaula, i feina feta, tirem Coll de Poses avall i de tornada per servits i ben passejats hem passat un nou bon dijous d’arròs.

Ara que venen festes tocarà l’arròs de Nadal i el tancament arrosser de l’any. S’admeten propostes.

Can Vidal, dijous 29 d’octubre de 2015

| Lluís

Brillant Menú amb arròs avui a Can Vidal de Sant Feliu de Codines. Amb taula privilegiada amb vistes a la sorrenca plaça codinenca s’ha viscut un brillant menú, amb un entrant d’amanida, un bon arròs, bon segon, gran postre i cafè de luxe a les taules a primera linea de plaça. El servei ha estat rapidíssim i s’ha adaptat perfectament als “tempos” i diferents moments en que hem anat apareixent els comensals començant tres i acabant cinc amb bona armonia.

El petit gran banquet ha acabat amb una excel·lent i concorreguda tertúlia amb la resta de cafeters que hi ha a l’establiment entre dos quarts i les tres i que als cinc minuts d’arribar a la tercera hora tothom desfila per tornar als seus menesters i treballs.

Fonda Safaja, dijous 22 d’octubre de 2015

| Lluís

Nova visita al Moianès, la “llamada” del arròs ens porta un altre cop a La Fonda Safaja, avui plena fins la bandera de parroquians del bon arròs i de la bondat d’aquest bonic racó de mon safajenc.

Lloc a la taula presidencial, avui consell de savis i comença el ritual. De seguida arriba el plat d’arròs, avui bó però no a tan nivell com altres dies, hi trobem a faltar calamar o sèpia però igualment de llibre. El segon ràpid i a continuació el postre. Sense temps ja arriba el cafè i una bona tertúlia de sobretaula que fa gran aquest petit àpat de rutina que amb l’arròs sembli el més gran dels banquets.

Dijous que ve més i més arròs!