Fonda Safaja, dijous 16 de febrer de 2017

Reprenem els escrits dels arrosos del dijous! Ja era hora, això estava parat i ben parat des de setembre de 2016 … i no serà ni per falta d’arrosos menjats ni de llocs interessants visitats! Podem prometre i prometrem que el que hem menjat i viscut aquests dies quan es pugui serà pujat també entre les cròniques.

Reprenem doncs el nostre fil arrosser que havíem deixat alimentat sols per les fotos que posem a Instagram i els Tuits que puntualment fem. De tornada als escrits, ho fem per la porta gran i en una de les nostres places favorites i que encapçala de sempre el nostre rànquing de visites i arrosos: la Fonda Safaja, a Sant Quirze Safaja, El Moianès, Barcelona.

Bon arròs i ben menjat l’arròs fonda del menú d’avui, en una jornada en què les expectatives i motivació eren altes. Un arròs amb bon gust i a bon punt, com sempre, a la concorreguda fonda safajenca. El Joan i l’equip de la Fonda sempre a punt.

De la taula presidencial han donat el vist i plau i la qualificació de bo i bé, unànime qualificatiu també per la nostra taula de sis. Es totalment intolerable que haguem deixat passar tants dies des de l’anterior visita, tornarem a venir més sovint!

Bon Dijous Arròs i endavant les atxes!

 

 

Fonda Safaja, dijous 14 d’abril de 2016

Gran dijous de primavera de la Fonda Safaja i Festival d’espàrrecs “estriguerus” a les cunetes i marges.

Tornada al “feudo” safajenc per la porta gran, després d’uns dies entre setmana santa i excursions pel Vallès tornem al quarter general a on ens guarden taula amb el grans mestres.

Avui debat interessant a la taula, primer de temes mundanos i després més a lo nostre, d’arrosos. Com ha de ser un bon arròs? Paella? Cassola? Amb pebrot? Amb pèsols? És com parlar del sexe dels àngels! Per gustos colors!

El d’avui un bon arròs, ara bé, sense unanimitat però tampoc podem generalitzar ja que segons si és la primera paella o segona a vegades surten algo diferents.

El que si ha estat espectacular és el dia de primavera que ha fet, després del Festival de dinar i postres, hem fet el cafè a fora, a la terrassa amb el sol i amb el bon aire que passava.

I de tornada, un nou dijous, hi ha hagut qui s’ha atravit per fer la digestió fer un passeig per les cunetes i marges i s’ha fet un homenatge al espàrrec silvestre, bona nota al esparregueru dels dijous que ens pocs minuts ha recollit una mà de triguerus que faran una bona truita aquest vespre.

A gaudir de la primavera!

Fonda Safaja, dijous 3 de març de 2016

Avui després d’uns dijous de “tournee” tornada a Safaja. Dijous ventós i d’aire frescot. Puntuals a la cita enfilem Coll de Poses i en un moment ja som als bancs de fusta del menjador del Bar de la Fonda. Avui arribem dels primers i tenim lloc a presidència. Les “forçes vives” arriben una mica més tard, han tingut entreteniments administratius i arriben estranyament mansois i semblen desgants. Tot i això agafem ritme i de seguida ens arriba l’arròs, ració generosa i bona presència però avui ens ve sense la força i sabor que ens té acostumats, sembla que el vent li ha fet perdre la força. Tot i això passa bé i seguim endavant, conill amb bolets i fresons per completar el menú.

El vent s’emporta els núvols i ens deixa un bon sol que ens anima a sortir a fora a pendre el cafè. Parem una taula i cadires a la terrasseta de creuant la carretera i allà despatxem el cafè i una bona tertúlia que s’acaba ràpid perquè l’aire és fresquet i no ànima a entretenir-se. Entrem a dins a tornar les tasses, passem comptes i ens acomiadem, un nou dijous i com sempre amb arròs.

La propers setmana, més i millor. Dijous, Arròs!

 

 

Fonda Safaja, dijous 11 de febrer de 2016

Dijous d’arròs hivernal avui als confins del Moianès. Plugim i fresqueta a la ribera del Tenes i als peus del majestuosos faigs dels contraforts del Plà del Badó.

Avui hem anat per feina amb l’arròs Fonda i hem gaudit més del txurrasco de segon i dels postres, que avui eren la coca de llardons pendent de dijous passat, i sens dubte, és el que ha triomfat en aquest nou peregrintatje del dijous.

 

 

 

 

 

Fonda Safaja, dijous 3 de desembre de 2015

Avui Gran Jornada amb Arròs a La Fonda Safaja!
Sembla l’eterna primavera i en un nou i temperat dijous hem fet camí cap aquest bonic i agradable racó del Moianès.
Avui hem anat puntuals i a tres quarts de dues ja érem a taula. Hem hagut de presidir el menjador i l’arròs ja que els companys de fatigues i arrossos habituals no han vingut, ja els demanarem el certificat de no assistència. Per la nostra part ho hem donat tot en el dinar i esperem haver fet un digne paper i una presidencia arrossera digna del millor dignatari.
Asseguts i sense gaire temps de untar la torrada amb l’allioli ja ha vingut l’arròs. Aquí el tenim, al seu punt, sabrós i gustós amb una mica de muntanya i de mar, amb resultat espectacular, ha durat poc i hem sucat molt.

De segons empat entre peus de porc i conill guisat, dos plats encertats els dos. En tot plegat regat amb banda sonora de les millors sinfonies pajarils amb les que un inspirat pajariku ha fet les delícies de tot el menjador.

Postres de farts tres de mousse de xocolata per fer tirar avall arròs i segon, la mida perfecta per encaixar-ho tot.

Un cafè, una mica de sobretaula, i feina feta, tirem Coll de Poses avall i de tornada per servits i ben passejats hem passat un nou bon dijous d’arròs.

Ara que venen festes tocarà l’arròs de Nadal i el tancament arrosser de l’any. S’admeten propostes.

lmperial Castellterçol, dijous 30 d’abril de 2015

Nou arròs de dijous al Moianès. Avui en comptes del “cuarter general” de Sant Quirze ha tocat la “subdelegació” de Castellterçol. Dia amb sol i núvol amb verd radiant dels prats i boscos de la “pirinenca” vila del “Castell del Terçol”.

Molt concorreguda i animada la carretera de Sant Quirze a Moià amb la cruïlla amb la carretera de Granera i la de Castellcir, a pocs metres de l’estàtua de Cebrià Canet “el Canuto”. Quatre establiments un a tocar de l’altre flanquejen el tram urbà de la C59 i temptejen al públic, complint tots per igual bones espectatives. Pujant de Sant Quirze al flanc dret ens queda l’Hostal Castellterçol i a l’esquerra enjeguem pel Valencia, seguim per l’Imperial i acabem amb la Violeta. Quatre establiments molt interessants i variats i tots ells mereixen una atenció especial.

Avui però era el torn de l’Imperial, la fama dels seus arrossos va en augment i crida especial atenció seva presentació en paelles individuals. Entrats a l’establiment ampli menjador amb dues alçades, totes elles amb molta llum i amb taules per totes les capacitats. Al fons llar de foc que avui ja era fora de servei però que de ben segur que a l’hivern als seus vols deu tenir les taules més demanades. Sobre la llar, unes ampolles gegants del “Ponche Caballero” i del “Anis del Mono” donen un caire simpàtic al conjunt a on la fusta i la pedra denoten que estem a zona de muntanya i a l’hivern de mosques ben poques o glaçades.

Centrem-nos doncs amb l’avui: dijous d’arròs de menu. S’anuncia junt amb entrants consistents en sucs o amanides, de primers unes amanides de formatge i de segon el plat estrella o millor dit plat paella, l’arròs. Tot i que hi ha hagut un certa incertesa en l’espera després de les amanides, aquesta ha valgut la pena i cada un dels comensals ha tingut la seva recompensa: una paella individual, presentada junt amb una base de fusta que permet manipular-la i evita que ens poguem cremar i que hi poguem menjar directament. I aquí ja entrem en el fons de la qüestió. El fet de menjar directe sobre la paella ens assegura un arròs calent tota l’estona de forma que en tot moment s’en gaudeix de la intensitat i l’arròs continua al punt. L’arròs era de inspiració marinera amb musclos, gamba i calamars, sense massa feina i sense verdures ni carn a la vista. El gust ha estat de l’agrat de tothom , per unanimitat en que ha estat un bon arròs i per repetir. S’ha debatut en la presentació i sobre si sobre paella o si sobre plat, assumpte al que no s’ha assolit cap consens i s’ha dit que s’ha de seguir investigant i per tan menjant més arròs per seguir formant opinió, i a poder ser, en molts i més variats llocs i amb bones i enteses companyies.

Ja de tornada, un bon record de la visita a Castellterçol i si més no recomenar-vos que un dia hi feu cap i proveu a veure que us semblen les paelles individuals de l’Imperial. Visiteu també el monument a “el Canuto”, el teniu a peu de carretera!

Ca La Tona, Dijous 9 d’abril de 2015

Dijous d’arròs intens i plè. El repte del dia s’ho mereixia i han fet falta dos vehicles per encabir a tots els seguidors del bon arròs per arribar a la recerca del millor arròs fins als confins del Moianès.

La Carmen de la Ca La Tona a través del Facebook ens va fer una proposta d’arròs de dijous i com a arrossaires de paraula hem acudit a la cita. En un migdia radiant, la visita a la bonica i tranquila vila de L’Estany no podía haver sortit millor.

Aquí en teniu algunes de les fotografíes que hem anat fent:

La passejada fins L’Estany és molt bonica però llarga, i ens ha fet arribar amb la gana ben oberta. La Carmen de Ca La Tona ens ha rebut amb un grandíssim somriure i ens ha acomodat en una taular al costat de l’entrada i en un moment ens ha explicat el menú i ens ha près nota.

L’arrós avui era de segon, de primers hi han hagut ensaladilles i cremes de bacallà, tot molt encertat i en una curta espera que ha passat volant entre unes llesques de pà amb tomàquet amb fuet, el vinet i unes conegudes que ens saludàven (bé, saludàven una darrera a l’altre, però sempre al mateix, que per un dó natural ja s’ha assentat al costat de l’entrada).

Ens han avisat que l’arrós estava en camí però li quedàven cinc minuts, però amb gran habilitat, i coneixent que la música amansa a les feres, ens han portat unes torrades amb paté de becada que ens han portat a les portes del cel.

I les portes del cel s’han obert de bat a bat amb l’arribada de la paiella amb l’arròs, que molt bé ens ha sortit a saludar i s’ha presentat a tothom. Ens l’han emplatat un a un amb generoses raccions carregades de músclos, cloïsses i escamarlans. La resta falten paraula per explicar-ho, sempre diem que més que parlar i escriure s’ha de menjar i sentir… Memorable.

Aquí hauriem d’acabar i parar perqué quan s’està a dalt en un gran moment s’hauria d’aturar tot, espai i temps… No sabem com però hem tingut lloc pels postres, tots casolans i també boníssims, rematats amb uns carquinyolis i xocolates del Pep que junt amb els cafès ens han posat més amunt del cel que ja deu ser la òrbita troposèferica o com se digui.

I es clar, després de tot això qui vol anar a treballar? L’Estany i el seu esplèndid monestir romànic i vila petria mereixien una visita, però haurà de ser un altre dia ja que no ens quedava més temps, esperem que sigui ben aviat. La feixuga tornada s’ens ha fet més curta tot recordant l’arròs i gaudint de les bones vistes de intensos verds i forts blaus que tenien aquesta tarda els boscos i cels del Moianès.

 

L’arròs dels confins que et porta al cel:

Ca La Tona

Carrer Major

L’Estany

El Moianès.

Telèfon 938303154

Facebook: https://www.facebook.com/calatona

Queda doncs palesa la paraula i compliment dels de dijousarròs. Quedem a l’espera de nous reptes, qui ens fa una nova proposta per un dijous d’arròs?

Repte per l’arròs de demà dijous: Ca La Tona, a l’Estany

Fa uns dies al Facebook de Dijous Arros: https://www.facebook.com/DijousArros  vàrem contactar amb la Carmen de Ca La Tona.

La Carmen ens va explicar que a Ca La Tona els Dijous també és dia d’arròs i del bó. Li vàrem dir que ens passés una proposta i que el dijous després de Setmana Santa l’aniriem a veure.

Aquest és la seva proposta de menu diari per aquest proper dijous d’arròs :

Primers plats a escollir :

– Xatonada de bacallà esqueixat amb el nostre romesco

– Musclos al vapor de vi blanc i picada de julivert

– Espàrrecs collonuts amb pernil d’aglà

– Amanida de brots tendres i cruixent de formatge de cabra i la nostra melmelada de tomata

Segons plats a escollir :

– Paella marinera de Carmen Ca La Tona

– Paella d’arròs negre de Ca La Tona

– Calamarcets a la brasa

– Pollastre de pagès a la brasa

Les postres a escollir :

– Iogurt natural amb mèl de l’Estany

– Crema Catalana

– Flam Estanyenc

– Pinya natural tropical caramelitzada

Pa i vi 12’50€

Ens va donar la benvitguda a l’Estany i ens va comentar que a Ca La Tona de l’Estany fan l’arròs al moment , no utilitzen cap tipus de potenciador de gust ni preparats pre-cuinats de fumet o caldo. Diu que ells mateixos es fan el fumet de peix o de brou , depenent si la paella es marinera o mixta, i es fan tan sols utilitzant peix , marisc ,carns i verdures fresques. Fan servir grà d’arròs “bomba” i fan la paella al forn per aconseguir que quedi un arròs torrat ler de dalt i caldòs per dins. Diu que sota comanda i PSM (preu segons mercat ) també poden fer paella de llamantol o llagòsta del Cantabric, gambes de Palamós i escamarlans d’Arenys. Diu que si anéssims sols, cap problema, també es fan paelles individuals.

Doncs la proposta va endavant i demà dijous 9 d’abril cap a l’Estany a Ca La Tona. Veurem com fan l’arròs als confins del Moianès! Ja passarem reportatge.

 

Hostal Castellterçol, visita de postal

El dimecres 4 de febrer de 2015 serà recordat com el de la nevada de febrer de 2015. Aquest dia una intensa nevada va afectar la zona de Tarragona i Lleida i va provocar un caos total a les principals autopistes i carreteres de la zona. Al Vallès però la nevada no va ser tan intensa i no va provocar gaires problemes que se sàpiga i en canvi ens va fer gaudir de boniques vistes en un dia d’ambient hivernal que aquest any encara no s’havia viscut.

Diferents casualitats van fer que acabessim a Castellterçol i la taula escollida va ser la de l’Hostal, un d’aquells llocs de tota la vida que bé mereix parar-hi sovint. Després de fer el dominguero a l’entrada de la carretera de Castellterçol i visitar les figures del pastor i les ovelles que donen la benvinguda a aquesta pintoresca vila, vàrem fer unes fotos de rigor a les vistes de postal dels vorals.

L’Hostal és un clàssic hostal dels d’abans, segurament la seva existència és remunta molts segles endarrera i ja des d’antivui que acollia als viatgers i traginers que feien la ruta del Moianès.

El menú que s’hi ofereixia en dimecres era del tot atractiu. I va ser servit en gran rapidesa en un càlid i acollidor interior amenitzat per una gran llar de foc i una bona calefacció que ens va fer abstraure de l’ambient siberià que haviem tingut a l’exterior.

Els plats van ser de l’agrat dels comensals, servits a bona temperatura i amb quantitat i qualitat acceptable, destacant al final després del postre i del cafè que era un dels menús més assequibles que havíem gaudit ultimament.

Per tot això ens sentim afortutants d’haver pogut visitar un lloc de postal i de tenir-ne bon record.

Fitxa de l’Hostal Castellterçol: