Confinats… però compartint arrossos!

Malgrat els mals i tristos temps que corrent, seguim amb ganes de menjar, i els dijous, de menjar un arròs, i de … compartir-lo!

Una de les coses que més ens agrada de l’arròs, a més de menjar-lo, és compartir-lo. A part de donar bon aliment, l’arròs dona bona companyia i bons moments, per tan, és de lo més recomanable que hi ha.

Gràcies a les noves tecnologies, per compartir no cal estar en el mateix lloc, sinó que des de qualsevol lloc pots compartir. Doncs avui estàndard tothom a casa seva hem quedat de tenir preparat un arròs a les 14.00h i fer una vídeo trucada de grup i menjar plegats.

Doncs ha estat una bona experiència, no és el mateix que seure junts amb una taula, però si que el contacte ens ha distret i ens ha fet passar una bona estona i ens ha arreglat el dijous.

I aquí teniu alguna mostra dels arrossos que s’han vist i menjat, algun dels quals de molt nivell, i els altres més modestos, doncs és el que hi ha, i ha fet bon profit.

Arrossers. Arròs de muntanya amb conill.

Gaudir de l’arròs és una de les nostres passions i som afortunats perquè en som molts els amants de l’arròs i més afortunats encara perquè alguns dels que en saben més els agrada preparar-lo i compartir-lo.

Heus aquí un d’aquests dies d’estiu tan especials, on un es reuneix amb els seus bons amics i l’arròs hi és present. Un bon dia d’estiu, amb ambient de vacances i amb bones vistes. L’arrosser en cap confessa que passa abans algun que altre nervi ja que ha de pensar l’arròs, la recepta, les quantitats, la compra … però els reptes agraden als mestres arrossers i es lleven ben d’hora ben d’hora a fer la compra i no es deixen res.

I quan la resta arribem, ja és tot a punt de solfa. El mestre ho deixa tot a punt per sols tenir que preguntar quan el voleu? Engega el foc, escalfa els sofregit, afegeix la carn i els complements, posa i fregeix l’arròs i posa el brou ben calent perquè comenci a cuinar-se el nostre apreciat cereal.

El resultat sempre és una festa a la vista i a l’estomac: l’arròs és un menjar que fa bo allò bo que hi posen i fa que el dinar i el dia sigui un dia molt recordat.

Aquest dia el mestre ha escollit preparació “de muntanya” amb base de conill i l’arròs ha sortit deliciós i al gust de tots, no n’ha sobrat ni un gra!

El Remei, dijous 19 de febrer de 2015

S’acosta la Quaresma, temps de mil·lenàries costums de penitència i reflexió, on el el dejuni i l’abstinència eren guardats quaranta dies fins a la setmana santa.

Aquí però parlem de temes més mundans i vulgars, com són un dinar d’un dia qualsevol en un lloc qualsevol, per uns éssers qualsevols. La qualssevolitat però acaba allà on comença la sigularitat o bé quan un acte quotidià es converteix en un acte festiu.

Així avui hem fet la nostra petita gran festa amb el menú d’arròs d’El Remei. En aquest tradicional establiment hem gaudit de l’arròs de paella casolà, servit amb rapdiesa i atenció suficient, als que hem acompanyat amb uns suculents ous al plat, uns postres i un cafè.