Un dijous qualsevol, el 12 de maig de 2016, un matí d’anar de bòlit i ni pensar que és dijous… és quasi la una i trucada! Que fem! Va… Va!
I pim pam trucada al Paco i pam ja tenim taula parada i arròs negre del Paco que ens espera. I així tal qual inspiració un Arròs Negre impressionant que ens posa a tó i ens omple d’energia per continuar un dia a tope.
Molt bé Paco, endavant Centre Cívic de Sant Feliu!
Taula de cinc per la una i quart. No ha costat gaire fer bona i nombrosa convocatòria, d’uns dies ençà estem trobant a faltar el bon temps i avui el dia prometia un dijous de primavera complert. Al matí fresqueta i pluja i al migdia, màgia, surt el sol a la hora de l’arròs! Enfilem la Quintana de Sant Feliu i al mig, com el dijous, a la mateixa distancia que de la Plaça que a la Font dels Albes, ben apressats abans i després, ens ajuntem als Tr3s Tombs.
Els Dijous als Tombs son especials, l’arròs ve de segon i de primer vermut, fet que genera una entretinguda sobretaula on els temes més mundans es tornen apassionants. I després de l’agradable vermut, ens arriben dos “Senyorets” com dos sols, apa aquí! Ben aparcats, els comencem a despatxar i com senyors, i en sense feina, la sinfonia del bon arròs s’intensifica. I per repetir! Festival! Ens ha agradat aquest gust i fons intens de l’arròs, del sofregit, del brou i de la verdura i carn cuita al bon tempo del arròs. Fantàstic!
Hem repetit tantes vegades que no hi ha hagut lloc pel postres. Això si un cafè, i ben puntuals que avui és dia de feina, ens despedim de l’Angel i l’Eva molt agraïts d’aquesta petita gran festa que és dinar un dijous amb l’arròs dels Tr3s Tombs! Fins aviat!
Gran dijous de primavera de la Fonda Safaja i Festival d’espàrrecs “estriguerus” a les cunetes i marges.
Tornada al “feudo” safajenc per la porta gran, després d’uns dies entre setmana santa i excursions pel Vallès tornem al quarter general a on ens guarden taula amb el grans mestres.
Avui debat interessant a la taula, primer de temes mundanos i després més a lo nostre, d’arrosos. Com ha de ser un bon arròs? Paella? Cassola? Amb pebrot? Amb pèsols? És com parlar del sexe dels àngels! Per gustos colors!
El d’avui un bon arròs, ara bé, sense unanimitat però tampoc podem generalitzar ja que segons si és la primera paella o segona a vegades surten algo diferents.
El que si ha estat espectacular és el dia de primavera que ha fet, després del Festival de dinar i postres, hem fet el cafè a fora, a la terrassa amb el sol i amb el bon aire que passava.
I de tornada, un nou dijous, hi ha hagut qui s’ha atravit per fer la digestió fer un passeig per les cunetes i marges i s’ha fet un homenatge al espàrrec silvestre, bona nota al esparregueru dels dijous que ens pocs minuts ha recollit una mà de triguerus que faran una bona truita aquest vespre.
A gaudir de la primavera!
Migdia primaveral a la Vall del Tenes, a les faldes dels Cingles de Bertí. El Riu Tenes baixava generós i desfilava animadament entre les hortes i secants de Riells per perdre’s Fai avall. Finalment va arribar algo de pluja i els arbres i plantes han pogut esclatar de verdor i florir per complir el cicle de les estacions
Parada i fonda a Can Oliveras, menú de dijous 7 d’abril de 2016, amb vista privilegiada a la zona, amb un menjador que fa d’atalaia de la part alta de la Vall del Tenes.
Parlem d’arròs que és al que anem, però primer una amanida verda que ha fet el seu paper d’aperitiu junt amb unes torrades amb all i oli de la casa. I l’arròs, que ha tingut molt bona crítica, en ració abundant. Caldós amb tocino, pollastre, musclos, calamar i gamba, pèsol i pebrot vermell i verd, de bon gust i equilibrat que ha fet les delícies dels assistents. El festival ha continuat amb els segons, pollastre i conill a la brasa uns i sardines a la brasa els altres. Els postres no s’han perdonat i han caigut braça de gitano i crema catalana, com un campions, amb cafès i distreta sobretaula por concloure la petita gran festa que és un bon dinar de dijous d’arròs.
Destacar també les informacions que ens arriben de la costa, avui de la costa de Barcelona, a Castelldefels, on també consta que s’hi ha fet un excel·lent arròs a “Barracuda”, a peu de platja, amb un sol i vista excel·lents.
Així doncs en aquesta setmana 14 del 2016 fem recompte i en donem 12 amb arròs, fet que ens encoratja a seguir a esperar que per la propera setmana tinguem més i millor Dijous Arròs!
Avui després d’uns dijous de “tournee” tornada a Safaja. Dijous ventós i d’aire frescot. Puntuals a la cita enfilem Coll de Poses i en un moment ja som als bancs de fusta del menjador del Bar de la Fonda. Avui arribem dels primers i tenim lloc a presidència. Les “forçes vives” arriben una mica més tard, han tingut entreteniments administratius i arriben estranyament mansois i semblen desgants. Tot i això agafem ritme i de seguida ens arriba l’arròs, ració generosa i bona presència però avui ens ve sense la força i sabor que ens té acostumats, sembla que el vent li ha fet perdre la força. Tot i això passa bé i seguim endavant, conill amb bolets i fresons per completar el menú.
El vent s’emporta els núvols i ens deixa un bon sol que ens anima a sortir a fora a pendre el cafè. Parem una taula i cadires a la terrasseta de creuant la carretera i allà despatxem el cafè i una bona tertúlia que s’acaba ràpid perquè l’aire és fresquet i no ànima a entretenir-se. Entrem a dins a tornar les tasses, passem comptes i ens acomiadem, un nou dijous i com sempre amb arròs.
La propers setmana, més i millor. Dijous, Arròs!
Dijous, 18 de febrer, 2016, hivern, migdia fred però assolellat. Hora de dinar. Avui dijous convocatòria molt especial d’arròs en un lloc especial. Ja sentim “la llamada”!
Desplaçament en vehicle 4×4 creuant torrents, boscaines de pins, alzines i bardissars i boniques pistes de mitja muntanya, a la Catalaunya interior i al interior del interior, que ens obre la vista i la gana.
Ja arribem, som a la Masia, feia estona veiem com albiraven els vessants de la seva teulada. Voregem els camps i feixes que la rodegen i arribem. Travessem el barri i seguim fins l’era, que fa una bonica i ample plaça que il·lumina i connecta la Masia i les seves dependències, on veiem també uns estables i gàbies amb gallines i aviram, nets i curiosos, quin goig, i a fora, unes gallines que campen a “les seves amples”, bestiar i paisatge feliços…
I passem a la cuina menjador, orientada a migdia on una finestra ens omple de llum i una càlida llar de focs ens escalfa. Entrem i ens acomoden en una taula amb els seus bancs de fusta ja posada i ben parada.
L’Antònia avui ha matinat de valent i ja ho té tot a punt i ens ha preparat un arròs especialitat de la casa. La cassola d’arròs està tapada amb un drap, quan s’apaga el foc s’ha de tapar perquè s’acabi de fer per dins. I el millor moment, el destape, tret el drap veiem la cassola en el seu esplendor amb un bellissim aspecte i una oloreta que entra sola. L’arròs bé acompanyat de musclús, gamba pelada, espàrrecs, pèsols, pop i calamar. La qüestió és que està impresionantment boníssim i espectacular, al punt! Fantàstic! I amb repetició que ens fa adonar que quan es refreda una mica també agafa un nou matís encara més bo.
Acompanyament a base d’escarola, ceballot i pebrot escalivat, tot de la casa, tot espectacularment deliciós amb gran sabor. Destacar també la bodega de la casa de la que ha sortit un boníssim vi Italià, sobre rodes i pedals, el de la XIX “L’Eroico” que ha combinat molt bé amb l’arròs.
I si l’arrancada ha estat de campionat del mòn, acabem amb els postres en plan de jocs olimpics: que vingui la banda municipal, l’orquestra de Barcelona, el Cor del Liceu i la escolania de Montserrat en pleno i entonin el la salve a la Glòria Divina!
Flam d’Ou, si d’ou, allò que fan les gallines gallines, aquelles que hem vist als corrals i estables i campant feliçment. Doncs senyors avui hem tornat a veure lo que és un flam i lo que és un ou, i lo senzills i exquisits que poden ser… De l’arròs ja ha quedat ben clar! Vet-ho aquí qui sap lo que ens mengem i comprem per aquests móns de Déu…
Mes esquisideses de Masia, aquestes però no de la casa sino de ultramar, el cafè preparat a la vietnamita del cafè de mustela. Si, muestela, weasel en anglès, una bèstia que menja els grans de cafè i quan els evacua en recullen els excrements, els netejen i els tracten i en surt un cafè molt apreciat i d’un gust i dolçor únics. Doncs avui remat per l’esquadra amb aquest extraordinari cafè i unes gotes de licors anyencs per fer una gran sobretaula, de la que no ens n’haguéssim aixecat si no fos per les ditxoses obligacions… si mai hi ha un aiguat de dies o una nevada de pams, que ens agafi en un lloc així i poguem esperar varios dies a que arribin els equips de rescat!
Resumint, Festival amb majúscula i arròs inoblidable, gràcies de veritat a l’Antònia i a l’Andreu per aquest gran dinar i gran dia que han fet d’aquest petit moment una gran jornada per recordar.
Dijous, Arròs!
Dijous d’arròs hivernal avui als confins del Moianès. Plugim i fresqueta a la ribera del Tenes i als peus del majestuosos faigs dels contraforts del Plà del Badó.
Avui hem anat per feina amb l’arròs Fonda i hem gaudit més del txurrasco de segon i dels postres, que avui eren la coca de llardons pendent de dijous passat, i sens dubte, és el que ha triomfat en aquest nou peregrintatje del dijous.
Repetim arròs i repetiríem cada setmana a Can Oliveras!
Dijous de Sant Sebastià i vigília de Sant Vicens patró de Riells del Fai.
La Vall Blanca, la Vallderrós, la Vallroja i la Vall del Tenes, a qual millor vall de tan privilegiat enclavament, presidit per Can Oliveras a on de ben segur el savi creador es va inspirar, i sent atrevits, pensant que un dijous com avui en el paradís hi va fer el lloc i els homes per què gaudissin de l’arròs.
I així disposat, bon fer de visitar-ho i gaudir-ho. Servei impecable que en un très i no res organitza la comanda i en un moment ja porta una fresca amanida de senyal que en breu arriba lo bó. Arròs calent i caldós, amb carn i peix, mar i muntanya, dolç i salat, brillant sardana que amb bon ritme passa i de bon gust i sentit omple.
El pollastre rostit remata el vers i converteix en poema el seguir de l’arròs. Els postres també de de nivell, braç de nata o crema donen toc i preparen pel cafè que anuncia la sobretaula i la fi de la trobada per pensar que, en breu, dijous que ve nou tocarà un altre arròs.
I quin dia de primavera que feia! Aquest hivern fa amagos però no acaba mai d’arrancar, quin sol i quines vistes sobre els Cingles de Bertí, com ha valgut la pena aquest dijous arròs!
Tarda d’hivern però amb bon arròs, a Can Oliveras, a Riells del Fai, a aixopluc dels Cingles de Bertí.
Concorreguda convocatòria la que avui ha enfilat la vall del enguany escadusser Riu Tenes. Molta sequera i poc hivern en uns Cingles desdibuixats per la parsimònia del temps.
Però a mig aire de la Vall per recuperar forces i il·luminar l’esperit, parada i repostatge a Can Oliveras, i aconseguit amb escreix.
Sempre ple de fidels comensals, cada dijous i especialment avui ha estat celebrat el menu amb l’arròs a la paella de la vall del tenes. Caldós i un pèl crú però saborós i ben afinat ha deixat a tothom content i amb ganes de seguir amb el festí. De segon han triomfat les galtes a la brasa i el pollastre rostit i els més valents s’han atrevit a rematar-ho amb postres.
Cafè i una breu tertúlia han posat la guinda a la breu però magnífica estona del dina del dijous amb arròs.
Dijous... Arròs! 