Vall del Tenes

Fonda Safaja, dijous 16 de febrer de 2017

| Lluís

Reprenem els escrits dels arrosos del dijous! Ja era hora, això estava parat i ben parat des de setembre de 2016 … i no serà ni per falta d’arrosos menjats ni de llocs interessants visitats! Podem prometre i prometrem que el que hem menjat i viscut aquests dies quan es pugui serà pujat també entre les cròniques.

Reprenem doncs el nostre fil arrosser que havíem deixat alimentat sols per les fotos que posem a Instagram i els Tuits que puntualment fem. De tornada als escrits, ho fem per la porta gran i en una de les nostres places favorites i que encapçala de sempre el nostre rànquing de visites i arrosos: la Fonda Safaja, a Sant Quirze Safaja, El Moianès, Barcelona.

Bon arròs i ben menjat l’arròs fonda del menú d’avui, en una jornada en què les expectatives i motivació eren altes. Un arròs amb bon gust i a bon punt, com sempre, a la concorreguda fonda safajenca. El Joan i l’equip de la Fonda sempre a punt.

De la taula presidencial han donat el vist i plau i la qualificació de bo i bé, unànime qualificatiu també per la nostra taula de sis. Es totalment intolerable que haguem deixat passar tants dies des de l’anterior visita, tornarem a venir més sovint!

Bon Dijous Arròs i endavant les atxes!

 

 

La Font de la Pineda, dijous 9 de juny de 2016, comença l’estiu

| Lluís

L’estiu de 2016 ja és a tocar. El dijous 6 de juny malgrat ésser encara a finals de primavera i després de uns dies de plujes i de refrescar, ja comença a fer calor. I venen les ganes de buscar sobres i aixoplucs.

Doncs enfilem la carretera de Riells del Fai i abans d’arribar-hi, ens desviem a l’esquerra, cap al camí de la Pineda. Seguim el camí, de sorra però ample i ven aplanat i desfilem paral·lels al Riu Tenes i a les seves Masies. Passem la imponent i històrica masia de La Pineda i seguim.

No hi ha pèrdua, el camí acaba a l’aparcament de la Font de la Pineda i hi entrem. Hi ha lloc i algunes sombres i ho aprofitem, el cotxe a sota un desmai restarà resguardat de la patacada de sol que cau.

I cap a la casa de la Font. No ens ens quedem a sota la pèrgola d’obra tot i que el dia invita sino que busquem la parra, millor dit, a sota la parra, on ja tenim taula.

I senyors, que explicar del menú de dijous de la Font de la Pineda? Clàssic de clàssics i a lo segur, arròs i brasa, especialitat de la casa, i no ens equivoquem. En un tres i no res arriben les racions d’arròs. Un arròs correcte, tall clàssic, que rematem amb la brasa i uns postres correctes. Un cafè, uns xupitos i això no ha estat res, Sant Tornem’hi i amb les piles recarregades després d’haver passat tan bona estona i tenir bona taula al cor de la Vall del Tenes.

Fonda Safaja, dijous 14 d’abril de 2016

| Lluís

Gran dijous de primavera de la Fonda Safaja i Festival d’espàrrecs “estriguerus” a les cunetes i marges.

Tornada al “feudo” safajenc per la porta gran, després d’uns dies entre setmana santa i excursions pel Vallès tornem al quarter general a on ens guarden taula amb el grans mestres.

Avui debat interessant a la taula, primer de temes mundanos i després més a lo nostre, d’arrosos. Com ha de ser un bon arròs? Paella? Cassola? Amb pebrot? Amb pèsols? És com parlar del sexe dels àngels! Per gustos colors!

El d’avui un bon arròs, ara bé, sense unanimitat però tampoc podem generalitzar ja que segons si és la primera paella o segona a vegades surten algo diferents.

El que si ha estat espectacular és el dia de primavera que ha fet, després del Festival de dinar i postres, hem fet el cafè a fora, a la terrassa amb el sol i amb el bon aire que passava.

I de tornada, un nou dijous, hi ha hagut qui s’ha atravit per fer la digestió fer un passeig per les cunetes i marges i s’ha fet un homenatge al espàrrec silvestre, bona nota al esparregueru dels dijous que ens pocs minuts ha recollit una mà de triguerus que faran una bona truita aquest vespre.

A gaudir de la primavera!

Can Oliveras, dijous 7 d’abril de 2016

| Lluís

Migdia primaveral a la Vall del Tenes, a les faldes dels Cingles de Bertí. El Riu Tenes baixava generós i desfilava animadament entre les hortes i secants de Riells per perdre’s Fai avall. Finalment va arribar algo de pluja i els arbres i plantes han pogut esclatar de verdor i florir per complir el cicle de les estacions

Parada i fonda a Can Oliveras, menú de dijous 7 d’abril de 2016, amb vista privilegiada a la zona, amb un menjador que fa d’atalaia de la part alta de la Vall del Tenes.

Parlem d’arròs que és al que anem, però primer una amanida verda que ha fet el seu paper d’aperitiu junt amb unes torrades amb all i oli de la casa. I l’arròs, que ha tingut molt bona crítica, en ració abundant. Caldós amb tocino, pollastre, musclos, calamar i gamba, pèsol i pebrot vermell i verd, de bon gust i equilibrat que ha fet les delícies dels assistents. El festival ha continuat amb els segons, pollastre i conill a la brasa uns i sardines a la brasa els altres. Els postres no s’han perdonat i han caigut braça de gitano i crema catalana, com un campions, amb cafès i distreta sobretaula por concloure la petita gran festa que és un bon dinar de dijous d’arròs.

Destacar també les informacions que ens arriben de la costa, avui de la costa de Barcelona, a Castelldefels, on també consta que s’hi ha fet un excel·lent arròs a “Barracuda”, a peu de platja, amb un sol i vista excel·lents.

Així doncs en aquesta setmana 14 del 2016 fem recompte i en donem 12 amb arròs, fet que ens encoratja a seguir a esperar que per la propera setmana tinguem més i millor Dijous Arròs!

Fonda Safaja, dijous 3 de març de 2016

| Lluís

Avui després d’uns dijous de “tournee” tornada a Safaja. Dijous ventós i d’aire frescot. Puntuals a la cita enfilem Coll de Poses i en un moment ja som als bancs de fusta del menjador del Bar de la Fonda. Avui arribem dels primers i tenim lloc a presidència. Les “forçes vives” arriben una mica més tard, han tingut entreteniments administratius i arriben estranyament mansois i semblen desgants. Tot i això agafem ritme i de seguida ens arriba l’arròs, ració generosa i bona presència però avui ens ve sense la força i sabor que ens té acostumats, sembla que el vent li ha fet perdre la força. Tot i això passa bé i seguim endavant, conill amb bolets i fresons per completar el menú.

El vent s’emporta els núvols i ens deixa un bon sol que ens anima a sortir a fora a pendre el cafè. Parem una taula i cadires a la terrasseta de creuant la carretera i allà despatxem el cafè i una bona tertúlia que s’acaba ràpid perquè l’aire és fresquet i no ànima a entretenir-se. Entrem a dins a tornar les tasses, passem comptes i ens acomiadem, un nou dijous i com sempre amb arròs.

La propers setmana, més i millor. Dijous, Arròs!

 

 

Can Oliveras, dijous 21 de gener de 2016

| Lluís

Repetim arròs i repetiríem cada setmana a Can Oliveras!

Dijous de Sant Sebastià i vigília de Sant Vicens patró de Riells del Fai.

La Vall Blanca, la Vallderrós, la Vallroja i la Vall del Tenes, a qual millor vall de tan privilegiat enclavament, presidit per Can Oliveras a on de ben segur el savi creador es va inspirar, i sent atrevits, pensant que un dijous com avui en el paradís hi va fer el lloc i els homes per què gaudissin de l’arròs.

I així disposat, bon fer de visitar-ho i gaudir-ho. Servei impecable que en un très i no res organitza la comanda i en un moment ja porta una fresca amanida de senyal que en breu arriba lo bó. Arròs calent i caldós, amb carn i peix, mar i muntanya, dolç i salat, brillant sardana que amb bon ritme passa i de bon gust i sentit omple.

El pollastre rostit remata el vers i converteix en poema el seguir de l’arròs. Els postres també de de nivell, braç de nata o crema donen toc i preparen pel cafè que anuncia la sobretaula i la fi de la trobada per pensar que, en breu, dijous que ve nou tocarà un altre arròs.

I quin dia de primavera que feia! Aquest hivern fa amagos però no acaba mai d’arrancar, quin sol i quines vistes sobre els Cingles de Bertí, com ha valgut la pena aquest dijous arròs!

Can Oliveras, dijous 6 de novembre de 2014

| Lluís

La baixada cap a Riells sempre obre la gana i arribar a aquesta impressionant raconada plantada als peus del lloc on els Cingles de Bertí perden la seva bravura i s’obren a la Vall del Tenes és ja de per si una excel·lent introducció.

Assentar-se a prop de la finestra i gaduir de les vistes i tenir al plat qüasi de immediat una amanida, un arròs i un rostit de pollastre ja és un festival. Fer els menú de Can Oliveras totalment gratificant i recomanem fer-ho tan sovint com pogueu.