Can Oliveras, dijous 15 d’octubre de 2015

Gran dijous d’arròs a Can Oliveras, a Riells del Fai.

Dia radiant a la vall de Riells del Fai. Als peus dels Cingles de Bertí, sota l’atenta mirada del mil·lenari Monestir Romànic Troglodític de Sant Miquel del Fai, espectacular menú amb arròs a Can Oliveras.

Popular i sempre concorregut, la llamada del arròs ens ha tornat a portar en aquest establiment que en primer pis disposa d’uns esplèndids finestrals des d’on és menja primer amb els ulls i després amb l’ànima.

Un servei molt atent i molt ràpid et situa en una de les taules i en un moment tens les begudes i la llista del menu. En un moment en prenen nota i en el segon moment ja tens l’amanida d’entrant a la taula. I ecara no estàs a la segona fulla de l’enciam i ja et vé ell, calent i desafiant, el plat d’arròs. Ben composat i amb bon color, arròs clàssic amb gamba, carn i pèsol, que un obrir i tancar d’ulls passa com els àngels. Encara no t’has refet d’aquesta alegria per l’estomac que ja tens a punt el segon plat, que tan pollastre com costella com seitó posen bon fonament a l’arròs i et completen la digestió. De postre culminem la festa amb un braç de gitano de nata i un que prenem a fora a unes taules que amb un bon solet de tardor i unes fumades per tabasquistes posen la guinda a la jornada.

Per tan, molt recomanable aquesta visita a aquest clàssic establiment del Vallès Oriental referent del menu i mirador de les millores vistes de la Vallroja dels Cingles de Bertí.

Us posem algunes fotos de la visita. Gaudiu!

 

Can Oliveras

Carrer La Sagrera, 6, Riells del Fai (Bigues i Riells)

telèfon: 93 865 88 92

web: http://www.restaurantcanoliveras.com

email: info@restaurantcanoliveras.com

 

Fonda Sant Quirze, dijous 23 d’abril de 2015

Sant Jordi amb Arròs de Dijous. La bonica i literaria festa en laborable de les roses i llibres enguany ha estat en dijous i per tan ha pogut gaudir també de un bon arròs de dijous.

La inspiració i la festa també va arribar als fogons de la Fonda i podríem dir que vam poder gaudir de un dels arrossos fonda més celebrats de l’any.

Arribats puntuals a la rivera del Riu Tenes, a l’exterior de la Fonda i amb un sol primaveral hi havia la parada de l’associació de pares i mares de Sant Quirze amb roses i llibres que ja van deixar a entreveure que la jornada prometia festa. Malgrat que l’expedició va pujar justa de components i de temps, aquests van trovar bon lloc taula presidencial de la Fonda a on van poder gaduir del dinar amb altres grans arrossaires i fidels comensals de la casa.

El fet d’anar d’hora va tornar a jugar a favor i l’arròs de la primera paella va sortir casi al moment. Un arròs al punt i de gust excel·lent i amb la justa companyia de sofregits, brous i bèsties marines encloscades i sense, va ser l’admiració de tots. Els segons també van triunfar, el salmó i les mandonguilles al punt van ser de l’agrat de tothom. De postres els iogurts i la crema van cloure la sessió de plats i obrir la dels cafès. El sector del Vallès mereix una autocrítica ja que argumentant manca de temps després del cafè vem marxar escopetejats. El sector Moianès, va mantenir el tipo amb els cafès i els van allargar amb unes ginebres tòniques. Si, amb enveja, els vàrem deixar allà amb dues copes, millors que les que pot tenir qualsevol vencedor de prova esportiva. La ginebra del Joan amb llimona, gel, aigua tònica i segur que una bona estona més després del gran dinar junt amb una bona i divertida tertúlia … que es pot demanar en la diada de Sant Jordi!

Destacar que la taula presidencial va ser unànim en el veredicte i la cuina i el servei van merèixer la felicitació i agraïment per l’arròs i dinar.

Tot Kafe, dijous 12 de març de 2015

Ahir Arròs de Dijous ho va tenir Tot molt fàcil i en safata per poder fer una gran festa de l’arròs dels dijous. Sense tenir que tocar cotxe ni aparcament i com aquell qui diu servit com a casa i al costat de casa, ens vem desplaçar al popular Tot Kafè situat al carrer Travessia de Sant Feliu.

Ja ens havien donat l’alerta que el Luis i la Mari tenien un arròs de “perill” i per això els nostres “ojeadors” ja van fer una visita. El dijous a mig matí varem fer recompte i ja ho varem deixar encarregat: taula per sis a les dues.

I puntuals nosaltres i ells ens presentaven en punt la paella de l’arròs, fet d’agraïr ja que vàrem poder veure i conèixer allo que després ens van enplatar. Destacar també la rapidesa i atenció amb la que ens van parar la taula i servir uns entrants d’amanides i gambes, així com un fresquíssim Verdejo que ens va posar a tó i en solfa pel gran moment.

I una generosa ració d’arrós de dijous, que va ser comentada pel bon sabor i gust. Destacar les opinions que van en van remarcar la particularitat de ser menys caldós i els pèsols que el feien suau i gustós. La opinió de tots els comensals va ser la de felicitar  la cuinera i a tot l’equip perqué es van entregar a la causa i van fer que un simple arròs de migdia dijous fós una gran i llarga festa, que es va rematar amb uns postres i amb uns cafès a la terrassa de fora.

Mentre menjàvem l’arròs i brindàvem amb el fresquíssim Verdejo ens preguntàvem si és que no sentíem el mar i l’estiu, doncs era tal i bona la sensació de la combinació que ens traslladava a un xiringutio de platja i ens sentíem com en unes vacances estivals… tot el que es pot demanar a un arròs o un arròs total…

A la terrassa de fora vem aprofitar que feia un dia radiant i vem acompanyar els cafès amb unes pastes que van permetre fer una bona tertúlia en que els fumadors també van poder fer les seves pràctiques tabaqueres. Total, un arròs i un tot molt bé, i podem dir de tot, que del tot cafè el cafè és el tot però que també té de tot i que té un arròs total, total que del tot recomanable del tot.

I en tot això, total, eren poc més de les tres i ja vàrem poder tornara a la nostra gris rutina després de un gran moment que malgrat ser molt curt va semblar com tot un dia de vacances estivals a la platja del millor xiringuito. Coses de l’arròs!

I una altre pota de la vella Quaresma que salta avui ja falta menys per Setmana Santa!

Fonda Safaja, dinar dijous 5 de febrer de 2015

Arròs de dijous de llibre el viscut avui al migdia a la part alta de la riba del Tenes, a la safajenca Fonda del mateix nom. Diem de llibre perqué és com creiem que hauria de ser l’esperit d’un dinar de menu de feiner per fer una petita festa major entre una dura jornada de treball.

El sol lluia fort avui al migdia al Moianès després de la jornada siberiana d’ahir, i ja poca neu quedava als marges de les carreteres i sols es veia el record blanc a les parts més obagues. L’aire era glaçat però el sol escalfava de valent, però és dijous i no ens entretenim a fora i ja entrem directes al menjador de la popular casa safajenca.

Hem fet bé ja que hem anat puntuals i avui tenim lloc a la “taula presidencial” que és com està a tribuna del Camp Nou o més. I a més només arribar ens diuen que l’arrós surt en vuit minuts, diem que endavant i tenim el temps just de fer un glop d’aigua, sucar una torradeta amb l’allioli marca de la casa i pam, ja tenim a la “criatura” davant”. S’ha fet el silenci i a lo que anàvem, i hem anat molt bé, arròs al punt i per feina.

Mentrestant, han anat arribant més peregrins i la taula s’ha anat omplint, així com la conversa enriquint. De segons ta triunfat un tall de pollastre a la brasa que feia la rodona del plat, hem estat valents i l’hem fet passar, entre una conversa de batalletes que ens ha fet escurar l’ossam de la cuixa i ni ens n’hem adonat.

Postre i cafè, entre converses de records que han millorat amb els projectes del proper cap de setmana, el que assegura que a la propera setmana  segur que hi ha encara més per menjar i per explicar.

I en tot això ens acomiadem i tirem avall, tot just les tres i cinc, per tan hem complert objectius, hem passat molt bona estona i ens queda tot el llarg de la tarda per acabar el que tenim empantanegat a les feines. Resumint doncs, objectius complerts en els termes, per tan jornada rodona i la qualifiquem “de llibre” amb el benentés que ha estat el que ha de ser.

Aquí us posem algunes fotos del “subjecte actiu” d’avui, l’arròs de llibre de la jornada. També retratat l’objecte persistent que recordarem nosaltres i els nostres acompanyants fins ben entrada la vesprada.