Arròs de dijous de llibre el viscut avui al migdia a la part alta de la riba del Tenes, a la safajenca Fonda del mateix nom. Diem de llibre perqué és com creiem que hauria de ser l’esperit d’un dinar de menu de feiner per fer una petita festa major entre una dura jornada de treball.

El sol lluia fort avui al migdia al Moianès després de la jornada siberiana d’ahir, i ja poca neu quedava als marges de les carreteres i sols es veia el record blanc a les parts més obagues. L’aire era glaçat però el sol escalfava de valent, però és dijous i no ens entretenim a fora i ja entrem directes al menjador de la popular casa safajenca.

Hem fet bé ja que hem anat puntuals i avui tenim lloc a la “taula presidencial” que és com està a tribuna del Camp Nou o més. I a més només arribar ens diuen que l’arrós surt en vuit minuts, diem que endavant i tenim el temps just de fer un glop d’aigua, sucar una torradeta amb l’allioli marca de la casa i pam, ja tenim a la “criatura” davant”. S’ha fet el silenci i a lo que anàvem, i hem anat molt bé, arròs al punt i per feina.

Mentrestant, han anat arribant més peregrins i la taula s’ha anat omplint, així com la conversa enriquint. De segons ta triunfat un tall de pollastre a la brasa que feia la rodona del plat, hem estat valents i l’hem fet passar, entre una conversa de batalletes que ens ha fet escurar l’ossam de la cuixa i ni ens n’hem adonat.

Postre i cafè, entre converses de records que han millorat amb els projectes del proper cap de setmana, el que assegura que a la propera setmana  segur que hi ha encara més per menjar i per explicar.

I en tot això ens acomiadem i tirem avall, tot just les tres i cinc, per tan hem complert objectius, hem passat molt bona estona i ens queda tot el llarg de la tarda per acabar el que tenim empantanegat a les feines. Resumint doncs, objectius complerts en els termes, per tan jornada rodona i la qualifiquem “de llibre” amb el benentés que ha estat el que ha de ser.

Aquí us posem algunes fotos del “subjecte actiu” d’avui, l’arròs de llibre de la jornada. També retratat l’objecte persistent que recordarem nosaltres i els nostres acompanyants fins ben entrada la vesprada.