Bàsic de Caldes, dijous 19 de maig de 2016

El Bàsic de Caldes, un bàsic dels arrosos a la popular vila calderina. Al carrer Major, i a tocar del Canaletes per un costat i de la Font del Lleó de l’altre, hi ha aquest molt interessant lloc en el que els peregrins de l’arròs hi hem d’anar i si pot ser sovint.

Tan és així que ens informen de una ampliació, el local comercial annexe s’està arreglant per integrar-lo al local existent. I és una bona noticia ja que el dijous de la visita, i ens consta que molts altres dijous i molts altres dies i caps de setmana l’aforament penja el cartell de complert. Ni una agulla més hi cavia el passat dijous 19 de maig i el secret no és altre que bon arròs, bona cuina i bon tracte.

Teniem taula per vuit però al final vem ser sis i senyors, festival dels que ens agraden gaudint de un bon arròs mariner de menu. Els segons i els postres molt correctes i el servei malgrat estar les taules fins la bandera molt àgil i entregat.

Val a dir que per poder assegurar taula vem trucar al matí i fer reserva, pràctica que aconsellem tan per aquest lloc com a d’altres per assegurar sempre taula i arròs.

Així doncs, visita exitosa i per repetir.

Cafè del Centre, dijous 10 de març de 2016

Arròs de Mar i Muntanya del Vallès, del Centre, del Centre de Caldes, del Centre del Vallès, del Centre del Mòn.

Antiga capital del Vallès, i potser també de la província i del país per la basta quantitat i qualitat de restes dels “romans” i potser molts més, Caldes de Montbui atesora gran quantitats de monuments, termes, ponts, fonts, molins, esglesies, ermites, adoquins, carquinyolis, Licor del Remey… i el Centre.

El Centre és una centenària entitat de Caldes, Ateneu Popular, que en els seus baixos disposa de un bar restaurant, El Cafè del Centre, que funciona a la perfecció, amb bona cuina i bon menjador. Lloc molt concorregut per la bona qualitat i bon preu del producte, al migdia hi ha un menú molt raonable i, com no, en els dijous, amb arròs.

Després de la bonica passejada pel Caldes històric, la seva font de canaletes, la seva font d’aigua calenta, la plaça de l’esglesia (o casi de la catedral, per les grans dimensions del temple), en els “corredossos” o carrers de l’antiga muralla arribem al “Centru”.

L’edifici, recentment renovat i pintat, recupera el seu esplendor i dignitat de temps passats. Es troba situat just davant d’un carrer que cantoneja amb el Pi i Margall, el carrer Major de Caldes i posterior Passeig del Remei quan més endevant es fa ample i ens porta a la pintoresca ermita i després enfila costes amunt cap el Farell o cap els Saulons i Codines.

Doncs en aquest carrer consta marcat com “La Bretxa” o lloc a on explica la placa turística que l’antiga muralla va cedir al no va poder contenir les tropes borbòniques en el setge que van sometre a la població el passat 1714 i que van passar a sang i foc tot el que van trobar… tràgics passats, mirem endavant el futur…

I tornant a lo nostre, a la façana un cavallet que ens anuncia el menú. Com que ja l’hem vist a la seva web (http://www.cafedelcentre.cat/) entrem per la porta i anem a la taula, que ja havíem encarregat, i, és que cal ser previsor, al migdia el Centre s’omple i val més avisar que esperar torn.

Demanem i amb certa rapidesa ens arriba l’arròs. I emplatat, aquí el tenim, titulat “Mar i Muntanya” ens el menjarem a la vall. I bon compte s’ha donat del mateix, bona crítica de tots, molt gustós i al punt de lo bo del terra endins i de lo bo de la mar. Hem seguit amb el festival amb el menú, de segons unes maires arrebossades, de postres bunyols i cafè per la traca i mocador.

Hem conclòs la gran jornada amb una visita a la millor pastisseria de Caldes de Montbui i de “10.000km a la redonda”, la Pastisseria Sant Antoni, que també te establiment a Sant Feliu de Codines. En plena “voràgine” xocolatera, hem vist com s’estan preparant unes mones de pasqua espectaculars que de ben segur triomfaran per Pasqua. Ja n’hem encarregat algunes, segur que faran la felicitat dels fillols i familiars.

I per marxar com Déu mana de Caldes, cal emportar-se algo de lo millor del poble, els carquinyolis, una bossa dels quals de la Pastisseria Sant Antoni que ens farà tornar el bon record de la jornada amb tan saborós dolç.

Bar Winner, dijous 26 de febrer de 2015

Dijous de campions l’avui dinat al Bar Winner de Caldes. Al carrer del General Padrós número 87 de la termal vila, mig amagat, hi trovem aquesta joia, dels campions si en fem la traducció literal del seu nom “Bar Winner”.

Local ample i funcional, amb moltes taules que donen idea de la concurrència i passió que genera entre els vilatans de Caldes, i amb una fama que traspassa les fronteres de ser un dels locals més concorreguts i populars per trobades, àpats i ocasions vàries per sortir ven parat.

Per avui dijous ens hem enfrontat al següent desafiament:

  • Entrant, a escollir entre Amanida o Suc
  • Primer, a escollir entre Amanida, Marinera, Paella Mixta o Empanada
  • Segon, a escollir entre Butifarra, Llom, Ous amb xoriç o Lluç
  • Postre i beguda

Ens han advertit que la paella estava encara marxant i que es demoraria 10 minuts, fet que amb encert ens ha fet demanar la marinera de primer i la paella  de segon. La decisió ha estat del tot encertada. Els musclos i cloïses amb salsa ens han posat en linia i ja ens han fet sucar el pà. Al moment que ha vingut la paella ens hi hem pogut entregar amb passió. La paella: sense entrebancs i sense concessions, com ens agrada, amb personalitat i originalitat i que ens ha deixat a tots en solfa. Uns postres de flan amb nata i el cafè han tancat els terços i han sigut el colofó a un gran migdia i dinar pel qual fent els honors al nom i escut de la casa, hauríem d’haver-nos posat els llaurers dels campions i pujat en lo més alt del caixó dels premiats.

Com a novetat en la visita d’avui hem comptat amb l’acompanyament d’un casi vehicle oficial que ens ha portat a fer una volta per la popular zona del Bugarai i de tornada ens ha tornat costes del Remei amunt de volta a la nostra rutina i a les nostres feines, això si, amb gran puntualitat que és d’agraïr i amb el bon record d’un gran i brillant Dijous d’Arròs.

El Remei, dijous 19 de febrer de 2015

S’acosta la Quaresma, temps de mil·lenàries costums de penitència i reflexió, on el el dejuni i l’abstinència eren guardats quaranta dies fins a la setmana santa.

Aquí però parlem de temes més mundans i vulgars, com són un dinar d’un dia qualsevol en un lloc qualsevol, per uns éssers qualsevols. La qualssevolitat però acaba allà on comença la sigularitat o bé quan un acte quotidià es converteix en un acte festiu.

Així avui hem fet la nostra petita gran festa amb el menú d’arròs d’El Remei. En aquest tradicional establiment hem gaudit de l’arròs de paella casolà, servit amb rapdiesa i atenció suficient, als que hem acompanyat amb uns suculents ous al plat, uns postres i un cafè.

El “Centre de Caldes”, interessantíssim menú

La bonica i termal vila de Caldes de Montbui està plena de nombrosos i bons racons per fer un bon menjar. Una de les propostes recents i comentades és el servei de Bar i Restaurant del “Ateneu Demoncràtic i Progressista El Centre”. El Cafè del Centre o “El Centru” s’ha renovat i és manté actiu com sempre i un jove, cooperatiu i preparat equip va rutllar el bar restaurant de mil maravellés.

Al migdia és serveix un interessant menú: ràpid, molt bé i de preu correcte, i per tan el donem per repetible i sovint. El local té una gran sala on se serveixen des de tapes, begudes, combinats, …  a plats ben elaborats combinats amb una calurosa estufa i un escenari a on tot sovint es fan tot tipus d’actuacions amb una cartellera d’activitats de categoria.

La visita s’ha fet en divendres i el menu tenia moltes opcions, hi tornarem algun dijous per si podem trobar el nostre preuat arròs del dijous!

 

Olimpo, dinar dijous 22 de gener de 2015

Sorpresa!

Després de passar-hi cada dia per davant un munt de vegades i de tenir-lo present com un dels llocs mítics, avui hem trencat l’habitual rutina de enfilar cap al Moianès i ens hem quedat a la cuneta de última frontera de la plana del Vallès amb les “muntanyes del Preprineu”. Hi ha qui explica la llegenda que aquesta casa de menjars ja funcionava al temps dels grecs i aquests van ser els que li van posar el nom “Olimpo”, ja que en aquell temps la carretera s’acabava allà i quedava a dalt de una muntanya que els semblava molt alta, per que els va recordar la casa a on menjàven les seves divinitats… pot ser un tema per estudiar però ho deixem pels lletraferits i savis que ja n’hi ha!

Anem als assumptes terrenals i estomacals que aquí ens citen. Fàcil aparcament a peu de cuneta, galeria amb vidrera avui molt acollidora perqué el sol de migdia hi donava de plè, i menjador amb entrada directe. Brasa a la dreta de la porta al final de la barra que presideix la sala. Sense concessions i a lo pràctic. Taules repartides i tele amb el 324 enxufat. La casa amb bona representació de parroquians que semblen fidels. Tots entregats a la tasca. Pissarra amb informació del menú, amb diverses opcions que ni miram. Arròs! I que bó! Sense filigranes però contundent i gustós arròs amb carn, com una paella de muntanya.

I lo millor, de segon que voleu? De brasa el que volgueu! Doncs secret, i quin secret! Recital d’aquesta exquisida peça porcina cuinada a la brasa de llenya.

De postre també bones opcions, hem caigut a la temptació del flam amb nata, flam boníssim. Amb un cafè hem rematat el dinar però els fumadors han repetit al sortir a fora a aprofitar el solet i a gaudir del seu fum.

Possibles conclusions:

Menu: molt bé, la possibilitat de combinar brasa sols apta pels baixos en colesterol. *****

Arròs: sense concessions. Clàssic amb carn, de muntanya. ****

Segons: excel·lent brasa, el secret per mantenir-lo secret no fos cas ens l’esguerrin *****

Postres: bé, el flam molt bó. ***

Cafè, vi, gasosa i aigua: bé, correcte ***

Preu: 11,30 € amb el menú i cafè. Correcte ***

Servei: ràpid i per feina, com ha de ser entre setmana ***

Acolliment: bé, amb atenció i servei atent ***

Recomanable: si, per repetir ****

Propera setmana més! Es parla d’una anada a la Fonda Rius de Sant Llorenç! I és que després de l’arròs, de la brasa, del postre i del cafè tots son molt valents i plens d’energia per nous capitols!

El Remei, dinar dijous 23 d’octubre de 2014

Clàssic de clàssic, podríem dir que etern, és el Remei de Caldes. Impassible al temps i als canvis, sempre, sempre hi és. El darrer punt de civilització calderina, el darrer revolt que fins que van fer la variant marcava la última frontera entre la plana i la muntanya. I tot davant de l’Ermita del Remei, punt de gran devoció i efecte de tots els calderins i vallesans.

El revolt, convenientment adequat i arranjat fa uns anys, fa goig. Antigament els adoquins havien sigut el maldecap de motoristes i cremats diversos que amb la humitat o quatre gotes havien aterrissat per la poca adherència del genuí adoquí calderí, tan estimat com odiat per uns i altres, però aquest tema mereix menció no en altres espais no en aquest.

Pot ser el Remei el referent del menú clàssic? Podria ser-ho: menú clar i senzill, amb arròs els dijous, servei molt ràpid i preu ajustat. Davant però de tan clacissisme hom però debat sobre si convé treballar més el sabor per donar-li un punt més personal o donar també més personalitat a la sala i a l’entorn. El debat però és llarg i acaba en taules, pel que s’acorda posar nova data per repetir trobada i tornar-ne a menjar i parlar.

Dades El Remei:

  • Restaurant El Remei
  • Adreça: Passeig El Remei, s/n
  • Població: Caldes de Montbui, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya.
  • Telèfon: 93 865 00 02
  • Web: www.elremei.es