menu

Fonda Safaja, dijous 8 d’octubre de 2015

| Lluís

I tornem a la rutina i amb molt de gust!

Avui dijous, espectacular arròs a La Fonda Safaja. Hem pujat una mica més tard de quarts de dues i la primera paella ja era acabada. Però hem tingut que esperar per la segona i fent canvi de plats ha vingut rodat. De primer el segon i de segon l’arròs. I ha valgut la pena! Impressionant arròs avui el del Joan de la Fonda, Ole! El sofregit i els calamarcets li han donat un gra gust i han lligat a la perfecció la carn i els escamarlans. Entre la taula presidencial no hi ha hagut la unanimitat habitual però l’hem atribuit al fet que uns han fet el primer arròs i als altres els segon. Els del segon eren els més satisfets. Amb això i diversos devenirs del Moianès i els seus affairs hem tingut una tertúlia espectacular que han fet d’aquest petit menjar un gran dinar.

Aixís doncs tornada amb nota a Safaja i tocarà seguir complint amb la llamada dels dijous i els seus arrossos!

Font de la Pineda, dijous 24 de setembre de 2015

| Lluís

Final de Vacances! Ja hem tornat a la rutina i després de diverses viscissituts ja s’ha tornat a aplegar el grup dels irreductibles del arròs del dijous!

Dijous 24 de setembre era el dia de la Mercè i amb un bon temps que feia semblava un dia qualsevol de finals d’agost i així va ser.

Perqué no anem a la Pineda de Riells que fa temps que no hi anem? Gran elecció pel bon temps que vem tenir i lo bé que hi vàrem estar.

Clàssics de clàssics, “merendero” des d’antvui i lloc tradicional d’esmorzars i de dinars familiars, i en un entorn paradisíac, com sempre impertèrrit al pas de les generacions i de les modes, la Pineda sempre hi és!

I sort que hi vàrem encarregar, doncs una multitud de visitants i comensals vàrem fer la mateixa tria i la Pienda estava de gom a gom! Ens va tocar un bon lloc a la magnífica pèrgola d’obra, amb les típiques taules i cadires.

Un platillo d’amanida i a per l’arròs, que va resultar ser excel·lent i del gust de tots fet a base de verdures i carnes “de muntanya” i acabat caldós. Els segons la brasa can predominar amb bones crítiques. Els postres es van fer pregar i algú que feia tard ja ni les va veure i el reste pels cafès també vem tenir espera… però va valdre la pena!

Esperem si encara la bonança aguanta i baixem un nou dijous a un nou arròs al paradís!

Us posem algunes fotos de la visita, algunes sòn propies i unes altres de la web de la Pineda (http://www.fontdelapineda.com)

 

Fonda Sant Quirze, dijous 16 d’abril de 2015

| Lluís

Dijous d’arròs de primavera a la Fonda Safaja. Avui hem repetit visita al Moianès, però en comptes d’anar als confins com aquell qui diu ens hem quedat a les portes. Que tindrà aquesta nova comarca i els seus arrossos que sempre ens hi atrauen?

Quan hi hem arribat queia xàfec de dimonis i quan n’hem marxat dominava un sol radiant i tot de verd i brillant. Avui hem anat per feina i tan sols arribar ens han fet lloc a la presidencia i en una très i no res ja ha sortit l’arròs. I tal com ha marxat el primer, també ho han fet el segon, el postre i el cafè. Per tan, en aquest aspecte dels millors dies: el menú de feiner ha de ser ràpid, sense pressa però sense pausa.

A la taula presidencial molt bon ambient amb els companys del Moianès, avui la taula malgrat encadenar una plat rera l’altre la conversa ha estat molt animada, amb tot de bromes i anècdotes que ens han fet estar de vacances en aquesta petita pausa del dinar. Ens hem quedat amb les ganes de probar la Ginebra del Joan i altres herbes i licors remeiers que sabem que crea. Els que si que han aprofitat han estat els mestres que aquests si que s’han quedat a fer un gintònic, per motius digestius han al·legat, però nosaltres ja hem enfilat Coll de Posas avall per poder enllestir temes i fer rutllar la tarda.

La propera setmana més arròs i cròniques! Aconseguirem fer un “Arròs Imperial”?

Fonda Safaja, dijous 2 d’abril de 2015

| Lluís

Després d’una setmana sense arròs de dijous i d’una altre de circumstàncies, avui dijous hem lograt fer un plè d’arrossaires i d’homenatge. La Fonda Safaja ens ha acollit una setmana més,  en un migdia primaveral i ja calurós. La concurrència de visitants avui a la ribera del Tenes era considerable, i segurament serà el preludi d’un seguit de jornades que no donaràn treva ni migdia ni vespres a la Fonda. I, és que què té la Fonda que agrada tant?

Avui hem estat puntuals com sempre però ja no hem trobat taula a l’entrada, hem tingut que entrar al menjador dels senyors i com ells avui servei amb estovalla i tovalló de roba i parament… que carai que som vacances de Setmana Santa!

Les paelles fonda avui anàven que volàven i hem tingut que partir comanda, uns arròs fonda de primer i uns de segon que en la que sortia no n’hi havia per tots. I és que el bó es fa esperar! Algú ho ha cambiat per les monegetes i carai, quines mongetes, al punt i amb una cansalada que cruixent es fonia a la boca! Per sucar-hi pà! I amb allioli!

Segons també alavats, els salmó a la planxa molt aclamat, el llom arrabossat diuen al punt i les galtes guisades s’hi han llepat els dits. De postre un gelat de turró a la ratafia ha triumfat, i de tan, ens han portat uns xupitos de la ratafia que han rematat el festival. Uns cafès han donat per conclosa la jornada arrossera i tot sortint, a la porta i amb els cants celestials del pajaritu, ens hem fet una foto per recordar aquesta bonica jornada arrossera. Segons les nostres estadístiques, avui ha estat el catorzè dijous del 2015 dels quals deu consten amb arròs, suma i sigue!

Ara toquen els dies de Pasqua, però la setmana vinent tenim un repte quasibé transmoianenc: un dijous a L’Estany. De moment, molta espectació i voluntàris. Seguirem informant!

 

El Remei, dijous 19 de febrer de 2015

| Lluís

S’acosta la Quaresma, temps de mil·lenàries costums de penitència i reflexió, on el el dejuni i l’abstinència eren guardats quaranta dies fins a la setmana santa.

Aquí però parlem de temes més mundans i vulgars, com són un dinar d’un dia qualsevol en un lloc qualsevol, per uns éssers qualsevols. La qualssevolitat però acaba allà on comença la sigularitat o bé quan un acte quotidià es converteix en un acte festiu.

Així avui hem fet la nostra petita gran festa amb el menú d’arròs d’El Remei. En aquest tradicional establiment hem gaudit de l’arròs de paella casolà, servit amb rapdiesa i atenció suficient, als que hem acompanyat amb uns suculents ous al plat, uns postres i un cafè.

El “Centre de Caldes”, interessantíssim menú

| Lluís

La bonica i termal vila de Caldes de Montbui està plena de nombrosos i bons racons per fer un bon menjar. Una de les propostes recents i comentades és el servei de Bar i Restaurant del “Ateneu Demoncràtic i Progressista El Centre”. El Cafè del Centre o “El Centru” s’ha renovat i és manté actiu com sempre i un jove, cooperatiu i preparat equip va rutllar el bar restaurant de mil maravellés.

Al migdia és serveix un interessant menú: ràpid, molt bé i de preu correcte, i per tan el donem per repetible i sovint. El local té una gran sala on se serveixen des de tapes, begudes, combinats, …  a plats ben elaborats combinats amb una calurosa estufa i un escenari a on tot sovint es fan tot tipus d’actuacions amb una cartellera d’activitats de categoria.

La visita s’ha fet en divendres i el menu tenia moltes opcions, hi tornarem algun dijous per si podem trobar el nostre preuat arròs del dijous!

 

Fonda Europa, dinar dijous 18 de desembre 2014

| Lluís

La centenària i llegendària Fonda Europa de Granollers va acollir el passat dijous 18 de desembre de 2014 el dinar de final d’exercici. Si hi ha un altre lloc que iguali el significat de la Porxada a Granollers no és un altre que l’Europa i la casa del senyor Parellada com sempre a un altíssim servei i nivell va fer les delícies dels comensals que van fer un repàs dels arrossos de l’any.

La plantilla al complert va assistir al dinar de gala i la convocatòria no va decebre. Pica pica de primer i arròs sense feina de segon, amb postre refinats. Un dia a l’any vàrem saltar el menú per fer la carta, però el millora va tenir recompensa i el àpat va ser memorable.

Un brindis amb una copa de cava va ser el comiat de la cita amb el desig de unes Bones Festes i Bon Any Nou per tothom!

Can Oliveras, dijous 6 de novembre de 2014

| Lluís

La baixada cap a Riells sempre obre la gana i arribar a aquesta impressionant raconada plantada als peus del lloc on els Cingles de Bertí perden la seva bravura i s’obren a la Vall del Tenes és ja de per si una excel·lent introducció.

Assentar-se a prop de la finestra i gaduir de les vistes i tenir al plat qüasi de immediat una amanida, un arròs i un rostit de pollastre ja és un festival. Fer els menú de Can Oliveras totalment gratificant i recomanem fer-ho tan sovint com pogueu.