Barcelona

Can Oliveras, dijous 15 d’octubre de 2015

| Lluís

Gran dijous d’arròs a Can Oliveras, a Riells del Fai.

Dia radiant a la vall de Riells del Fai. Als peus dels Cingles de Bertí, sota l’atenta mirada del mil·lenari Monestir Romànic Troglodític de Sant Miquel del Fai, espectacular menú amb arròs a Can Oliveras.

Popular i sempre concorregut, la llamada del arròs ens ha tornat a portar en aquest establiment que en primer pis disposa d’uns esplèndids finestrals des d’on és menja primer amb els ulls i després amb l’ànima.

Un servei molt atent i molt ràpid et situa en una de les taules i en un moment tens les begudes i la llista del menu. En un moment en prenen nota i en el segon moment ja tens l’amanida d’entrant a la taula. I ecara no estàs a la segona fulla de l’enciam i ja et vé ell, calent i desafiant, el plat d’arròs. Ben composat i amb bon color, arròs clàssic amb gamba, carn i pèsol, que un obrir i tancar d’ulls passa com els àngels. Encara no t’has refet d’aquesta alegria per l’estomac que ja tens a punt el segon plat, que tan pollastre com costella com seitó posen bon fonament a l’arròs i et completen la digestió. De postre culminem la festa amb un braç de gitano de nata i un que prenem a fora a unes taules que amb un bon solet de tardor i unes fumades per tabasquistes posen la guinda a la jornada.

Per tan, molt recomanable aquesta visita a aquest clàssic establiment del Vallès Oriental referent del menu i mirador de les millores vistes de la Vallroja dels Cingles de Bertí.

Us posem algunes fotos de la visita. Gaudiu!

 

Can Oliveras

Carrer La Sagrera, 6, Riells del Fai (Bigues i Riells)

telèfon: 93 865 88 92

web: http://www.restaurantcanoliveras.com

email: info@restaurantcanoliveras.com

 

Fonda Safaja, dijous 8 d’octubre de 2015

| Lluís

I tornem a la rutina i amb molt de gust!

Avui dijous, espectacular arròs a La Fonda Safaja. Hem pujat una mica més tard de quarts de dues i la primera paella ja era acabada. Però hem tingut que esperar per la segona i fent canvi de plats ha vingut rodat. De primer el segon i de segon l’arròs. I ha valgut la pena! Impressionant arròs avui el del Joan de la Fonda, Ole! El sofregit i els calamarcets li han donat un gra gust i han lligat a la perfecció la carn i els escamarlans. Entre la taula presidencial no hi ha hagut la unanimitat habitual però l’hem atribuit al fet que uns han fet el primer arròs i als altres els segon. Els del segon eren els més satisfets. Amb això i diversos devenirs del Moianès i els seus affairs hem tingut una tertúlia espectacular que han fet d’aquest petit menjar un gran dinar.

Aixís doncs tornada amb nota a Safaja i tocarà seguir complint amb la llamada dels dijous i els seus arrossos!

Un gran lloc al Poblenou: Els Pescadors

| Lluís

A part del clàssic arròs de dijous de menú, a vegades també compartir altres bons moments d’arròs com el de “Els Pescadors”. Bonica i agradable sorpresa la que ens explica el nostre arrosser que va tenir el dissabte passat. En visita a Barcelona va buscar un lloc autèntic i amb bon arròs i va “descobrir” un “diamant” al més autèntic i genuí barri del Poblenou. A la Plaça Prim, número 1 establiment “de pel·lícula”, autèntic, amb aquella gran combinació i integració del que és de sempre amb el confort de lo modern, amb unes taules a la plaça ben guarnides i resguardades per toldos i amb uns grans i confortables menjadors a l’interior.

I el més difícil a la nostra capital, que el que és autèntic a la vista, ho sigui al plat, i per fi un bon resultat. Per tan, gran combinació a la vista i al que ens interessa que és el paladar. I per donar més bones senyes, amb bona atenció i direcció que ens va dirigir bé a l’hora d’escollir i fer la comanda.

De primer perquè ja ens van avisar que els arrossos tenen el seu temps, uns espetos de sardina, que ens van fer recuperar la il·lusió i el gust per aquest popular i menystingut peix blau. La sardina ben pescada i cuinada és una gran menja i vàrem tenir la sort que ens la recomanessin ja que no era a la carta i a més va ser bona combinació amb l’arròs perquè va ser lleugera i digestiva.

De segons al que anem. Arrossos. I a quin millor! Érem quatre, cadascú un i com no, vàrem compartir fins liquidar fins l’últim gra d’aquest preuat cereal. Aquí us teniu “l’alineació” del tiberi:

  • Arròs bomba melós de bacallà i pebrots del piquillo
  • Arròs carnaroli verd de kokotxas de bacallà
  • Arròs bomba de pescadors
  • Arròs caldós de llamàntol

I de tan bó va que van ser les sardines i l’arròs, vàrem decidir rematar-ho amb els postres, uns sorbets i uns braços de crema i volta al “ruedu” i sortida a hombros.

Remat i escac i mat a base de cafès enmig de una gran tertúlia que hagués estat interminable ja que la plaça era molt agradable i tot i el sol entre els resguard dels toldos i l’airet que passava s’hi estava de fàbula.

Per tan, tornarem!

 

Fonda Safaja, dijous 2 de juliol de 2015

| Lluís

Excel·lent arròs el del dijous 2 de juliol de 2015. Ja sota el jou de l’onada de calor, un suprem arròs ens va refrescar i fer gaudir de un bon moment de dijous.

Els experts el van qualificar de 8 sobre 10, o sigui que felicitats a la Fonda per la bona crítica! I això que aquest dijous la taula presidencial estava al completo amb tots els pesos pesants i crítics de paladar fi.

 

Fonda Sant Quirze, dijous 11 de juny de 2015

| Lluís

Gran dijous el del 11 de juny a Sant Quirze! La Fonda Safaja com sempre refugi de un dels millors menús que ens fa sentir i anar millor.

Com a aperitiu i que potser no vindria al cas però ens bé de gust, us hem fotografiat un element que no falta mai a la Fonda: la caixa de Vinos Rial que marca el lloc on de cap manera podeu deixar el cotxe. Hi ha dos aparcaments, un de immens i inacabable al segon nivell a la vora del Riu Tenes i un altre el clàssic a l’atre costat de la Fonda, també molt gran però on hi ha unes sortides de garatge que per evitar que posin cotxes al mig s’hi posa aquesta clàssica i incombustible Vinos Rial desde temps immemorial. Caldria potser entrada especial i estudi detingut per copsar les costums i formes d’aparcar, ja que també davant de la Fonda hi ha lloc per aparcar i que sols els VIPs hi aconsegueixen lloc. La vorera de la carretera també és un clàssic i estalvia tenir que creuar.

Arribar d’hora el dijous a la Fonda ens assegura a més de un aparcament proper un lloc a la taula “presidencial” amb els mestres i entesos de l’arròs i del devenir, és com estar a l’Aula Magna i debatre entre cadetràtics!

Va ser un bon i ràpid dijous en que a més el Joan de la Fonda ens va deleitar amb les seves herbes, ens va treue-re una trepadella que va rematar i va posar en bon camí l’arròs i ens va fer la tornada al mòn més agradable.

Nova cafetera de Can Talet, divendres 8 de maig de 2015

| Lluís

Doncs si, ja la tenim aquí! Cafetera nova al Talet!

Malgrat no és un tema arrosser, el cafè sempre és present en tots els àpats i moments del dia i molts del arrossers compartim l’afició de fer cafè en bona companyia.

I bona la sorpresa avui al matí quan ens hem pogut anar desvetllant amb un cafè CAFÈ, si cafè amb totes les seves lletres i en majúscula. I un bon canvi per seguir millorant i tenint sempre un dels millors nivells cafeters.

Ja ho sabíeu, ho sap tothom però ho recordem, cafè cafè al Bar Talet de Sant Feliu!

La Barceloneta i els seus arrossos

| Lluís

El popular barri de la Barceloneta, o la Ribera, a Barcelona, és un lloc tradicional i bressol de gran arrossos. Avui un dels nostres col·laboradors ha tingut la sort de visitar un establiment de la zona i gaudir de l’arròs i del Passeig Marítim de Barcelona.

Ens comenta el col·laborador que no va tenir la sort de gaudir dels autèntics xiringuitos ni de la Barceloneta preolímpica. Ens diu que malgrat això i fós com fós la Barcelona i els seus arrossos en aquells temps dels que tothom n’explica grandeses, el passeig marítim de Barcelona és avui i ara un lloc molt concorregut i realment molt recomanable de visitar. Així doncs passem a publicar la crònica:

Avui al matí feia força sol i tot el litoral estava a vessar, semblava Les Rambles. Es nota que la gent té moltes ganes de platja i a la que amainava el vent la sorra  s’omplia de gent  i tothom es destapava el que podia. Sigui com sigui, no hem anat a fer platja sino una celebració familiar i ens han convidat a un establiment a tocar dels carrers clàssics de la Barceloneta i els seus noms d’almiralls llegendaris de les flotes i estols catalans (Aixada, Barceló, Cervera, Andrea Dorio, etc.) i de noms 100% mariners (Del Mar, Pescadors, Drassana, Sant Telm, Santa Clara, Sant Miquel, etc.).

El públic i concurrència, com el barri. Doncs com la Barcelona d’ara: cosmopolita i local i tradicional a l’hora. Els arrossos i peixos, les estrelles de la casa. La decoració, estudiada i posada, de inspiració de pescadors i de barri d’abans. Així doncs hem anat a “La Barraca”, primer establiment del Passeig Marítim a tocar de la Barceloneta. Ja teníem la reserva feta i ens han acomodat, certament molt bé ja que a la familia hi ha infants i a vegades s’agraeix la comprensió i atenció de la casa perqué tothom estigui ben acomodat i se es pugui centrar en la trobada i en el menjar.

D’entrants, pica pica de tapes, ben orientats pels cambrers que ens han servit la mida justa de popets fregits, patates braves, amanides i croquetes per posar-nos en solfa i inspirar-nos per l’arròs, que ha vingut puntual i a taula i l’hem pogut gaudir i compartir des de la paella. Un fresc vi blanc “Manganito” ens ha acompanyat amb molt bon fer i combinació amb els plats. El triumf dels arrossos i plats ha estat absolut i a penes n’han sobrat alguns uns grans. Unes postres i uns cafès i una llarga sobretaula han rematat el dinar i una perfecta i entranyable celebració familiar, que de ben segur serà recordad per molt temps.

Per tan, conclou el col·laborador, la Barceloneta és un lloc molt recomanable per visitar i per fer-hi celebracions. Caldria veure i estudiar fer la visita en dijous feiner com marquen els cànons i veure i provar si els menus i arrossos de platja son encertats i autèntics. Acceptem reptes i desafiaments!

Unes fotos:

Jardí de l’Abadessa, un oasi a l’asfalt

| Lluís

Malgrat ser en divendres i de sopar, ha vingut de gust explicar un curiós descobriment d’un oasi al mig de l’asfalt. Pels que passeu cada dia per la Ronda de Dalta de Barcelona, en un dels tunels d’abans de creuar la Diagonal, just a sobre s’hi troba aquesta joia sorprenent: El Jardí de l’Abadesa.

Molt proper al Reial Monestir de Pedrables i en una zona privilegiada de la ciutat comtal es trova aquest plàcid jardí de repòs i de sustentació, batejat com el Jardí de l’Abadessa segurament en inspiració al Monestir i al carrer on es trova de nom Abadessa Olzet.

La visita habitual però només està a l’abast d’alguns privilegiats i afortuntats, en el nostre cas la visita és molt puntual i per una important celebració d’aniversari, pel que esperem properes celebracions molt especials per poder-hi tornar.

L’entrada és per un ampli i cuidat jardí i el local està totalment integrat i orientat a ell. Amples vidrieres construeixen un espai on malgrat ser dins ets al jardí. De nit la sensació de calma i tranquilitat és encara major. Malgrat ser una gèlida nit de gener, s’estava molt de gust al jardí, pel que amb una mica de més bon temps i temperatura de ben segur que el lloc millora encara més .

Ens van preparar una taula molt ample i confortable a una ala del menjador, pel que vàrem tenir a tocar del gaudi de dos laterals del Jardí. Els comensals erem molts i ens vem entregar al ritme frenètic del pica pica inicial amb excel·lents platillos per compartir: carxofes fregides, amanides, patates totes elles presentades amb delicadesa i atenció. Diverses onades de vi blanc i negre van fer posar dempeus als comensals rejovenits pel record d’àpats i trobades anteriors.

Els segons van poder ser escollits i cadascú va poder gaudir de la seva elecció, destacant entre els comentaris entre altres el del bacallà i el carpacció. El moment culimant sens dubte va ser el pastís de celebració presentant amb espelmes i bengala al cant de cor tal orgue de grills “Per Molts Anys”. El pastís un tall excel·lent del Pep, com sempre una obre mestre, combinant nata i xocolata, cruixents i batuts que ens van acabar de projectar estrelles amunt junt amb un brindis de cava.

Per rematar-ho els agosarats van fer copes d’espiritosos i uns cafés van posar per alguns punt i final per la vetllada i per uns altres punt i seguit ja que van continuar la animada vetllada, però aquest és un altre tema que mereixeria blog apart. Sens dubte serà una celebració molt ben recordada i que demanarà repetició.