La Revista Vallesos, especial Fondes del Vallès

1 de Mai de 20169 de Juliol de 2016 | Lluís

En el seu número 10 de tardor 2015 i hivern 2016 la Revista Vallesos va dedicar un gran especial a les fondes dels vallesos: “Parada i Fonda de tota la vida. El Vallès descrit des de la taula antiga, una història que neix amb els hostals dels camins rals i que avui es manté viva als nostres pobles i ciutats”.

Totes les fondes i establiments son llargament conegudes i freqüentades, un gran aplaudiment i un brindis a tots els fondistes i a tots els que els hi donem suport anant-hi ben sovint a gaudir de les seves especialitats.

Agrair també la bona iniciativa dels periodistes i Revista Vallesos per aquest extens reportatge, ens agrada molt i esperem veuren molts més dedicats a la parada i fonda.

Aquí us posem algunes de les pàgines d’aquesta carpeta:

El Remei, dijous 21 de maig de 2015

21 de Mai de 20159 de Juliol de 2015 | Lluís

Dijous de tràmit el passat 21 de maig. Clavats com un rellotge al Remei de Caldes a dos quarts de dues, amb pocs elements concurrents a l’arròs per diferents circumstàncies i execució del menú clàssic dels dijous, sense sorpreses i al tempo.

Com marca el bonic rellotge de sol de l’Ermita del Remei:

“Jo si no tinc sol

Tu si no tens fé

¿És que valem res?”

Hi hauríem de afegir alguna frase tipus “els dijous sense arròs no valen res”!

El Remei, dijous 19 de febrer de 2015

19 de febrer de 2015 | Lluís

S’acosta la Quaresma, temps de mil·lenàries costums de penitència i reflexió, on el el dejuni i l’abstinència eren guardats quaranta dies fins a la setmana santa.

Aquí però parlem de temes més mundans i vulgars, com són un dinar d’un dia qualsevol en un lloc qualsevol, per uns éssers qualsevols. La qualssevolitat però acaba allà on comença la sigularitat o bé quan un acte quotidià es converteix en un acte festiu.

Així avui hem fet la nostra petita gran festa amb el menú d’arròs d’El Remei. En aquest tradicional establiment hem gaudit de l’arròs de paella casolà, servit amb rapdiesa i atenció suficient, als que hem acompanyat amb uns suculents ous al plat, uns postres i un cafè.

El Remei, dinar dijous 23 d’octubre de 2014

23 d'Octubre de 201425 de gener de 2015 | Lluís

Clàssic de clàssic, podríem dir que etern, és el Remei de Caldes. Impassible al temps i als canvis, sempre, sempre hi és. El darrer punt de civilització calderina, el darrer revolt que fins que van fer la variant marcava la última frontera entre la plana i la muntanya. I tot davant de l’Ermita del Remei, punt de gran devoció i efecte de tots els calderins i vallesans.

El revolt, convenientment adequat i arranjat fa uns anys, fa goig. Antigament els adoquins havien sigut el maldecap de motoristes i cremats diversos que amb la humitat o quatre gotes havien aterrissat per la poca adherència del genuí adoquí calderí, tan estimat com odiat per uns i altres, però aquest tema mereix menció no en altres espais no en aquest.

Pot ser el Remei el referent del menú clàssic? Podria ser-ho: menú clar i senzill, amb arròs els dijous, servei molt ràpid i preu ajustat. Davant però de tan clacissisme hom però debat sobre si convé treballar més el sabor per donar-li un punt més personal o donar també més personalitat a la sala i a l’entorn. El debat però és llarg i acaba en taules, pel que s’acorda posar nova data per repetir trobada i tornar-ne a menjar i parlar.