Arròs de Mar i Muntanya del Vallès, del Centre, del Centre de Caldes, del Centre del Vallès, del Centre del Mòn.

Antiga capital del Vallès, i potser també de la província i del país per la basta quantitat i qualitat de restes dels “romans” i potser molts més, Caldes de Montbui atesora gran quantitats de monuments, termes, ponts, fonts, molins, esglesies, ermites, adoquins, carquinyolis, Licor del Remey… i el Centre.

El Centre és una centenària entitat de Caldes, Ateneu Popular, que en els seus baixos disposa de un bar restaurant, El Cafè del Centre, que funciona a la perfecció, amb bona cuina i bon menjador. Lloc molt concorregut per la bona qualitat i bon preu del producte, al migdia hi ha un menú molt raonable i, com no, en els dijous, amb arròs.

Després de la bonica passejada pel Caldes històric, la seva font de canaletes, la seva font d’aigua calenta, la plaça de l’esglesia (o casi de la catedral, per les grans dimensions del temple), en els “corredossos” o carrers de l’antiga muralla arribem al “Centru”.

L’edifici, recentment renovat i pintat, recupera el seu esplendor i dignitat de temps passats. Es troba situat just davant d’un carrer que cantoneja amb el Pi i Margall, el carrer Major de Caldes i posterior Passeig del Remei quan més endevant es fa ample i ens porta a la pintoresca ermita i després enfila costes amunt cap el Farell o cap els Saulons i Codines.

Doncs en aquest carrer consta marcat com “La Bretxa” o lloc a on explica la placa turística que l’antiga muralla va cedir al no va poder contenir les tropes borbòniques en el setge que van sometre a la població el passat 1714 i que van passar a sang i foc tot el que van trobar… tràgics passats, mirem endavant el futur…

I tornant a lo nostre, a la façana un cavallet que ens anuncia el menú. Com que ja l’hem vist a la seva web (http://www.cafedelcentre.cat/) entrem per la porta i anem a la taula, que ja havíem encarregat, i, és que cal ser previsor, al migdia el Centre s’omple i val més avisar que esperar torn.

Demanem i amb certa rapidesa ens arriba l’arròs. I emplatat, aquí el tenim, titulat “Mar i Muntanya” ens el menjarem a la vall. I bon compte s’ha donat del mateix, bona crítica de tots, molt gustós i al punt de lo bo del terra endins i de lo bo de la mar. Hem seguit amb el festival amb el menú, de segons unes maires arrebossades, de postres bunyols i cafè per la traca i mocador.

Hem conclòs la gran jornada amb una visita a la millor pastisseria de Caldes de Montbui i de “10.000km a la redonda”, la Pastisseria Sant Antoni, que també te establiment a Sant Feliu de Codines. En plena “voràgine” xocolatera, hem vist com s’estan preparant unes mones de pasqua espectaculars que de ben segur triomfaran per Pasqua. Ja n’hem encarregat algunes, segur que faran la felicitat dels fillols i familiars.

I per marxar com Déu mana de Caldes, cal emportar-se algo de lo millor del poble, els carquinyolis, una bossa dels quals de la Pastisseria Sant Antoni que ens farà tornar el bon record de la jornada amb tan saborós dolç.