#sfc182

Fonda Safaja, dijous 8 d’octubre de 2015

| Lluís

I tornem a la rutina i amb molt de gust!

Avui dijous, espectacular arròs a La Fonda Safaja. Hem pujat una mica més tard de quarts de dues i la primera paella ja era acabada. Però hem tingut que esperar per la segona i fent canvi de plats ha vingut rodat. De primer el segon i de segon l’arròs. I ha valgut la pena! Impressionant arròs avui el del Joan de la Fonda, Ole! El sofregit i els calamarcets li han donat un gra gust i han lligat a la perfecció la carn i els escamarlans. Entre la taula presidencial no hi ha hagut la unanimitat habitual però l’hem atribuit al fet que uns han fet el primer arròs i als altres els segon. Els del segon eren els més satisfets. Amb això i diversos devenirs del Moianès i els seus affairs hem tingut una tertúlia espectacular que han fet d’aquest petit menjar un gran dinar.

Aixís doncs tornada amb nota a Safaja i tocarà seguir complint amb la llamada dels dijous i els seus arrossos!

Can Vidal, dijous 16 de juliol de 2015

| Lluís

Un arròs refrescant! Quina calor que queia a Codines, les pedres cremaven!

La mil·lenària sorra de la plaça de Sant Feliu de Codines qüasi capital del Vallès i perquè no dir-ho del mon, bullia. Els granets del sauló que escampadament amorosits jeien a mercè de l’astre rei cremador semblaven brases. No s’hi podia passar per sobre, valga’m Déu es podria haver fet un concurs o peregrinatge d’aquells que hi caminen descalsos i no escremen…

Però a recer de la plaça i amb una bona sombra, a Can Vidal ens vàrem anar a refrescar amb un bon arròs.  El menjador del Vidal, a mà esquerra, com als grans temps, a tope. Taula per cinc, una mica apretats, però amb germanor, que ens agrada, i en una taula mítica, a davant del escultural bimobo del racó dels serveis, lloc en segur tots hem transitat i en alguna vesprada potser fins i tot hem patinat com feia el Danone del Juan Fernández en la Pujada en Cuesta… però això si, segur que a donar-ho tot…

En fi, torem a l’arròs que potser la calor ens ha trastocat i hem de parlar d’Arròs de Dijous que per això hi sóm i serem.

Avui res de amanides de entrant. Volem arròs. I vet-ho aquí que ja ve, ha marxat ràpid, com un llamp, i ja està emplatat per apaivagar les feres, que acalorades encara son més perilloses. I després del plat, les feres van quedar com xais, muts i distrets amb el pollastre arrabossat amb patates que es serví de segon. Bon senyal, l’arròs estava bò i refrescava tot i estar calent. Com pots ser? Doncs coses màgiques del arròs, esperem que ja alguna universitat de Washingthon, Winscosin o de on sigui facin un estudi ja!

Doncs finiquitat arròs i pollastre, postre. Divergències entre gelats, iogurts i cremes, però unanimitat per anar a fora, a la millor terrassaplaça del mòn a fer cafè. I res, 10 minuts de cafè i de entretinguda i divertida tertúlia i sanstornemi, un dijous més, un gran dijous, un dijous d’arròs.

 

 

 

Visites recomanades: de tapes a Kal Jau 2014

| Lluís

No sols d’arròs viu l’home! I un sopar de tapes a tots ens agrada!

Apunteu un molt bon lloc per menjar ràpid, bé i bó: Kal Jau 2014. A la mateixa carretera de Sant Feliu, a tocar del semàfor i de la cantonada de la carretera de Gallifa el paradís de les tapes i entrepans del ja famós duet Kal i Jau que posen nom a l’establiment, el Kal de Kalata i Jau de Jaume i de 2014 l’any que van començar.

I anant ja al que ens interessa, al menjar, doncs a la vista. Entrant a l’esquerra una gran pissarra amb la carta. Entrepans, truites i tapes, una mica de tot. En un local aprofitat al màxim, dret, amb tamburet a la barra o a alguna de les taules, tot flueix a bon ritme i amb bon ambient. El Kal i el Jau o el Jau i el Kal amunt i avall sempre amb un somriure marxen begudes i menjar sense parar. De cerveses en son especialistes i en tenen de tot tipus.  Interessant també el tema dels “dardos”: els aficionats a la punteria amb les populars punxes voladores hi tenen una màquina espectacular. Es connecta a altres màquines i es poden jugar campionats on-line, s’ha creat un equip i hi ha moltes i interessants partides, tot un mòn.

En el tapeig d’ahir vespre no va faltar de res. Cervesa de barril en copa ben fresqueta que passava com aigua, olives, braves, fingers (a falta de morro!), seitons i un Boletus (hamburguesa amb gírgoles amb gorgonsola) van ser sopar més que suficient. I en tamburet a la barra, perquè estava el KalJau a tope, però bé perqué s’hi està bé, i amb bona companyia i bona tertúlia un bon sopar sempre és millor sopar.

Aquí teniu algunes fotos de la visita.

Arrossers. Arròs de Llobergant i peix per 40

| Lluís

Seguim amb el “tour” d’arrosos populars. Ahir a Solanes arròs per 40… i quin arròs, brutal!

L’Agustí i el Joan ja fa anys que en festes, festetes i aplecs traginen paelles, olles i cassoles i preparen tot tipus d’arrosos i menjars al gust amb gran éxit. L’encàrrec de Solanes era un arròs per quaranta i de ben segur n’haguessin menjat més de 50 i bé. Els 40 afortuntats s’en van fer els plats que van voler i fins i tot “tapers” perquè va agradar i molt.

Els seus secrets: el producte i el saber fer. I sobretot inspiració. Només calia veure com era de fresc el peix i closques que portaven i ja es veia que l’arròs triunfaria.

Aquest teniu algunes fotos pròpies i “pescades” de facebook d’aquesta nova gran jornada arrossera.

Centre Cívic de Sant Feliu, dijous 9 de juliol de 2015

| Lluís

I de tornada al Centre Cívic! No podem estar sense l’Arròs del Paco!

Avui inspiració a base d’arròs amb costella i botifarra negre que ens han alegrat el dijous.

Per fi una mica de treva de la calorassa i en un agradable Restaurant del Centre Civic La Fonteta de Sant Feliu de Codines hem tingut el nostre petit paradís i curt gran moment de l’arròs dels dijous.

D’entrada una refrescant amanida que ens ha posat ja les piles. Sobre les olives de l’amanida, etern debat igual que sobre els arrossos… olives negres o olives verdes? Pot ser que algunes agradin més que les altres? Doncs si senyors, hem tingut debat i tampoc hem tingut conclusió, doncs per gustos, olives!

Però hem vingut al que hem vingut, i vet aquí l’arròs. Cinc avui cinc privilegiats hem afrontat una imponent paella, però que no ens ha intimidat i hem traginat de bon grat. La botifarra negra i la costella li han donat un bon i intens gust a l’arròs que ha fet gaudir a tothom.

Per rematar-ho, una cafè ràpid que s’ens feien les tres i tots teniem que tornar-hi, santornem-hi que els nostre moment de glòria arrossera, breu però intens, ja és sols un bon record al nostre paladar i memòria…

Centre Cívic, dijous 4 de juny de 2015

| Lluís

Com que el dijous anterior l’arròs del Paco del Centre Cívic ens van entusiasmar tan, el dijous següent vàrem repetir, i també amb gran resultat i encert.

Aquest dijous però l’arròs va ser de costella de tocino i també estava molt gustós, espectacular!

I és que l’arròs combina molt bé amb la carn, ens va agradar el gust que va agafar i el que estava més socarrat va entusiasmar als d’arròs sec. Els de més arròs caldós el van trobar molt bó malgrat els agrada que sempre sigui remullat i amb caldet, però en fi, que direm per gustos colors, i per arrossos tot un mòn!

 

 

Centre Civic, dijous 28 de maig de 2015

| Lluís

Impressionant arròs de calamars i verdures el menjat el passat 28 de maig al Centre Cívic de Sant Feliu de Codines. El Paco es va inspirar i ens va fer gaudir d’aquesta arrossada per quatre de la que no va quedar ni un gra.

Gran nivell d’arrossos al Centre Cívic de Sant Feliu!

Can Vidal, dijous 14 de maig de 2015

| Lluís

El dijous 14 de maig de 2015 vàrem visitar un dels establiments més antics i amb solera de Sant Feliu de Codines en la cèntrica Plaça Josep Umbert. Podríem comparar-lo amb el “Cafè Zurich” de la capital, gran terrassa i lloc de contemplació de la vida de l’arteria principal.

Si senyors, ens referim a “Can Vidal” on no hi passen els anys i al mateix temps cada any que passa s’hi està més bé. Cada matí amb els primers raigs de sol les seves cadires a primera línia de plaça s’omplen d’un exercit fidel d’habituals que esmorzen i conversen  a les seves buscades taules. Als migdies els vermuts quan el sol ja està més alt son molt concorregudes i apreciades i els vespres d’estiu les tertúlies a les seves taules són de les més congratulades i comentades.

Entrar a Can Vidal és fer una parada en el temps, el gran quadre amb la vista de Sant Feliu amb Sant Sadurní al fons a tots en porta molts i bons records. Fins i tot sembla que entre pi i pi de la foto hagi d’aparèixer en Jaume Dagoll tot dient “Nooooi”! Quins bons elements i quin bon temps!

Per tan estem davant d’un dels referents de la restauració de la població i la comarca. Pel que fa al arròs, dues petites introduccions. Fa uns anys al tombar del segle XXI es van fer unes reformes al local segregant l’enorme menjador que hi havia que va formar finca a part i que desde llavors ocupen diverses entitats bancaries en funció de les diferents fusions i transformació del sector bancari. Pel que fa a la direcció de l’establiment, s’està completant amb èxit el sempre delicat pas de la transició generacional. Ens trobem en l’establiment amb més anomenada i tradició de les paelles dels dijous i dels diumenges. I pel que vàrem poder comprovar, la continuïtat està assegurada.

Amb el privilegi de tenir una taula interior amb vistes a la plaça, el grup d’arrossera va demanar el menú del dia on l’arròs és sempre l’estrella. Una amanida per obrir boca i un suculent arròs que es va rematar amb un pollastre a la brasa molt al punt  i un gelat de postres.

Es va tancar el gran àpat com mereix, amb un bon cafè a una taula a peu de plaça, amb una bona tertúlia i tot gaudint del transcórrer d’anades, vingudes i parades de la gent de Sant Feliu de Codines.

Tot Kafe, dijous 12 de març de 2015

| Lluís

Ahir Arròs de Dijous ho va tenir Tot molt fàcil i en safata per poder fer una gran festa de l’arròs dels dijous. Sense tenir que tocar cotxe ni aparcament i com aquell qui diu servit com a casa i al costat de casa, ens vem desplaçar al popular Tot Kafè situat al carrer Travessia de Sant Feliu.

Ja ens havien donat l’alerta que el Luis i la Mari tenien un arròs de “perill” i per això els nostres “ojeadors” ja van fer una visita. El dijous a mig matí varem fer recompte i ja ho varem deixar encarregat: taula per sis a les dues.

I puntuals nosaltres i ells ens presentaven en punt la paella de l’arròs, fet d’agraïr ja que vàrem poder veure i conèixer allo que després ens van enplatar. Destacar també la rapidesa i atenció amb la que ens van parar la taula i servir uns entrants d’amanides i gambes, així com un fresquíssim Verdejo que ens va posar a tó i en solfa pel gran moment.

I una generosa ració d’arrós de dijous, que va ser comentada pel bon sabor i gust. Destacar les opinions que van en van remarcar la particularitat de ser menys caldós i els pèsols que el feien suau i gustós. La opinió de tots els comensals va ser la de felicitar  la cuinera i a tot l’equip perqué es van entregar a la causa i van fer que un simple arròs de migdia dijous fós una gran i llarga festa, que es va rematar amb uns postres i amb uns cafès a la terrassa de fora.

Mentre menjàvem l’arròs i brindàvem amb el fresquíssim Verdejo ens preguntàvem si és que no sentíem el mar i l’estiu, doncs era tal i bona la sensació de la combinació que ens traslladava a un xiringutio de platja i ens sentíem com en unes vacances estivals… tot el que es pot demanar a un arròs o un arròs total…

A la terrassa de fora vem aprofitar que feia un dia radiant i vem acompanyar els cafès amb unes pastes que van permetre fer una bona tertúlia en que els fumadors també van poder fer les seves pràctiques tabaqueres. Total, un arròs i un tot molt bé, i podem dir de tot, que del tot cafè el cafè és el tot però que també té de tot i que té un arròs total, total que del tot recomanable del tot.

I en tot això, total, eren poc més de les tres i ja vàrem poder tornara a la nostra gris rutina després de un gran moment que malgrat ser molt curt va semblar com tot un dia de vacances estivals a la platja del millor xiringuito. Coses de l’arròs!

I una altre pota de la vella Quaresma que salta avui ja falta menys per Setmana Santa!