Inspiracions del Pau Corderas del Pepa Tomate

El Pepa Tomate és un jove veterà restaurant de Barcelona, situat al cor del popular barri de Gràcia. Allà hi exerceix el jove Xef Pau Corderas, que seguim amb devoció des de fa molts anys i que ens encandila amb les seves bones propostes i bon fer.

Una de les seves darreres inspiracions de la que ens arribar reportatge va ser un menú de caça elaborat expressament i que es va servir el passat dissabte 14 de maig. Malgrat no s’hi va servir arròs i no era en dijous, creiem interessant compartir aquest esdeveniment amb els nostres seguidors.

Els participants en el sopar vàren sortir entusiasmats i ens van enviar  fantàstiques crítiques, que esperem que algun d’ells comparteixi al blog o facebook malgrat els dies que hem trigat a pujar la publicació.

El Pepa Tomate: http://www.pepatomate.com

Aquí teniu les poques però suculentes fotos que ens han arribat de l’esdeveniment:

 

Centre Cívic de Sant Feliu, dijous 12 de maig de 2016

Un dijous qualsevol, el 12 de maig de 2016, un matí d’anar de bòlit i ni pensar que és dijous… és quasi la una i trucada! Que fem! Va… Va!

I pim pam trucada al Paco i pam ja tenim taula parada i arròs negre del Paco que ens espera. I així tal qual inspiració un Arròs Negre impressionant que ens posa a tó i ens omple d’energia per continuar un dia a tope.

Molt bé Paco, endavant Centre Cívic de Sant Feliu!

Arrossos a Menorca: el Club Nàutic de Binisaufa, 8 de maig de 2016

No estem davant de un arròs de dijous de menú, però en una escapada de cap de setmana a Menorca la febre arrossera ens va continuar i ens ve molt de gust compartir-ho.

El Club Nàutic de Binisaufa és un enclavament privilegiat de la zona oriental de Menorca. Lluny de les zones més poblades i turístiques, més aviat és un lloc de pas ja que les platges o cales properes estan a certa distància.

Això li dona una tranquil·litat i serenitat ideal per gaudir d’aquell arròs tranquil i somer que permet fusionar-lo lentament amb la pàtina del mar. Com un xiringuito de platja al costat del camí, una petita però magnífica terrassa ens posa d’atalaies a aquest petit racó pintoresc. Les barquetes del Club Nàutic aparcades davant li donen el remat al toc mariner de la contrada.

Pel que fa als arrosos impecables i al punt. Com que érem colla, en vàrem demanar dos i així vàrem combinar. Un de mariner i un de pollastre amb farigola que van fer les nostres delícies.

Va ser tot un privilegi que tan de bo podem repetir, com ens agrada l’arròs a Menorca!

 

Els Tr3s Tombs, Dijous 21 d’abril de 2016

Taula de cinc per la una i quart. No ha costat gaire fer bona i nombrosa convocatòria, d’uns dies ençà estem trobant a faltar el bon temps i avui el dia prometia un dijous de primavera complert. Al matí fresqueta i pluja i al migdia, màgia, surt el sol a la hora de l’arròs! Enfilem la Quintana de Sant Feliu i al mig, com el dijous, a la mateixa distancia que de la Plaça que a la Font dels Albes, ben apressats abans i després, ens ajuntem als Tr3s Tombs.

Els Dijous als Tombs son especials, l’arròs ve de segon i de primer vermut, fet que genera una entretinguda sobretaula on els temes més mundans es tornen apassionants. I després de l’agradable vermut, ens arriben dos “Senyorets” com dos sols, apa aquí! Ben aparcats, els comencem a despatxar i com senyors, i en sense feina, la sinfonia del bon arròs s’intensifica. I per repetir! Festival! Ens ha agradat aquest gust i fons intens de l’arròs, del sofregit, del brou i de la verdura i carn cuita al bon tempo del arròs. Fantàstic!

Hem repetit tantes vegades que no hi ha hagut lloc pel postres. Això si un cafè, i ben puntuals que avui és dia de feina, ens despedim de l’Angel i l’Eva molt agraïts d’aquesta petita gran festa que és dinar un dijous amb l’arròs dels Tr3s Tombs! Fins aviat!

 

 

Fonda Safaja, dijous 14 d’abril de 2016

Gran dijous de primavera de la Fonda Safaja i Festival d’espàrrecs “estriguerus” a les cunetes i marges.

Tornada al “feudo” safajenc per la porta gran, després d’uns dies entre setmana santa i excursions pel Vallès tornem al quarter general a on ens guarden taula amb el grans mestres.

Avui debat interessant a la taula, primer de temes mundanos i després més a lo nostre, d’arrosos. Com ha de ser un bon arròs? Paella? Cassola? Amb pebrot? Amb pèsols? És com parlar del sexe dels àngels! Per gustos colors!

El d’avui un bon arròs, ara bé, sense unanimitat però tampoc podem generalitzar ja que segons si és la primera paella o segona a vegades surten algo diferents.

El que si ha estat espectacular és el dia de primavera que ha fet, després del Festival de dinar i postres, hem fet el cafè a fora, a la terrassa amb el sol i amb el bon aire que passava.

I de tornada, un nou dijous, hi ha hagut qui s’ha atravit per fer la digestió fer un passeig per les cunetes i marges i s’ha fet un homenatge al espàrrec silvestre, bona nota al esparregueru dels dijous que ens pocs minuts ha recollit una mà de triguerus que faran una bona truita aquest vespre.

A gaudir de la primavera!

Can Oliveras, dijous 7 d’abril de 2016

Migdia primaveral a la Vall del Tenes, a les faldes dels Cingles de Bertí. El Riu Tenes baixava generós i desfilava animadament entre les hortes i secants de Riells per perdre’s Fai avall. Finalment va arribar algo de pluja i els arbres i plantes han pogut esclatar de verdor i florir per complir el cicle de les estacions

Parada i fonda a Can Oliveras, menú de dijous 7 d’abril de 2016, amb vista privilegiada a la zona, amb un menjador que fa d’atalaia de la part alta de la Vall del Tenes.

Parlem d’arròs que és al que anem, però primer una amanida verda que ha fet el seu paper d’aperitiu junt amb unes torrades amb all i oli de la casa. I l’arròs, que ha tingut molt bona crítica, en ració abundant. Caldós amb tocino, pollastre, musclos, calamar i gamba, pèsol i pebrot vermell i verd, de bon gust i equilibrat que ha fet les delícies dels assistents. El festival ha continuat amb els segons, pollastre i conill a la brasa uns i sardines a la brasa els altres. Els postres no s’han perdonat i han caigut braça de gitano i crema catalana, com un campions, amb cafès i distreta sobretaula por concloure la petita gran festa que és un bon dinar de dijous d’arròs.

Destacar també les informacions que ens arriben de la costa, avui de la costa de Barcelona, a Castelldefels, on també consta que s’hi ha fet un excel·lent arròs a “Barracuda”, a peu de platja, amb un sol i vista excel·lents.

Així doncs en aquesta setmana 14 del 2016 fem recompte i en donem 12 amb arròs, fet que ens encoratja a seguir a esperar que per la propera setmana tinguem més i millor Dijous Arròs!

Fonda Safaja, dijous 3 de març de 2016

Avui després d’uns dijous de “tournee” tornada a Safaja. Dijous ventós i d’aire frescot. Puntuals a la cita enfilem Coll de Poses i en un moment ja som als bancs de fusta del menjador del Bar de la Fonda. Avui arribem dels primers i tenim lloc a presidència. Les “forçes vives” arriben una mica més tard, han tingut entreteniments administratius i arriben estranyament mansois i semblen desgants. Tot i això agafem ritme i de seguida ens arriba l’arròs, ració generosa i bona presència però avui ens ve sense la força i sabor que ens té acostumats, sembla que el vent li ha fet perdre la força. Tot i això passa bé i seguim endavant, conill amb bolets i fresons per completar el menú.

El vent s’emporta els núvols i ens deixa un bon sol que ens anima a sortir a fora a pendre el cafè. Parem una taula i cadires a la terrasseta de creuant la carretera i allà despatxem el cafè i una bona tertúlia que s’acaba ràpid perquè l’aire és fresquet i no ànima a entretenir-se. Entrem a dins a tornar les tasses, passem comptes i ens acomiadem, un nou dijous i com sempre amb arròs.

La propers setmana, més i millor. Dijous, Arròs!

 

 

Fonda Rius, dijous 25 de febrer de 2016

Amb uns dies de retard arriba la crònica d’un repte assolit. En una de les nostres primeres entrades en el dijousarros, del 25 de gener de 2015 ens posàvem com a repte visitar la mítica Fonda Rius de Sant Llorença Savall, al Vallès Occidental.

Doncs al cap de un any i un mes, visita, arròs de ceps i menu complert com uns campions! La visita però va ser en super petit comitè, va ser complicat encaixar les sempre “apratades” agendes dels arrossers. Fer les sinuoses corbes i gaudir de les espectaculars vistes de les serres llorençanes van valdre la pena i ens van deixar feliços i contents i amb moltes ganes de tornar.

De la visita destaquem el gran nivell de l’arròs de ceps, molt gustós, sabrós i en ració abundant. El vem disfrutar. Vem acompanyar el festival amb uns calamars planxa de segon i flan de la casa de postre, també a gran nivell. Una Fonda amb molta solera i empenta que ens fa fer gaudir a nosaltres i a una gran concurrència en un menjador animat i amb bones vistes.

Sols podem dir una cosa, Tornarem! I esperem sigui aviat!

Llàstima que vàrem estar menguats de memòria i ens vàrem deixar els telèfons al cotxe i no vàrem poder fer fotografies, les que ara posarem son de la hemeroteca i de la crònica que fa a la casa la revista “Vallesos”.

 

 

Arròs de Masia, dijous 18 de febrer de 2016

Dijous, 18 de febrer, 2016, hivern, migdia fred però assolellat. Hora de dinar. Avui dijous convocatòria molt especial d’arròs en un lloc especial. Ja sentim “la llamada”!

Desplaçament en vehicle 4×4 creuant torrents, boscaines de pins, alzines i bardissars i boniques pistes de mitja muntanya, a la Catalaunya interior i al interior del interior, que ens obre la vista i la gana.

Ja arribem, som a la Masia, feia estona veiem com albiraven els vessants de la seva teulada. Voregem els camps i feixes que la rodegen i arribem. Travessem el barri i seguim fins l’era, que fa una bonica i ample plaça que il·lumina i connecta la Masia i les seves dependències, on veiem també uns estables i gàbies amb gallines i aviram, nets i curiosos, quin goig, i a fora, unes gallines que campen a “les seves amples”, bestiar i paisatge feliços…

I passem a la cuina menjador, orientada a migdia on una finestra ens omple de llum i una càlida llar de focs ens escalfa. Entrem i ens acomoden en una taula amb els seus bancs de fusta ja posada i ben parada.

L’Antònia avui ha matinat de valent i ja ho té tot a punt i ens ha preparat un arròs especialitat de la casa. La cassola d’arròs està tapada amb un drap, quan s’apaga el foc s’ha de tapar perquè s’acabi de fer per dins. I el millor moment, el destape, tret el drap veiem la cassola en el seu esplendor amb un bellissim aspecte i una oloreta que entra sola. L’arròs bé acompanyat de musclús, gamba pelada, espàrrecs, pèsols, pop i calamar. La qüestió és que està impresionantment boníssim i espectacular, al punt! Fantàstic! I amb repetició que ens fa adonar que quan es refreda una mica també agafa un nou matís encara més bo.

Acompanyament a base d’escarola, ceballot i pebrot escalivat, tot de la casa, tot espectacularment deliciós amb gran sabor. Destacar també la bodega de la casa de la que ha sortit un boníssim vi Italià, sobre rodes i pedals, el de la XIX “L’Eroico” que ha combinat molt bé amb l’arròs.

I si l’arrancada ha estat de campionat del mòn, acabem amb els postres en plan de jocs olimpics:  que vingui la banda municipal, l’orquestra de Barcelona, el Cor del Liceu i la escolania de Montserrat en pleno i entonin  el la salve a la Glòria Divina!

Flam d’Ou, si d’ou, allò que fan les gallines gallines, aquelles que hem vist als corrals i estables i campant feliçment. Doncs senyors avui hem tornat a veure lo que és un flam i lo que és un ou, i lo senzills i exquisits que poden ser… De l’arròs ja ha quedat ben clar! Vet-ho aquí qui sap lo que ens mengem i comprem per aquests móns de Déu…

Mes esquisideses de Masia, aquestes però no de la casa sino de ultramar, el cafè preparat a la vietnamita del cafè de mustela. Si, muestela, weasel en anglès, una bèstia que menja els grans de cafè i quan els evacua en recullen els excrements, els netejen i els tracten i en surt un cafè molt apreciat i d’un gust i dolçor únics. Doncs avui remat per l’esquadra amb aquest extraordinari cafè i unes gotes de licors anyencs per fer una gran sobretaula, de la que no ens n’haguéssim aixecat si no fos per les ditxoses obligacions… si mai hi ha un aiguat de dies o una nevada de pams, que ens agafi en un lloc així i poguem esperar varios dies a que arribin els equips de rescat!

Resumint, Festival amb majúscula i arròs inoblidable, gràcies de veritat a l’Antònia i a l’Andreu per aquest gran dinar i gran dia que han fet d’aquest petit moment una gran jornada per recordar.

Dijous, Arròs!